• Institueix quatre premis per reconèixer la feina i la figura del traductor

La notícia era ahir la voluntat decidida de desinvertir en el Ramon Llull. Un pessic de 90.000 euros que els patrons li volen estalviar a la Fundació amb l'argument –ja saben– que el foment de la creació pura i dura no forma part dels objectius fundacionals. Sí que ho és, en canvi, la traducció a d'altres llengües de les obres originalment escrites en català. I el reconeixement de la figura i de la feina del traductor es convertirà precisament en un dels eixos més visibles de la Ramon Llull, gràcies al nou cartell de premis que el patronat va aprovar ahir: quatre guardons que distingiran, respectivament, la trajectòria d'un traductor; la millor traducció de l'any; la persona o institució que s'hagi distingit en la difusió internacional de la cultura catalana –i en un àmbit no necessàriamet literari; i la millor traducció d'una obra científica o tècnica. En tots els casos s'entén que es tracta de traduccions i traductors del català a d'altres llengües, i no a la inversa.

L'objectiu del patronat és que la primera edició d'aquesta nova bateria de premis tingui lloc a la tardor, tot i que es tracta d'un cartell «no tancat encara», va dir Villatoro. De fet, entre els serrells que queden per decidir n'hi ha un de ben important: la bossa. El director de la Ramon Llull li va treure ferro al detall –«Els premis no s'han de legitimar per la dotació, sinó pel prestigi dels autors guardonats»– i va deixar entreveure que també aquí la consigna és clara: austeritat. «No serà en cap cas una dotació espectacular sinó més aviat modesta, però els donarem el màxim relleu institucional», va concloure. Evidentment, tampoc no s'ha decidit quina part del premi assumirà cadascun dels patrons.

Per no tenir, el nou cartell no té ni nom. Això no vol dir que no tingui pares. El premi a la trajectòria el va heretar l'Institut Ramon Llull de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, que l'havia instituït el 1986 amb l'objectiu de reconèixer l'obra de persones o entitats «catalanòfiles» que haguessin destacat en la «defensa de les cultures sense Estat», i l'han rebut, entre d'altres, els historiadors Pierre Vilar i Paul Preston, així com el lingüista Alan Yates. El de traducció científica recull l'esperit –i qui sap si finalment el nom– d'aquell Tencar que l'exministra Vela va anunciar in extremis, el març, amb la legislatiura amortitzada, i que Albert Esteve va liquidar en una de les seves primeres decisions executives.

Per a més informació consulti l'edició en paper.