• El CAEE exposa la col·lecció de caganers de l'empresa puntera en la fabricació d'aquesta peça essencial del pessebre
• El pagès català, Messi i Shakira, les estrelles de la temporada

A l'esquerra, els darreres, amb tova, de Carla Bruni i el copríncep Sarkozy; els prínceps d'Astúries i Benet XVI Foto: EL PERIÒDIC

Que Messi i Shakira siguin les estrelles de la temporada a la fira de Santa Llúcia es veia venir. La sorpresa, però, és que el podi dels més venuts del 2011 el completa, atenció, un caganer cagatió. Tot en un. Una filigrana conceptual, com es veu, que ha portat al súmmum la molt catalana tirada per l'escatologia. La llàstima és que aquesta autèntica virgueria no forma part de les prop de 200 peces que caganer.com, l'empresa gironina que ha convertit l'art de fer cacona en un lucratiu negoci, exposa fins al 30 de gener al Centre d'art d'Escaldes. Ja saben: a baix, els mestres catalans del Nou-Cents, amb Casas, Rusiñol, Nonell i Mir; a dalt, un exhaustiu passeig per la més celebrada aportació catalana al pessebrisme universal.

En fi. Però parlàvem del caganer cagatió, que –si els ha picat la curiositat– poden veure al web de caganer.com, i que –els ho avancem aquí– no caga tifes sinó regalets. Al CAEE n'hi ha altres 198, de caganers. Entre les novetats d'aquest Nadal, Piqué, per als culés recalcitrants; Dora Exploradora, per als pessebristes amb nens, i el caganer esquiador, estrella de l'estand andorrà de la mostra, que es completa –ja que en parlem– amb un ninot de neu i la corresponent tova. Ni rastre de la fauna política nacional. I és una llàstima, perquè molt probablement, un cap de Govern, un Jaume Bartumeu i una Rosa Ferrer haurien arrasat. De fet, diu Sergi Alòs, el comissari de la mostra i copropietari de la firma gironina, que tot va començar el 2002 quyan l'empresa familiar, fins aleshores especialitzada en les figures de pessebre tradicionals, va llançar al mercat els tres primers caganers. Tres polítics: Jordi Pujol, Pasqual Maragall i Artur Mas. Tots tres van passar aquell Nadal per la parada de caganers.com a la barcelonina plaça de la catedral i ban quedar entusiasmats.

Deu anys després, el catàleg inclou 255 models, dels quals en venen entre 20.000 i 30.000 exemplars l'any. Les figures del CAEE són totes de fang pintat a mà; la més petita fa 5 centímetres, i es venen a partir de 5 euros. I si el trident Pujol-Maragall-Mas va descobrir un insospitat nínxol de mercat, la peça que va catapultar caganers.com va ser l'Obama caganer. «Hi vam apostar al juliol, quan faltaven encara quatre mesos per a les eleccions presidencials. Vam jugar fort, i ens va sortir bé, perquè quan va gunyar McCain ja tenñiem la producció en marxa i ens van començar a ploure encàrrecs. Però també l'hauríem pogut cagar», diu el comissari i també gerent de l'empresa. El cert és que no els ha anat gens malament: avui l'exportació suposa entre el 10 i el 15% de la facturació total per Internet, i posdria arribar al 50% dels compradors que desfilen per la fira de Santa Llúcia.

Obama de banda, aquest 2011 han tornat a donar la campanada abm els caganers dels ducs de Cambridge, Guillem i Caterina. També hi ha hagut caganers que han fet llufa: per exemple, Sarah Palin, l'excandidata republicana i musa del Tea Party. Al CAEE,però, n'hi ha de tots colors: de blancs com el papa Benet XVI, i de negres com ara Ronaldinho; de blaugranes com Inisesta, i de merengues com Iker Casillas; d'esquerres com Zapatero, i de dretes com Rajoy. N'hi ha fins i tot que tenen la sang blava, com els prínceps d'Astúries, Felip i Letízia. Però fins i tot aquests fan les mateixes toves: una mena de croisant amb dues o tres voltes, de color habitualment marronet clar amb la sola excepció del ninot de neu –que caga blanc– i, ves per on, de Guardiola, un dels caganers més dificíls de parir, diu Alòs, pels seus continus canvis de look: ara amb barba, ara sense; ara amb cabell, ara pelat. Així que els seus creadors han optat per presentar al CAEE un Guardiola a mig fer, amb el fang encara per pintar.

¿Un caganer canillenc?

Amb l'aventura de caganers.com, els Alòs han reinterpretat, revifat i globalitzat una tradició que segons Joan Amades es remunta al segle XVIII i que arrenca de la creença que posar un caganer al pessebre cridava la fortuna perquè adobava el naixement, de la mateixa manera que els pagesos de l'època aprofitaven que havien de fer cacona adobar els seus camps. De fet, diu Alòs, el més venut de la història de l'empresa no és ni Messi, ni Shakira, ni Obama, ni ara el cagatió. L'estrella que any rere any és el pagès català de tota la vida, amb barretina, faixa i espardenyes. Amb aquest pagès i els 254 germans que li han nascut, els Alòs han convertit en souvenir universal una tradició tan nostrada com ho és el caganer. De fet, ja va néixer amb la vocació de desbancar els souvenirs apòcrifs que històricament ha proliferat a les Rambles barcelonines, amb el sempitern barret mexicà en primer terme. I sembla que ho estan aconseguint. Ara que en parlem... ¿no buscava Josep Mandicó un record típic per a Canillo? ¿A qui posaríien, de caganer?

Per a més informació consulti l'edició en paper.