• El Twitter andorrà bull durant la campanya i genera 1.553 comentaris durant els debats, la gran majoria per criticar els candidats
• Poussier, Baró, Ferrer, Mas i Sans, els candidats amb més nombre de 'tweets' positius

Una usuària mira el Twitter de EL PERIÒDIC Foto: EL PERIÒDIC

Fa segles els contactes entre persones allunyades espaialment s'enviaven a través de colors missatgers. En l'actualitat, enmig d'un món interconnectat on es pot saber què passa a temps real a pràcticament qualsevol punt del món, ha reaparegut la figura de l'ocellet com a eix per unir els missatges i opinions de les persones. ¿Qui ens diria fa uns anys que durant unes eleccions comunals viuríem (alguns, no tots) pendents d'un petit ocell de color blau?

El Twitter, amb tota la seva força, ja fa uns mesos que s'ha assentat a Andorra. Va treure el cap durant les eleccions generals, i ha piulat amb continuïtat durant les comunals. Passades aquestes, ara és hora d'analitzar quina ha estat la seva influència.

L'encarregat de fer la dissecció de l'ocellet ha estat l'empresa andorrana Netmarqueting. La majoria de formacions polítiques i de candidats han tingut actiu el seu compte durant tot el procés de la campanya electoral. Quan més van piular va ser durant els debats televisats. Durant els set programes es van produir un total de 1.553 tweets (sense comptar els ReTweets) i van participar activament en les converses 186 persones, amb una mitja, per tant, de 8,35 tweets per usuari. Va ser el debat de la capital el que va generar més intensitat a la xarxa. Els que menys, el d'Encamp i el d'Escaldes.

Bàsicament, i tenint en compte els percentatges, es pot concloure que la majoria de la gent twitteja per criticar. I sovint amb dosis d'ironia. Només es van salvar d'un balanç satisfactori pel que fa a comentaris positius o negatius Carolina Poussier (Ordino), David Baró (la Massana), Jordi Mas i Joan Sans (Encamp) i Rosa Ferrer (Andorra la Vella). És a dir, una mica de tot: guanyadors, segons premis i fins i tot qui es va quedar fora de la representació comunal.

Netmarqueting també planteja altres qüestions interessants, com el fet que el Twitter és encara de caràcter majoritàriament masculí. El 63% dels piuladors durant la campanya van ser homes, per un 26% de dones i l'11% restant van ser partits polítics i formacions. De fet, aquesta distribució per sexes es correspon amb el perfil general de l'usuari del Twitter arreu del món.

Una eina influent

El Twitter és el present i de moment, el futur més pròxim. És una eina de comunicació important, i eina de persuasió sobretot entre la població més jove, que mira una mica amb recel això del porta a porta. Per això, l'empresa especialitzada en noves tecnologies a través de la xarxa dóna un seguit de recomanacions als candidats i grups polítics a l'hora de gestionar l'ocellet cibernètic. Per exemple, la importància de conversar amb els electors potencials, que no és el mateix que «bombardejar amb consignes de partit o de reproduir frases del programa polític». En aquest sentit, també és indispensable escoltar les opinions i actuar en conseqüència. És a dir, fer al contrari que els candidats van fer al debat: malgrat rebre piulades crítiques sobre, per exemple, el fet de llegir massa, aquest fet «es continuava repetint debat rere debat».

Oferir informació rellevant i analitzar les converses amb posterioritat per detectar tendències, punts forts i debilitats és un altre dels aspectes que cal que els polítics duguin a terme en els seus perfils.

Però, ¿on són ara?

I finalment, el darrer consell. Potser el més obi però el que menys s'ha seguit. «No abandonar el diàleg un cop acabada la campanya». Arribat el dilluns cinc de desembre el Twitter andorrà, i concretament els hastags sobre eleccions, semblaven un desert, immensa calma després d'una tempesta de tweets, centenars, durant la jornada prèvia. «Només un perfil continua actiu a dia d'avui», i una altra formació va tweetejar el passat 8 de desembre, exposa Netmarqueting.

La resta, sembla que hagin oblidat que van dependre de l'ocellet durant força dies. Que no li demanin d'aquí un temps que davant tanta inactivitat torni a establir connexions amb els seus votants potencials. Com els coloms missatgers d'èpoques antigues, si no se'ls mima, es perden.

Per a més informació consulti l'edició en paper.