• Els demòcrates primen la reducció del dèficit i les reformes estructurals, mentre els socialdemòcrates critiquen que «l'austeritat no representa cap futur per un país»

Armengol defensa la postura del grup demòcrata enfront l'esmena a la totalitat del pressupost, ahir des de la tribuna d'oradors. Foto: EL PERIÒDIC

Altra vegada, no hi va haver sorpreses a la sessió que el Consell General va celebrar ahir. L'esmena a la totalitat del projecte de pressupost va ser rebutjada amb 19 vots en contra i cinc a favor. Potser en aquests números hi ha la sorpresa. Faltaven quatre consellers generals, tres de demòcrates i un de socialdemòcrata. I això que els debats pressupostaris, juntament amb els de política general, són dels més importants de l'any i on s'exposa el model de país pel qual s'aposta, tal i com es van encarregar d'anar remarcant els qui ahir van exercir de portaveus. És veritat, uns i altres van aprofitar per defensar els seus punts de vista sobre la política pressupostària que necessita el país, i a grans línies, no hi ha acord entre uns i altres.

Mentre que pels socialdemòcrates el projecte de pressupost és «injust i inadaptat a la situació», com va defensar el president d'aquest grup parlamentari, Jaume Bartumeu; pels altres «el país no se'l pot permetre», però és «l'únic possible», va argumentar el ministre de Finances, Jordi Cinca.

Els dos bàndols parteixen de la base que cal trencar el «cercle viciós». Els socialdemòcrates argumenten que la menys inversió –o despesa– es tradueix en menor consum, que alhora representen menys ingressos per a l'Estat. Per això critiquen «l'excessiva obsessió» del Govern i el Grup Demòcrata per reduir el dèficit. Bartumeu, a més, va denunciar la «cega austeritat» plantejada en el projecte de pressupost, amb retallades «en gairebé tots els capítols», i va assenyalar que «l'austeritat no representa cap futur per a un país». El president del Grup Socialdemòcrata va qüestionar les retallades en el pressupost per al Servei d'Ocupació –del 27,95%–, de les pensions per a les persones amb discapacitat i de l'aportació a la residència Solà d'Enclar.

Però la principal objecció que els socialdemòcrates fan al projecte de pressupost no és l'austeritat en si, sinó qui la pateix, «la utilització que en fan, perquè la reparteixen malament, només ajustant i retallant serveis i, també, retallant ingressos». Bartumeu entén que les mesures d'ajustament que s'aplicaran als treballadors de la funció pública s'introdueixen «obeint disciplinadament les consignes de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA). Igualment, va recordar que hi ha famílies que han de fer servir els seus estalvis o endeutar-se per anar subsistint, mentre el pressupost redueix l'aportació al Servei d'Ocupació i prestacions socials. «El nostre no és un no a un pressupost que és tou amb la crisi i dur amb els febles», va concloure Bartumeu la defensa de l'esmena a la totalitat.

Així, el president dels socialdemòcrates va posar damunt la taula la necessitat d'una «política global que encari simultàniament els tres dèficits»: el de les finances públiques, el de llocs de treball i el de competitivitat. I «no hem trobat res en aquest pressupost que encari els dos darrers dèficits». I en relació al primer, va qualificar «d'imprudent» el pressupost per l'augment de les despeses financeres. Bartumeu va considerar que no es pot justificar l'increment «només per la diversificació de les fonts de finançament, amb les emissions del deute públic ni amb l'increment de l'euríbor», sinó que és «la crua traducció de la vostra claudicació davant les exigències de [...] ‘les entitats financeres locals' a l'hora d'augmentar els marges que apliquen a l'Estat».

LA POSICIÓ DEMÒCRATA / Pels demòcrates, un major dèficit suposa, i més tal com està el mercat, una major despesa financera, i tornem-hi. «Un nou dèficit no és la millor manera d'encarar la crisi» –donat que aquesta crisi sorgeix pel «sobreendeutament»–, va manifestar Cinca, que va reconèixer que mesures de contenció «dràstica» haurien tingut «conseqüències pitjors». Així, l'aposta demòcrata passa per la «diversificació» dels ingressos i les «profundes reformes estructurals».

«Sabem on som, cap on anem i com anar-hi», va assegurar el vicepresident del grup parlamentari que dóna suport al Govern, Daniel Armengol, que va reconèixer que el pressupost que tenen damunt la taula és de «transició» i que ja recull la diversificació dels ingressos que representa l'aplicació de la imposició directa –Impost sobre Societats, Impost d'Activitats Econòmiques i Impost sobre les Rendes dels No Residents–, i la reducció de la despesa. A més, va assenyalar la major inversió «per atreure turisme» –inclosa en la dotació per Andorra Turisme–.

Igual que va fer-ho Armengol, el ministre Cinca també va insistir en la importància de les reformes estructurals –de la CASS, de la llei de la funció pública, de les lleis de transferències i de competències, i a la necessitat de fer una obertura econòmica total–, i que algunes d'aquestes han de contribuir al rellançament de l'economia. Una via que ha de servir per augmentar els ingressos de l'Estat sense «anar augmentant indiscriminadament» la pressió fiscal, en paraules d'Armengol, perquè la reforma fiscal «és un mitjà, no un objectiu».

Cinca, a més, va valorar que malgrat sigui reduïda, també es farà inversió. A més d'acabar les obres ja engegades –de les quals s'està negociant el finançament a llarg termini (20 anys) amb la banca del país, i també es manté oberta la porta a concessionar el vial de Sant Julià–, hi haurà també la concessió de l'heliport, que a més de ser construcció, també ha de contribuir a l'arribada de nous turistes i empresaris.

El vicepresident del grup demòcrata va comprometre's a donar la «celeritat necessària» per aprovar el pressupost el més aviat possible.

Per a més informació consulti l'edició en paper.