PUBLICITAT

Andorrà recupera el Matecosa per a la lliga en un partit fosc

  • Un gol de falta del migcampista és l'única cosa maca d'un matx sense cap atractiu al terreny de joc
R. M. S.
SANT JULIÀ DE LÒRIA

Periodic
Peppe entra amb força Juli Sánchez, ahir durant el matx que va enfrontar Pidasa i Matecosa a Aixovall Foto: ÀLEX LARA

Lleig és poc per catalogar el clàssic de la lliga que es va viure ahir a Aixovall. Pidasa Santa Coloma i Matecosa Sant Julià van oferir un espectacle dolorós, sense cap aportació més enllà del resultadisme per part dels lauredians des de que Xavi Andorrà va marcar de falta en el minut 33, i de la lluita sense garanties de res dels colomencs, que van perdre Beto al quart d'hora de partit per lesió i només Samir, que va sortir en substitució del davanter, va aportar verticalitat. Al final, un 0-1 per al Matecosa, que entra de ple en la lluita pel títol recuperant el terreny que feia jornades tenia perdut. El Pidasa, fosc com el matx, va deixar escapar una bona oportunitat per deixar KO el gran rival a la competició domèstica.

El matx va començar com va acabar, és a dir sense cap aportació ofensiva per part de tots dos equips. Molt trista la (in)capacitat matadora dels dos clubs en un clàssic que sembla que es desinfla amb el temps. El més destacable del primer quart d'hora va ser la inesperada lesió de Beto, que va haver de deixar el camp per problemes al bíceps femoral. Samir, que va entrar per l'argentí, va canviar el ritme del duel amb les seves internades per la banda, però res de nou que la defensa laurediana, tan ferma com la colomenca, no pogués desfer. Amb tot, el jove internacional sub-21 va tenir la seva en el minut 23 amb una cavalcada per la banda dreta, guanyant en velocitat al seu parell i xutant massa creuat i sense gaire perill.

Aquesta acció va ser la més perillosa del Pidasa en tota la primera part, i del partit. L'avorriment estava instal·lat a Aixovall entre el fred que vivien els espectadors, però en el minut 33 una falta en la frontal la va demanar Andorrà. El migcampista ho tenia clar, i així ho va demostrar amb un xut perfecte, al pal curt, per l'escaire on Ricard no va poder arribar tot i que hagués estat un home d'1,90m.

Aquesta acció ofensiva va ser maca, i única, amb això es va arribar al descans. En la represa, Sebas va imitar Samir per la mateixa banda, però el seu xut tampoc va veure porteria. Era el minut 46, i en el 47 Samir va respondre amb una rematada sense perill. Semblava que la batalla s'animava, però res d'això. Els minuts van passar amb tedi. Ja als sis minuts de la segona part el Matecosa es dedicava a perdre temps, mentre que el Pidasa buscava Juli amb pilotes aèries (¿?). La seva lluita era d'admirar, però del tot insuficient. Res no va canviar, ni l'espectacle ni el marcador. I el Matecosa és viu.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT