• Amb només una petita ferida com a record, l'andorrà recupera una qualitat de vida que fins ara tenia truncada

El doctor Bruno García, Vuxo i Guindo, després de l'operació Foto: HOSPITAL QUIRÓN

Queda clar que l'humor no l'ha perdut. Ha viscut una complicada intervenció, ha vist com li diagnosticaven un any de vida a molt estirar, i ha estat privat d'una vida normal els darrers anys a causa d'una obstrucció de l'artèria aorta. Però malgrat tot, i malgrat estar encara convalescent de la intervenció, explica amb ironia i simpatia la seva experiència viscuda.

Jesús Vuxo, andorrà de 62 anys, tenia «una vida limitada», tal i com ell mateix defineix. Complicacions al seu cor que li impedien poder fer exercici, i que li feien «cansar-se molt habitualment», a més d'haver de prendre's medicació diàriament.

El metge, quan li va diagnosticar la seva patologia, el va enviar a l'hospital barceloní. Allà li van informar d'aquesta pionera operació, consistent en introduir la vàlvula a través de dos tubs per la vena femoral. Senzill però complicat d'assimilar per qui l'ha de viure en primera persona. Però Vuxo no va dubitar. «No m'ho vaig pensar ni dues vegades, vaig dir que sí de seguida», explica. Després de fer les proves pertinents que van determinar que era apte, va procedir a arriscar-se i fer la intervenció.

¿El resultat? Tot un èxit. Ho demostra el seu humor. «Ara que estic curat, el que m'agradaria és tornar a tenir 18 anys», explica mentre riu. I ara parlant seriosament, mira el futur a llarg termini, tot i que es controlarà i portarà una vida saludable, assegura.

El record que li queda és «una petita ferida» a l'engonal. I res més, tan sols saber que ha estat partícip d'una operació que encara es troba en fase de proves i que es realitza en comptades ocasions.

Això sí, hi ha un però en tot aquest procés. Una complicació que el va obligar a estar més dies a l'hospital: un tap a la vena femoral. Va comportar una segona operació i ara és aquesta segona la que li fa més la guitza. Està a casa amb complicacions per moure's. Tot i que fent balanç, assegura que tot el procés «ha estat un èxit».

A partir d'ara, algun que altre control rutinari i el més important, viure.

Per a més informació consulti l'edició en paper.