• El patronat vol retirar-se a partir del 2013 de l'organització del premi perquè no s'ajusta als objectius fundacionals

Martí presideix la reunió del patronat de la Fundació Ramon Llull, ahir a la casa d'Areny-Plandolit; a la seva esquerra, Mascarell, Sans i Villatoro Foto: EL PERIÒDIC

El patronat de la Fundació Ramon Llull va culminar ahir la demolició d'una de les últimes lloses culturals heretades de l'etapa Pintat: el premi Ramon Llull de les lletres catalanes, instituït per Planeta i el millor dotat de la literatura en català... gràcies a una bossa de 90.000 euros que entre el 2007 i el 2010 va aportar íntegrament el Govern d'Andorra, i que en les dues últimes edicions s'havien repartit fraternalment (i mancomunadament) la Generalitat de Catalunya i els governs d'Andorra i les Illes Balears. I la demolició es va vehicular a través –precisament– de la Fundació Ramon Llull, el patronat de la qual es va reunir ahir a la casa d'Areny-Plandolit.

D'entrada, el patronat pretén «renegociar» amb Planeta les condicions de l'acord que els vinculava fins ara; un acord firmat –recordem-ho– per l'executiu Pintat, i amb gran desplegament escènic, i que Jaume Bartumeu va endossar l'any passat a la Fundació. El termini del conveni venç el 2012, així que la pròxima serà l'útima edició que se celebri sota l'actual paraigua. Una ocasió ideal per revisar el protagonisme que hi ha de tenir la Fundació. Així ho va anunciar el director de la Ramon Lull, Vicenç Villatoro, que va guardar unes formes exquisides però que va ser a la vegada claríssim: l'«esperit» de la negociació –va dir– parteix de la voluntat de la Fundació de «no desentendre'ns» del premi, però el «paper» de la Ramon Llull en l'organització i en la dotació del guardó haurà de ser «menor». És cert que no va especificar com de «menor» es preveu que sigui aquest «paper». Però en va donar algunes pistes que permeten augurar una retirada en tota regla: «El nou acord està pendent de disseny en tots els sentits. El premi no és nostre, sinó que és una iniciativa de Planeta, i és Planeta qui ha de decidir-ne el futur».

L''últim' ramon llull, el 26 de gener / Villatoro va insistir repetidament en la voluntat de concòrdia i va vaticinar la continuïtat del premi. Això sí, amb la Ramon Llull en un segon terme: «El nostre paper haurà de ser modul·lat a la baixa, però això no vol dir ni que el premi Ramon Llull deixi d'existir ni que se n'hagi de modificar la dotació. En qualsevol cas, Planeta està interessat a mantenir-lo i no tinc cap indici que no hagi de ser així». El patronat justifica la retirada en el desajust existent entre els objectius fundacionals i els inherents a un premi literari. També aquí va ser Villatoro claríssim –«La Fundació té com a finalitat la projecció exterior de la llengua catalana; no pas el foment de la creació d'obra original i inèdita»–, i també aquí va deixar la porta oberta a una futura col·laboració amb el gegant editorial català: «Podem buscar fórmules perquè la participació en el premi s'avingui més amb els objectius de la Fundació». Per exemple, a l'hora de traduir l'obra guanyadora al castellà i al francès, operació que sí que es podria subsumir –va insinuar– en la «projecció exterior de la llengua catalana» que constitueix la raó de ser de la Ramon Llull.

Però tot això no es començarà a negociar fins l'endemà de la cerimònia d'entrega de la pròxima edició, que tindrà lloc el 26 de gener del 2012 a Barcelona. Amb nou format, per cert, a to amb els aires que bufen a l'Occident civilitzat: serà, va dir Villatoro, una sessió acadèmica de la màxima solemnitat institucional. Però sense la festa, el sopar ni –en una paraula– el sarau dels anys de vi i roses. Llàstima que no se'ls ocorregués abans, aquesta exhibició d'austeritat. Barcelona succeeix així Palma de Mallorca com a seu del guardó, que entre el 2007 i el 2010 s'entregava al Principat i que des de l'any passat –quan el Govern d'Andorra en va deixar de ser l'únic pagano– és itinerant.

La reunió del patronat a la casa d'Areny-Plandolit, seu de la Fundació, va estar presidida pel cap de Govern, i hi van assistir –per part andorrana– el ministre de Cultura, Albert Esteve, i el cap de Promoció cultural, Joan Sans; el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, la dircetora de Cultura del Govern de les Illes balears, Isabel Cerdà, i el mateix Villatoro, que en va ser nomenat director.

Per a més informació consulti l'edició en paper.