A manca d’eficiència i eficàcia, exigència i eficàcia. El  River va saber suar ahir per vèncer un Lan Mobel ISB que va obligar els andorrans a mostrar el millor de sí mateix. Sisena victòria que enforteix l’equip en tots els aspectes. En moral, en atac i en defensa. Sòlid, se situa líder provisional.

Quan Wright va esmaixar per posar els primers punts del partit, el pavelló municipal d’Azpeitia va quedar mut i només els crits de la banqueta andorrana ressonaven arreu. Semblava una declaració d’intencions, especialment també per part d’un jugador necessitat de coses com aquestes per creure en si mateix. Però el Lan Mobel ISB, era evident, no havia de sentir-se afectat com, per contra, ho va semblar el seu públic. El River va agafar un avantatge que mantenia amb el repartiment de cistelles, però en el 4-6 la capacitat ofensiva visitant es va quedar parada, i els locals ho van aprofitar per ficar un parcial de 4-0 que ho feia canviar tot: 8-6. Llavors Peñarroya va donar entrada a Gaston Diedhiou, la jove perla de l’equip, que viatjava per primera vegada gràcies, en part, a la lesió de Cage. El pivot va estar en pista més de cinc minuts, fent feina defensiva i amb mans fluixes en atac, però intens. També va entrar Marín, tot i que una primera falta en contratac rival no va agradar el tècnic.

L’equip es movia en aigües complicades, i havia de buscar un revulsiu per trencar la poca efectivitat en atac, on tampoc no trobava espais per fugir de la pressió local. L’ISB manava en el marcador, però per mínimes rendes, tot i que va arribar a posar-se 16-11 després de la falta de Marín. El quart va acabar 16-14 perquè va aparèixer, entre altres, el que seria el revulsiu però ja en el segon quart: Isma Torres.

L’andalús va entrar en el següent parcial com una arma de destrucció massiva. Quatre punts seguits del pivot del tríceps gegant van tornar el River al comandament del partit: 18-23, parcial de 0-6. Per part local apareixia Ott, però no feia massa mal, i Torres seguia en la seva línia, amb esmaixada inclosa. A la festa s’hi afegien Wright amb un espectacular vol, i Flis i Pablo Sánchez amb triple per barba –el primer dels andorrans, obra del rus, va arribar a cinc minuts del descans–, amb la qual cosa situaven el River 25-39, i  al descans 30-41.

El Lan Mobel va sortir dels vestidors amb un triple a la mànega (33-41), però el River es mantenia consistent per fins i tot augmentar les diferències a 12 punts (35-47). El partit entrava en el domini defensiu habitual, la teranyina de Peñarroya clàssica, però una tècnica a Flis va semblar que desmuntava la paradeta.
Tampoc. Calma. El tècnic català, arriscava mantenint en pista Jimix i Wright, els dos amb tres faltes, però li va donar resultat: el català sumava un triple i el gallec una esmaixada –la seva segona de la nit– amb tir addicional que restablia les distàncies que Ott insistia en reduir –vuit punts en el tercer quart–(42-53).
Però el River encara hauria de patir. Una falta de Flis, dos punts d’Ibargutxi i la pàjara esperada van deixar el matx en empat a 53, tot i que les faltes assenyalades a favor del River –protestada l’actuació de la parella al pavelló– deixaven Santamaria a la línia de tres per mantenir el conjunt andorrà manant de quatre abans del definitiu quart.
Santamaria va voler obrir el camí cap a la victòria amb un triple magistral, però Ott va respondre igual amb qualitat, de costat, enlairat, preciós (56-60). Fede Bavosi aportava el seu granet de sorra amb tirs lliures i bombes al més pur estil Juan Carlos Navarro, i en l’equip local eren Ott i Atoyebi els que mantenien els seus dins del partit, sempre movent-se entre els quatre i els set punts a favor dels visitants, que arribarien fins els nou (63-71). El Lan Mobel se la jugava amb la possessió i tres minuts per al final, però la defensa, sempre la defensa, feia feina, i dues jugades consecutives amb pilota recuperada i un triple posterior de Santamaria, van sentenciar: 63-75. Fins el final, amb Torres posant la cirereta i festa, tot decidit: 73-83.