• Una escultura d'acer còrten evoca a Carlemany l'obra magna d'Esteve Albert

La Verge Maria, en ruc, seguida de l'àngel i precedida per Sant Josep, arriben a Betlem; el diorama de Mangot Foto: EL PERIÒDIC

Serà molt probablement el més sòlid dels llegats que la capitalitat deixarà a Escaldes. I des d'ahir lluu a la placeta de Santa Anna, just al davant de la (ruïnosa) Façana de l'Art. Una monumental peça en acer còrten i formigó armat, que pesa quasi tres tones i fa 2,5 metres d'alçada per 3 de llargada. Porta la firma del dissenyador Josep Maria Mangot, i constitueix un explícit homenatge en ferro i pedra al Pessebre Vivent d'Engordany, aquella aventura visionària en què Esteve Albert va embarcar tot el poble i que durant set Nadals, des del 1955 fins al 1962, va convertir Engordany en punt de peregrinatge de milers de catalans. Perquè convé recordar que el d'Esteve Albert va ser el primer dels pessebres vivents. Després han proliferat com bolets, però el primer de tots va tenir lloc a Engordany, i és de justícia recordar-ho.

Això és el que fa aquesta mena de diorama –com el descriu Mangot– que representa una escena –l'arribada a Betlem de Josep i Maria, a lloms d'un ruc– que rarament apareix als pessebres convecionals, més centrats en el naixement pròpiament dit. La inspiració, diu l'autor, la va trobar en una fotografia del Pessebre Vivent obra de Fèlix Peig, i constitueix una peça «senzilla, sòlida i compacta, despullada i austera, amb dos únics plans que suggereixen una certa profunditat i que aporten una mena d'escenografia». Pel que pugui ser, l'escultura –guanyadora per cert el concurs convocat ad hoc– no està clavada al terra, se sustenta només sobre els dos peus de formigó i es podria desplaçar si convingués canviar-ne l'emplaçament. Però no provin a moure-la perquè s'hi esllomaran: cadascun pesa una tona llarga.

A la inauguració hi van assistir dos dels veterans del Pessebre: l'excònsol Francesc Mora i l'exconseller Tonet Albòs. Tots dos actors de primera hora –Mora hi feia de dimoni; Albós, de pastor– que evocaven ahir la figura proteica d'Albert, un home capaç de «fer vibrar» tot el poble, «gran petits i mitjans»», en una avntura de resultat incert però que va sobreviure set edicions i que va supoar –diu Albós– «el començament del turisme d'hivern en aquets país; de fet, l'inici de tot». Dues són les anècdotes que recorden amb especial carinyo: una, la vegada que tot Engordany va baixar a les festes de la Mercè per escenificar el Pessebre al Parc Güell barceloní. Devia ser el 1957, diu Albós. L'altra, l'any que va nevar precisament la vetlla de Nadal, «i vam haver de fer els quadres plàstics sota la neu. ¿I saps què vol dir, noi, un quadre plàstic? Que t'has de quedar immòbil tota l'estona. Però va ser maco, maco».

Per a més informació consulti l'edició en paper.