• El mestre búlgar dirigeix els solistes del Covent Garden en l'estrena del cicle

El violinista Vasko Vessilev, director artístic dels Solistes, en l'assaig previ al concert d'ahir al Centre de Congressos Foto: EL PERIÒDIC

El nom els ha de sonar, perquè ara fa un decenni just que ja va desfilar per la Temporada, i forma a més part de l'Olimp dels violinistes, una especialitat de la casa i que ens ha permès disfrutar els últims temps de primeríssimes espases universals, des de Pinchas Zukerman fins a Yo-Yo Ma, per no recular fins a la prehistòria. Ahir compareixia com a director concertino al capdavant dels Solistes del Covent Garden, però Vasko Vassilev (Sòfia, 1970) sap del que parla: ell mateix va ser un nen prodigi que, després de col·leccionar premis per mitja Europa, amb tan sols 21 anys recala a Londres i es converteix e el concertino més jove de l'orquestra de l'Opera House. O el que és el mateix, del Covent Garden. I avui exerceix com a professor als conservatoris de Castelló i València. Així que sap del que parla, dèiem, quan diu que els joves músics d'avui ho tenen «més difícil» per saltar a l'escena professional per culpa –sosté– de les «distraccions» que els reclamen l'atenció —televisió, ordinador, Internet– i els allunyen de les tedioses, inevitables hores de solitari estudi que calen per aspirar al virtuosisme.

Aquesta és la mala notícia; la bona, que proliferen per tot l'Occident civilitzat, inclosa Andorra, les escoles de música on accedir a una formació superior, i que per això mai abans hi havia hagut per aquests mons de déu tant de jovent amb un instrument a les mans. Cosa que també vol dir més competència a l'hora d'accedir a una de les escasses places que ofereixen les orquestres existents. Però contra els elements ja no s'hi pot fer res. Sí que s'hi pot fer alguna cosa, en canvi, amb l'educació dels gustos musicals. ¿Cal perpetuar repertoris hiperconeguts que es repeteixen quasi rutinàriament com si ens haguéssim quedat encallats al dia de la marmota? Vassiev ho té clar, i per això postul·la una petita revolució: «L'essencial és que el jove que s'endinsa en la música clàssica entengui que no tot comença i acaba en Bach; que cal atreure nous públics a les sales de concerts, i que per això cal obrir la clàssica a d'altres gèneres; combinar-la i fusionar-la».

Predicar amb l'exemple / És una molt plausible recepta per a la supervivència. Que no es queda, a més, en la sola retòrica perquè Vassilev predica amb l'exemple: l'any passat es va embarcar en una curiosa aventura amb Chambao, i ahir a la nit va comparèixer al Centre de Congressos en l'estrena de la 18a Temporada –cortesia, ja saben de MoraBanc– amb una proposta eclèctica, amb una pota fermament plantada en un hit universal com ho són les Quatre estacions de Vivaldi, i l'altra, en el regust contemporani de Piazzola, el renovador del tango i un vell conegut d'una afició local que, per alguna rara conjunció astral ha mostrat una històrica i singular devoció pel mestre argentí.

La quinzena de solistes del Covent Garden es van plantar a més a la capital vestits per a l'ocasió, bandoneó i guitarra inclosos, per donar-li a la vetllada tot el sabor porteño. Un programa, en fi, d'eminent contrast, en què Vivaldi –diu Vassilev– «ofereix un homenatge musical a la naturalesa, amb gran desplegament d'efectes sonors –ocells, tempesta– mentre que Piazzola és més abstracte, deixa més camp a la imaginació». En qualsevol cas, conclou, «són dos dels meus compositors favorits: l'un perquè és un barroc genial; l'altre, per la sonoritat diferent que emana de les seves composicions». Els solistes del Covent Garden, de la seva banda, són una formació relativament jove, nascuda el 1995 com una emanació de l'orquestra de l'Opera House El mestre búlgar la va definir ahir com la «més europea» entre les orquestres britàniques, fruit de la fructífera col·laboració amb solistes, directors i ballarins del continent. Un mestissatge que li confereix, diu «flexibilitat i versatilitat». La mateixa que van comprovar ahir els prop de 700 espectadors que van assistir a la funció. La pròxima cita, el 21 de gener, amb el tenor Jose Todaro i l'homenatge a Luis Mariano.

Per a més informació consulti l'edició en paper.