• Els Joyful Gospel Singers reuneixen més de 400 persones a la sala del Prat del Roure
• El repertori inclou cançons religioses i també de seculars, amb la voluntat d'arribar a tothom

Els sis membres actuals de Joyful Gospel Singers amb Nuria Barquín, ahir, al Comú d'Escaldes-Engordany. Foto: TONY LARA

La sala del Prat del Roure es va omplir ahir a la nit de felicitat. Els responsables: els Joyful Gospel Singers. Els «comandants de l'armada de Déu», que «canten feliços». Per aquest concert, que tancava el festival Colors de Música d'aquest 2011, l'organització havia previst un aforament de 400 persones i ja a la tarda s'havien venut totes i s'obria la possibilitat d'ampliar l'espai. És a dir, hi va haver un ple més que ple.

Els Joyful Gospel Singers van néixer fa uns 25 anys en una església de Nova Orleans. «Curiosament», als seus inicis van ser «més populars» a Europa que no pas als Estats Units. De fet, asseguren que feien més actuacions al vell continent que no pas a casa, i va ser en un d'aquests concerts que un promotor musical s'hi va fixar i els va proposar l'enregistrament d'un disc. A partir d'aquí els concerts i gires es van multiplicar.

Alfred Caston, un dels integrants del grup –que per cert, ja havia estat amb anterioritat a Andorra, uns 15 anys enrere, en el marc de la nit gospel del Festival de Jazz que organitzava el Comú d'Escaldes-Engordany–, va apuntar que el fet que els «europeus aprecien més la música d'aquest tipus» potser és perquè als Estats Units la tenen «més a l'abast» i forma part de la seva cultura.

I ara, més que abans, la música gospel està en auge. Són molts als qui els agrada, a qui tranquil·litza i, també, a qui arriba la felicitat que transmeten els Joyful Gospel Singers. Però aquesta popularitat no permeten que els afecti. Són realistes i toquen de peus a terra, i saben que el que avui està a dalt, demà pot caure.

Ells ofereixen cançons tant religioses com seculars. Volen portar el «missatge de la bona nova [el naixement de Jesús]» a tothom. També als que no són assidus a l'església. I aquesta «decisió de cantar no només per l'església, sinó d'obrir-nos a la resta de la gent (...), atreure qualsevol persona» també justifica les diferents influències que té la seva música: pinzellades de funky, so R&B i ritme second life.

Música per a la reconstrucció

Joyful té relació amb Nova Orleans. Caston bromejava que, després del desastre que va ocasionar l'huracà Katrina a la ciutat i que es van haver de refugiar en d'altres poblacions, quan va tornar a Nova Orleans provava el nom del grup amb d'altres ciutats «i no lligava».

Diuen que «la música és el que ens va fer tornar a Nova Orleans», de fet, aquesta ciutat «és música». El desig d'ajudar en la reconstrucció de la ciutat també hi era, i ho van fer de «l'única manera que coneixem (...), a través de la música». Que alhora, és una manera «de curar l'ànima», no només de les persones, sinó també de la ciutat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.