• El Govern català condiciona l'aeroport de la Seu d'Urgell a un pla de viabilitat i de negoci previ

Els ministres Camp i Alcobé en la reunió mantinguda ahir amb el conseller de Territori, Lluís Recoder. Foto: TONY LARA

Les obres de la carretera nacional 145 de la Seu d'Urgell a Andorra no compten amb l'acceleració anunciada el passat mes de juliol pels responsables del Govern. És cert que a l'estiu es van reprendre les obres, que havien estat aturades durant uns mesos, però això no ha estat suficient, i el mateix ministre d'Economia, Jordi Alcobé, va criticar ahir que en aquesta carretera «s'està treballant a molt petita escala». Alcobé va fer aquestes declaracions en el marc de la reunió mantinguda ahir amb el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat Catalana, Lluís Recoder, en la què també hi va participar el ministre de Turisme i Medi Ambient, Francesc Camp.

A més de les infraestructures viàries, la reunió va servir per posar-se al dia entre ambdues administracions sobre assumptes com l'aeroport de la Seu d'Urgell i l'exportació dels residus. Pel que fa a la carretera N-145, Alcobé va remarcar la necessitat d'accelerar les obres. Una qüestió en la què va coincidir amb el conseller català, qui va explicar que aquesta carretera «no és digna del trànsit que té». Per aquest motiu, Recoder va manifestar que tal i com ja van fer amb el ministre socialista, José Blanco, ara preveuen reunir-se amb el nou ministre de Foment que nomeni el Govern de Mariano Rajoy per traslladar-li la necessitat d'aquesta infraestructura «perquè som conscients de la importància d'aquesta carretera», va dir.

La voluntat entre les dues administracions, Govern i Generalitat, és compartida i coincideixen en donar prioritat a la finalització de les obres.

L'AEROPORT DE LA SEU, PENDENT DEL PLA / L'aeroport de la Seu d'Urgell depèn segons va explicar Recoder d'un pla de viabilitat i de negoci que garanteixi la seva rendibilitat. La participació d'Andorra doncs en aquesta infraestructura també està condicionada a aquest pla previ que s'ha d'efectuar. Ara per ara, el Principat participa com a observador en la taula de treball estratègica en la que pot aportar les seves idees, com també ho fa en l'aeroport de Lleida-Alguaire. Segons Recoder la voluntat és que es pugui comptar amb inversors privats que permetin ampliar la capacitat i així establir connexions internacionals, però tot dependrà de la demanda que hi hagi.

En aquest sentit Recoder va remarcar la paraula «prudència», perquè va fer esment a l'aeroport de l'Alguaire que segons va manifestar el conseller català no va disposar d'aquest pla previ de negoci. Per aquest motiu, Recoder va dir que la Generalitat vol assegurar-se les inversions. «L'objectiu desitjable», segons el conseller català, és ampliar la capacitat i assegurar connexions internacionals, però això no es farà si no hi ha una demanda que ho justifiqui i un retorn econòmic segur.

Pel que fa a l'Alguaire, el responsable de Territori del Govern català, va insistir en què tot i que l'aeroport no va comptar amb un pla de negoci previ, ara «s'està treballant per aconseguir trobar la rendibilitat futura d'Alguaire amb xàrters d'esquiadors que tindrien també interès per Andorra», va dir.

Per tant encara no hi ha res concret sobre quina haurà de ser la participació econòmica d'Andorra a l'aeroport de la Seu, però el que sí que es té clar per part del Govern «és que suposarà un bon complement per al futur heliport d'Andorra», va dir Alcobé. Un heliport que espera que durant aquest mes o principis del vinent tingui ja publicat el plec de bases. El ministre d'Economia va manifestar que el Govern està ara en la fase de la recerca de tots els terrenys possibles i de les potencials ofertes «per assegurar el màxim de participants» que seran els que proposin la ubicació. Alcobé va manifestar que depèn del lloc l'obra podrà estar finalitzada en mig o un any.

El ministre d'Economia valora positivament la participació d'Andorra a les taules estratègiques dels dos aeroports catalans més propers, perquè «tenim informació de primera mà i també ens deixen aportar idees», va dir.

Per a més informació consulti l'edició en paper.