Joan Crespo, al seu despatx de l'Agència de Protecció de Dades Foto: EL PERIÒDIC

L'Agència de Protecció de Dades ha publicat recentment la memòria de l'any 2010. Ara és moment d'avaluar l'exercici actual i marcar-se objectius per al 2012.

–¿Quins objectius us marqueu per al nou any que començarà aviat?

–De cara el 2012 en tenim varis. Hi ha una tasca important a fer, de continuar difonent el dret a la protecció de dades personals a través de diferents campanyes de formació i informació. La primera data que tenim important és el 28 de gener, el Dia Europeu de la Protecció de Dades, promogut des del Consell d'Europa. I per aquesta data posarem a disposició un manual de bones pràctiques adreçat a les administracions públiques i als cossos especials. D'una manera molt didàctica, es donen una sèrie de consells pràctics adreçats a l'administració. ¿Per què l'administració pública? Doncs perquè són les institucions que més dades de caràcter personal tracten. Els ministeris tracten dades de caràcter personal dels ciutadans i els funcionaris han de ser, tots, extremadament curosos de cara el tractament de la informació dels nostres ciutadans. Allò que volem destacar amb aquest manual és que d'una manera pràctica, tots els dubtes que es puguin plantejar, des d'una cessió o comunicació de dades al tractament d'una informació quan un ciutadà va a donar-se d'alta a un registre, fins a l'aplicació de la llei del cens o les dades estadístiques, d'una manera pràctica que el funcionari es familiaritzi amb allò que és més important, que és el tracte amb el ciutadà.

–Perquè el 2010 l'Administració va ser qui més demandes va fer...

–L'Administració va fer moltes consultes, durant el 2010 i el 2011. És normal que les administracions públiques es dirigeixin a l'APDA per resoldre aquells dubtes que se'ls plantegin a nivell del tractament de les dades. Un dels dubtes que més es plantegen és la cessió de dades entre administracions, que ha de reunir una sèrie de requisits. I aquests dubtes són pels quals s'han fet diferents informes jurídics. Això és el que ens ha donat una feina important durant el 2010. Independentment d'això també hem tingut consultes de privats respecte el dret d'accés a les diferents organitzacions i empreses.

–¿Les tendències de les consultes han canviat aquest any?

–El 2011 no han canviat. Han continuat igual. S'ha de tenir en compte que hi ha hagut un canvi de Govern també, que normalment hi ha una tasca que és cíclica i són informes que es fan, no repetitivament perquè són causes concretes, cada informe és una qüestió molt individualitzada i concreta.

–Tornem als objectius pel 2012.

–Una altra qüestió que també tenim pendent, i que segurament veurà la llum el 2012, és una altra instrucció, una altra recomanació sobre l'exercici del dret d'accés. El dret d'accés, al llarg d'aquests últims anys, és una de les qüestions que més ens ha ocupat. L'exercici del dret d'accés és aquell que té qualsevol persona interessada a adreçar-se a empreses, organitzacions i institucions, per sol·licitar quina informació tenen sobre tu i d'on s'ha tret, etcètera. Si bé està regulat a la llei, moltes vegades hi ha un desconeixement pel que fa referència a les empreses i organitzacions. L'exercici d'accés, que és un dret irrenunciable de la persona, el que vol garantir és que aquesta persona tingui un control sobre les seves dades de caràcter personal. Aleshores, per tal d'establir amb transparència quines són les obligacions d'empreses i organitzacions, i quins són els drets de les persones i en quines condicions es pot exercir el dret d'accés, doncs farem aquesta recomanació.

–El 2010 hi va haver un cas que va acabar a la jurisdicció administrativa i fiscal, a la justícia en definitiva.

–Vol dir que l'APDA va fer els tràmits escaients a nivell administratiu, no s'ha donat resposta al requeriment de l'agència i per tant es va acudir a la Batllia per tal que per part del a justícia es respectessin els drets d'aquesta persona.

–¿Aquest va ser un cas aïllat o se n'han trobat més?

–Ha estat un cas aïllat. Al 2011 tots els requeriments que ha fet l'APDA respecte el dret d'accés, les empreses els han respectat i per tant no ha calgut fer cap tràmit més. Normalment, amb un requeriment és suficient i no cal arribar a un tràmit administratiu que és farragós i que moltes vegades no assoleix l'objectiu final, que és que la persona vegi tutelat el seu dret.

–De totes maneres, han crescut les demandes...

–Les consultes sobretot. Les persones que s'adrecen a l'APDA perquè s'han trobat en un cas concret han incrementat. Amb requeriments s'han resolt i aquí s'ha aturat el tràmit administratiu. Els procediments que inicia l'APDA, sempre abans d'iniciar-ne l'administratiu d'acord amb el que preveu el codi de l'administració, el que es fa és un requeriment d'investigació per avaluar si realment s'ha infringit o no la llei. Amb aquests requeriments, si hi ha algun tipus de dubtes, normalment la majoria d'empreses ja ho resolen. Moltes vegades era falta de coneixement, per això la feina nostra de formació i informació és una tasca de formiga. Una feina diària d'informació i conscienciació, i més en aquesta crisi econòmica on l'important de cara les empreses no són temes primordials, que sí que ho són, per passar als temes econòmics.

–¿I queda molt per fer en aquesta conscienciació?

–La veritat és que sí. Tingueu en compte que la nostra feina va molt relacionada amb les noves tecnologies, i aquestes avancen diàriament més ràpidament que la legislació, i per tant aquesta feina d'arribar a tots els ciutadans perquè coneguin els seus drets és una tasca de formiga, del dia a dia, de que t'entenguin, que coneguin una institució que, tot i que fa sis anys que està en funcionament disposa dels mitjans dels que disposa i del personal que disposa, i per tant ens hem d'anar marcant petits objectius i tancar-los, de manera que el dret a la protecció de dades s'instauri a Andorra de manera clara i concisa. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.