• L'Hotels Plaza perd l'últim partit del 2011 amb un equip de circumstàncies i esgotat pel viatge

Toni González, ahir convocat amb Yuki pel primer equip, en el partit de Copa contra el Saragossa. Foto: ÀLEX LARA

La immaculada trajectòria de l'Hotels Plaza Andorra durant aquesta primera part de la temporada no va poder acabar amb una victòria. L'últim partit de l'any de l'equip que dirigeix Xavier de la Rosa es va saldar amb derrota a la pista del Melilla, equip que ocupava la darrera posició de la taula a la Segona Divisió però que després de la catorzena jornada –la penúltima de la primera volta– ha millorat un lloc. Igual que l'Hotels Plaza però a la inversa: era segon i ara tercer, perjudicat tan sols pel triomf del Sala 5 Martorell. La resta d'equips de la part alta que tenien opcions d'avançar els andorrans –Ceutí, Jaén i Burela– tampoc van ser capaços de sumar els tres punts.

Ja es preveia un partit difícil sense tres dels homes que més minuts de joc acumulen a l'equip: Soty, Emili i Carlinhos. Aitor tampoc va estar a l'altíssim nivell que ha mostrat fins ara i el joc de l'equip va mancar d'alt ritme, la millor virtut aquesta temporada. Pot sonar a excusa o no, però el viatge aquesta vegada ha estat un dels motius que més podrien explicar la derrota. Mentre la gent normal dormia o es divertia, la plantilla va sortir d'Andorra a les tres de la matinada del divendres al dissabte per desplaçar-se en avió a Melilla amb una escala i arribar-hi passades les tres de la tarda. El partit era a dos quarts de set i amb el cansament del viatge, dormint poc i malament, el temps just per dinar i anar al pavelló... Això s'ha de notar.

El partit en sí va ser lent i avorrit, quan normalment els de l'Andorra són trepidants, de molt contacte i un futbol sala directe. El Melilla es va tancar, es va oblidar d'Aitor i ben d'hora es va notar que l'Hotels Plaza no sabia ben bé que fer amb la pilota.

Els minuts passaven i les ocasions no es veien però el Melilla, sense haver creat perill, es va trobar amb un penal a favor per mans de Jona d'aquelles que generen debat per si són voluntàries o no. L'àrbitre va decantar-se per l'opció fàcil i Kiko va marcar de penal.

Aquell gol va donar motius a l'Hotels Plaza per reaccionar. Amb el marcador en contra ja es veia obligat i en un atac conduït per Diego Heredia ningú no el va entrar i quan va arribar a l'alçada del doble penal va xutar ras i col·locat per fer la igualada.

L'1-1 va animar l'equip tricolor, que va augmentar les ocasions de perill i fins i tot va topar en dues ocasions amb la fusta abans del descans amb xuts de Nacho i Diego.

COMENCEN LA PESAR LES CAMES / Tot quedava pendent per a la segona part i llavors es va començar a notar més el cansament dels jugadors de l'Hotels Plaza. El Melilla ho sabia i va saltar a la pista marcant un ritme més alt que als de De la Rosa els costava mantenir, sobretot perquè la banqueta tampoc era de tantes garanties com en condicions normals.

La conseqüència és que després d'un pal, Kiko va encertar a fer el 2-1 al minut 25. La situació era molt més complicada que la de l'1-0 perquè faltaven forces i pesaven les cames, però en cap moment els tricolors es van rendir. Dos xuts més al pal, ocasions claríssimes de Diego, Cabinho i Nacho davant el porter local Yiyo... L'Andorra tenia ocasions i més quan al minut 37 De la Rosa va fer jugar amb porter jugador. Però el que va tornar a marcar va ser el Melilla.

Per a més informació consulti l'edició en paper.