• Joan Mundet i Pérez Reverte protagonitzaran el febrer la pròxima exposició del Museu

No era l'home més honest, ni tampoc el més pietós. Però era un home valent». Així comença El capitán Alatriste, l'obra inaugural de la sèrie d'espadatxins més celebrada que ha parit la literatura espanyola. Ja fa tres lustres llargs, que Arturo Pérez Reverte (Cartagena,1951) va néixer Alatriste: tres lustres, set novel·les i una molt estimable adaptació cinematogràfica en què Alatriste es va encarnar en Viggo Mortensen, probablement el millor alter ego possible. I el febrer es plantarà per fi a la Massana. Ho farà amb les planxes de Limpieza de sangre, la segona entrega de la sèrie, publicada originalment el 1997 i que deu anys després el dibuixant Joan Mundet i Carlos Giménez –aquí en la faceta de guionista– van convertir en una estupenda i monumental novel·la gràfica. Si només això ja era una notícia òptima per a la legió de comiqueros d'aquest racó de món, ara ja es poden agafar al seient: l'ànima de l'ARCA i del saló del còmic, Joan Pieras, confia a portar a la presentació de la mostra a les Fontetes no només Mundet sinó també –i atenció– Pérez Reverte, probablement l'autor més esquiu de les lletres hispanes. Amb el detallet afegit que el novel·lista murcià acaba de publicar la setena aventura d'Alatriste, El puente de los asesinos, en què l'acció es trasllada des de la flota de galeres de Nàpols de l'entrega anterior, Corsarios de Levante, fins a la decadent Venècia del 1627, on Felip IV i Lluís XIII –o el que és el mateix, el comte-duc d'Olivares i el cardenal Richelieu– es juguen bona part de les seves aspiracions hegemòniques a l'Europa del Barroc.

A les Fontetes recalarà el febrer, en data encara per confirmar, amb les 184 pàgines –¡184, ep!– de Limpieza de sangre, més un grapat de les portades i il·lustracions interiors de la sèrie de novel·les. A Limpieza de sangre, Alatriste ha de rescatar per indicacions de Francisco de Quevedo una novícia víctima d'abusos en un convent de Madrid. La cosa no els surt bé, i en la fugida és detingut Íñigo de Balboa, l'escuder de l'espadatxí, que le spassarà magres al calabós de la Inquisició –glups– i haurà d'afrontar una més que probable condemna per «judaïtzant». No en revelarem més detalls –la novel·la l'ha editat Debolsillo, i a la pàgina web de Mundet n'hi ha un molt generós tast, no se'l perdin– però es quedi el lector amb el detall que Alatriste se les torna a haver amb l'inquisidor Bocanegra i l'espadatxí Malatesta, i que tot plegat acaba amb un pèrfid confessor passat pel fred acer i una dolça senyoreta a la foguera.

AL FONS / Això serà al febrer. Quan Reverte i Mundet –ja que en parlem, repassin la seva bibliografia, amb la sèrie Dago i 11-M: la novela gráfica– desfilin per les Fontetes, el Museu del Còmic ja haurà ingressat, diu Pieras, el fons en català de Joan Navarro, fundador i des del 2011 propietari de Glénat España: un miler d'exemplars que s'afegiran als fons de l'ARCA i que es podria veure encara més ampliat si prosperen les negociacions perquè Navarro dipositi a la Massana la seva col·lecció de tebeo històric, especialitzada en la historieta catalana del primer terç del segle XX i que inclou incunables com ara el primer còmic català, Las delicias de la torre, publicat al número del 22 de juliol del 1866 a la revista Lo noy de la mare. Per cert, l'última incorporació de l'ARCA és una col·lecció de planxes del New York Herald del 1906 amb historietes de Little Nemo, l'obra mestra del dibuixant Winsor McCay.

Per a més informació consulti l'edició en paper.