• Escaldes 2011 va cedir ahir el testimoni de la capitalitat a Tarragona en una austera cerimònia oficiada al CIAM

Mateu, Esteve, Capdevila, Crespo i Tudela, al CIAM Foto: EL PERIÒDIC

la llarguíssima singladura d'Escaldes com a Capital de la Cultura Catalana, que es va començar a covar a principis del 2008, que va passar la revàlida amb la proclamació oficial, el 2 de febrer del 2009, i que va començar amb tots els ets i uts amb la cerimònia inaugural, el 2 de febrer, es va clausurar ahir en una discreta, austera cerimònia oficial que va tenir lloc al Centre d'interpretació de l'aigua en què es va escenificar el relleu de capitalitat: l'encara cònsol d'Escaldes, Montserrat Capdevila, li va cedir simbòlicament el testimoni a Carme Crespo, la consellera de Cultura de Tarragona, la ciutat que des de l'1 de gener exercirà com a capital de la cultura catalana, i en presència també de Jordi Monell, l'alcalde de Ripoll, que heretarà la capitalitat el 2013. Tot ben lligat, com es veu, pel president de l'organització, Xavier Tudela, que no va estalviar elogis a Escaldes 2011 i que va resumir l'any andorrà en tres punts: d'una banda –va dir– «molta gent s'ha adonat com a conseqüències de la capitalitat de la importància de la cultura com a potent motor de desenvolupament econòmic»; a més, va continuar, «molts catalans han pogut conèixer una Andorra diferent, més enllà del comerç, les finances i els esports d'hivern»; i ja llançat, es va permetre una admonició: la capitalitat, va concloure, «ha posat de manifest la potència cultural andorrana, que és molt més forta del que vostès es pensen»; esperem que tot aquest esforç no quedi circumscrit al 2011 i que en endavant la cultura sigui un dels nous signes distintius d'Escaldes i d'Andorra».

Agenda cultural única / En el mateix to oficial, Capdevila va glossar els beneficis de la capitalitat, un «projecte de país» –va insistir– que «ens ha donat l'oportunitat de reivindicar-nos com a exponent de cultura, i que ha demostrat que és possible donar més transversalitat a la política cultural, implicant-hi tots els agents no només de la parròquia, sinó també d'Andorra». L'últim a intervenir va ser el ministre de Cultura, Albert Esteve, per a qui la capitalitat ha sigut símbol d'una obertura que –va insistir– «és un dels reptes immediats del país i que no s'ha d'entendre només en clau econòmica, sinó també d'idees, pensament i valors». En un apart, i fora ja dels discursos oficials, Esteve va revelar que el Ministeri ja treballa en una «eina digital» que centralitzi l'agenda cultural nacional i que prengui el relleu del butlleti trimestral engegat per Escaldes 2011 i que Pere Moles, president del comitè de treball i ànima de la capital, ha venut repetidament com el principal actiu que deixa en herència. Ja es veurà si aquestes bones intencions s'acaben concretant; però ho hem sentit tantes vegades, això de l'agenda unificada, que el sentit comú convida a l'escepticisme. Val a dir, per acabar, que si ahir era el dia del traspàs de papers, Escaldes continuarà exercint encara fins al 31 de desembre, i que l'últim acte de la capitalitat tindrà lloc el 5 de gener, amb la retransmissió de la cavalcada conjunta d'Escaldes i la capital per TV3. El balanç final, amb xifres i valoracions, dijous que ve, en l'última compareixença pública, per cert, de Montserrat Planelles, la comissària, que acaba contracte el 31 de desembre i que el gener s'incorpora al Ministeri de Cultura com a directora de Promocio cultural, en substitució del cessat Joan Sans.

Per a més informació consulti l'edició en paper.