• Les biblioteques busquen 4.000 euros per penjar a Internet els primers 80 llibres digitalitzats

Digitalització dels fons locals, l'octubre a la Biblioteca Nacional Foto: EL PERIÒDIC

El segon semestre del 2012. Aquest és el prudent termini que es posa l'Associació de Bibliotecaris (Abada) perquè estiguin a la disposició dels internautes les 38.750 pàgines que han passat per l'escàner en la primera fase de digitalització dels fons locals de les biblioteques del país. Una operació que va començar a mitjans octubre, que va concloure ara fa 15 dies i que ha posat les bases per a l'imminent desembarcament digital de la literatura diguem-ne nacional. I ja era hora, perquè fins ara era pràcticament impossible trobar a la xarxa rastre d'autors locals o d'obres de temàtica més o menys andorrana. Facin la prova: només Google Llibres n'ofereix un tastet, però es tracta en la majoria dels casos de títols de caràcter històric, penjats sense criteri ni sistema. Per no haver-hi, no hi és ni el Manual Digest, pedra de toc de l'andorranitat literària. Però aquesta presència marginal, aleatòria i testimonial té afortunadament els dies comptats.

el 2013, més / Enllestida la primera fase del projecte –una iniciativa que ha merescut l'aval i l'ajut econòmic de la Unesco– els bibliotecaris disposaran en dues setmanes del disc dur amb les 38.750 pàgines escanejades i en format pdf. Un material preciós que serà, però, poc més que lletra morta si no es posa fil a l'agulla a la segona part del projecte: l'adquisició del programari que permeti recuperar des de qualsevol terminal aquesta mina d'informació, així com el servidor on emmagatzemar-la. Com que no hi ha pressa –si hem esperat fins ara per ensenyar la poteta a la xarxa, no ve d'un mes, ni de dos– els bibliotecaris tiren de prudència: l'objectiu és que abans de finals del 2012 tot aquest primer bloc estigui disponible. El dilema és si decidir-se per un programari lliure i, per tant, gratuït, o optar per un de comercial i contrastadíssim –el favorit és Pandora, utilitzat per la xarxa de biblioteques de la diputació de Girona– però que té el hàndicap del preu: 4.000 euros, més les despeses de manteniment.

Val a dir que aquesta primera aventura digital haurà trigat dos anys llargs a arribar a bon port, i que s'ha cruspit 15.500 euros, pressupost que va ser cobert majoritàriament per la Unesco (11.000 euros) i pel Ministeri de Cultura (4.500). En qualsevol cas, i com deia ahir la presidenta dels bibliotecaris, Pepi Diéguez, el que compta és que es donarà per fi resposta a una necessitat «urgent» com ho era posar a l'abast dels usuaris una primera selecció dels fons locals de les biblioteques, precisament els de més difícil accés per la raresa o el mal estat de conservació.: «Es tracta, en definitiva, d'oferir una altra eina per satisfer un dret bàsic com ho és el d'informació». Caldrà esperar encara uns mesos perquè aquest prometedor començament sigui una sòlida realitat. Però la cosa no s'acabarà aquí: segons Diéguez, la intenció de l'Abada és ampliar i actualitzar periòdicament el repositori de llibres digitalitzats. Això fa molt bona fila. Però molt.

Per a més informació consulti l'edició en paper.