• L'equip d'Imbernón, inofensiu fins al 0-1, deixa escapar dos punts més a casa

Llauradó li fa el ?llit' a Ayala (blau) quan intenta tallar un atac del Linyola, ahir a Aixovall Foto: ÀLEX LARA

Aixovall està començant a deixar de ser temible per als rivals. L'Andorra va empatar 1-1 ahir amb el Linyola després de perdre fa dues setmanes contra l'Artesa de Segre (1-3). Tenint en compte que en els cinc primers partits es van guanyar quatre i es va empatar un està fallant alguna cosa. La irregularitat del conjunt tricolor a domicili comença a afectar també a casa i realment és difícil valorar si ahir es va sumar un puntet més o es van deixar escapar dos.

El que està clar és que comença a ser habitual en aquest Andorra no espabilar fins que es veu amb el marcador en contra o almenys quan veu perillar el resultat. Contra el Mangraners va salvar els tres punts (4-3 patint, després de deixar-se empatar amb un 2-0), davant l'Alcarràs va empatar 2-2 (perdia 0-2), amb el Tremp victòria per 3-2 (guanyava 3-0), amb l'Artesa va perdre i avui ha tornat a jugar amb foc. Sens dubte és un problema psicològic però la Lliga continua i els set punts menys respecte als tres colíders –Cervera, Organya i Agramunt– possiblement s'incrementaran a nou amb algun d'ells, sinó amb tots.

Quedi clar que Richard Imbernón va fer mil i un retocs per intentar millorar una imatge que ja d'inici va deixar molt a desitjar. L'Andorra tenia la pilota i intentava combinar, però era massa pla, inofensiu, i de vegades perdia pilotes d'infart per a l'espectador, com al minut 8 quan Barri li va robar la cartera a Emili i va xutar desviat. Com no hi havia perill en jugada els tricolors van recórrer a l'estratègia per amenaçar el meta visitant Mario. Al minut 20, en una falta per la dreta, Pujol va amagar que penjava una pilota, la va tirar rasa i minsa al punt de penal i Mejías va fer un xut a pals, per sobre del travesser. Al 22 de nou va avisar l'Andorra: meló en profunditat, el central creus falla en el refús i Cristian de primeres prova una vaselina, de nou alta.

Amb Toscano a la banqueta faltava una referència ofensiva, es notava a llegües, i Imbernón va fer la primera variant tàctica a la mitja hora. Va endarrerir Ayala a central, Ludo –estava de fals 9– al mig del camp i en punta Emili. L'experiment tampoc no era una mala idea però poc després, en una falta directa en contra al vèrtex dret de l'àrea, Aitor va enviar una rosca al segon pal. 0-1. En ple desconcert local una altra pèrdua de pilota en defensa a punt va estar de costar el 0-2, però Albert es va lluir a xut d'Heribert.

El Linyola va poder sentenciar en la segona part i de nou va aparèixer Albert per salvar els mobles. Imbernón fer entrar Toscano per Xavi Gil i va passar a un 3-4-3. No va variar gaire la imatge de l'Andorra però una pilota penjada a l'àrea la va rematar Cristian de cap per clavar-la a l'escaire quan ningú ho esperava. 1-1 i quedaven 21 minuts. Emili va tornar a la defensa i l'Andorra, esperonat, va començar a jugar com ha de ser. El final va ser una bogeria. Amb Emili expulsat per doble groga i ja en el descompte Boldú va perdonar dues vegades davant Albert i Cristian va xutar fora amb la porteria buida. Llàstima que no hi hagués temps per més, perquè hi havien ocasions a les dues porteries i molta emoció. De tota manera els partits comencen al minut 1, no al 69.

Per a més informació consulti l'edició en paper.