• Important victòria a casa contra el Manzanares per mantenir-se a la part alta, amb molt mèrit d'Aitor

Un moment del matx d'ahir, al Poliesportiu, on al final hi van assistir uns dos centenars d'espectadors Foto: TONY LARA

Important victòria de l'Hotels Plaza Andorra ahir contra el Manzanares que el situa en la segona posició de la classificació ara que els andorrans tindran ‘descans' el pròxim cap de setmana –el partit contra el Melilla ha estat ajornat perquè el club tindrà les baixes dels romanesos Emil i Soty, amb la selecció. El triomf, treballat, va arribar després d'un partit fosc, dels de picar pedra i esperar a que es trenqui. Els visitants, que van posar setge a la porteria d'Aitor en la segona meitat, es van topar amb un porter que amb el pas dels partits suma galons en aquest equip.

Els primers minuts de joc van ser tediosos. Potser massa primer contacte, massa voler saber per on anava el rival. Tant l'Hotels Plaza com el Manzanares s'ho miraven sense arriscar, i tot i que eren els andorrans els que intentaven donar el pas, el ben cert és que res no passava. El matx va anar fins el minut 11 per veure alguna ocasió de bona: De la Cuerda va obligar Aitor a fer una bona parada. A partir d'aquí, va semblar que havia sonat el despertador: Nacho Llamas va fer una passada creuada i rasa a Carlinhos entre la defensa, i el brasiler va deixar anar el seu canó que Pepote va rebutjar en una acció ben maca. En la següent jugada, va ser Zamo el que va provar per als visitants, amb rematada fora per poc, i l'Andorra va respondre amb gol en el minut 15: Primer Jona i després Soty van fallar amb el fusell, i la pilota que venia de la cara del porter va acabar en peus d'Emil, que va fer el primer (1-0).

Però l'alegria local va durar pocs segons. Els que va necessitar Zamo per creuar el seu xut, quan venia en carrera en diagonal, on Aitor no va arribar per ben poc, a la base del pal. Eren moments estranys, on ningú no sabia qui manaria en el joc. Així, l'Hotels buscava el seu espai i el Manzanares ho feia amb ocasions: un minut després d'empatar, Aitor va rectificar el moviment per enviar a córner un gol segur a xut de, novament, Zamo. Abans del descans, Carlinhos va tenir la seva amb un tir de mitja distància que, amb la dreta, no va ser gol perquè Pepote també hi era.

En la segona meitat les coses podien haver canviat radicalment si Kikillo hagués encertat amb el fusell. A boca de canó, va fallar, alta, quan el matx acabava d'arrencar. L'Hotels Plaza semblava voler avançar-se, però si diem que semblava és perquè era evident que ho volia, però no aconseguia arribar amb garanties de res a la porteria rival. Amb tot, després que, primer Aitor i després Carlinhos salvessin dos pilotes de gol segures, el contratac armat per Cabinho va estar acompanyat per Emil per la banda esquerra. La cavalcada va tenir premi, perquè ‘Cabo' va fer la passada i el romanès, a la primera, va marcar amb el vistiplau del porter. El 2-1 va tancar l'Hotels Plaza, que notava el setge però amb idèntica situació. És a dir, el Manzanares era tot voluntat, però no creava ocasions massa clares entre la teranyina defensiva local. Massa estàtics defensa i atac.

Ara bé, Aitor va haver d'emprar tot el seu recital de parades per rebutjar les rematades que feien els castellans, que en un pam de terreny treien xuts perillosos. El mur de contenció andorrà donava els fruits i el marcador seguia en un 2-1 que amb el pas dels minuts va anar desesperant els visitants. Fins i tot Ricciotti va treure una pilota sota pals amb tota la seva masculinitat en joc.

L'Hotels Plaza Andorra vivia dels contratacs, i el Manzanares de la seva insistència. Així, en el minut 32 Kikillo va estavellar la pilota al pal i es duia les mans al cap perquè no els hi sortia res. De fet, la sort, com que es busca també, va caure del costat andorrà, que aprofitava les ocasions que creava, fonamentalment al contratac. En aquest sentit, Diego va posar el 3-1 en el 35 quan el seu primer xut va ser aturat per Pepote, però no el segon, i Emil va augmentar el compte a 4-1 quatre minuts després des de mitja pista. Restava un minut escaig per acabar i semblava tot fet, però en futbol sala fins el final, tot és toro. Només treure de mig camp, De la Cuerda va marcar el 4-2. Faltaven 56 segons, i temps perquè Emil fes el 5-2 i quart particular: xut des de la seva àrea que va volar a la xarxa sense porter. Merescut triomf, tot i ser dels que calen treballar de valent.

Per a més informació consulti l'edició en paper.