• El centre d'estudis assegura que la meitat dels anys més calorosos a Andorra s'han donat els darrers 14 anys

Uns vianants caminen al costat d'un termòmetre que marca 41 graus, a l'estiu. A la galeria l'evolució de les temperatures a escala mundial des de l'any 1860, segons la Unitat de Recerca Climàtica Foto: EL PERIÒDIC

Aquells que neguen el fenomen del canvi climàtic tenen cada vegada menys motius per justificar-se. Durant aquesta setmana, a la conferència de l'ONU sobre canvi climàtic de Durban (Sud-Àfrica), l'Organització Mundial de Meteorologia (OMM) ha presentat un seguit de xifres que evidencien que la temperatura mitjana global es manté en ascens. La dada més destacada: 13 dels últims 15 anys han estat els més càlids a la Terra. I Andorra no s'escapa d'aquest escalfament global. Segons les dades del CENMA (Centre d'Estudis de Neu i de Muntanya), en aquest mateix període analitzat per l'OMM s'ha viscut un increment d'anys considerats més càlids de l'habitual. Concretament, set dels 14 més calorosos des que el CENMA comptabilitza la meteorologia s'han donat en aquest període.

Pere Esteban, cap de projectes del CENMA, va exposar ahir que tenint en compte l'evolució de la meteorologia des del 1934, (any en que FEDA comença a registrar dades), «el canvi climàtic a Andorra és un element que sense cap mena de dubte està passant». En aquests gairebé 80 anys, els més calorosos han estat, per aquest ordre, el 2006, el 1997 i el 2009. A aquesta llista de períodes amb temperatures superiors a l'habitual també hi figuren, per exemple, el 2000, el 2003 i el 2007. I segons va assegurar Esteban, el 2011 també «va en camí» de situar-se a la part alta de la classificació. Sobretot degut als mesos de novembre i d'octubre, els quals han estat els més càlids des del 2000.

Amb tot, però, l'investigador va a explicar que aquesta tendència d'anys càlids per sobre de la mitja són conseqüència sobretot d'una pujada de graus a l'estiu. I és per aquest motiu que encara no es pot determinar si el 2011 se situarà per sobre de l'habitual, ja que el juliol va ser especialment fred.

Pel que fa a l'altra classificació, la dels anys més freds, va ser el 1972 quan de mitjana van registrar-se a les estacions de FEDA les temperatures més baixes. El segon any més fred va ser el 1936. I anant una mica més aprop, el que es pot considerar l'any més gèlid dels darrers catorze anys va ser precisament l'any passat, va informar Esteban.

Tornant als efectes del canvi climàtic, sembla que la cosa, de moment, no s'atura. A Durban, el subsecretari general de l'OMM, Jeremiah Lengoasa, va afirmar que «les temperatures continuaran pujant». Per la seva part el secretari general, Michel Jarraud ,va assegurar que la concentració de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera està arribat a nous màxims. Concretament, s'acosta a uns nivells que podrien significar un augment de 2 a 2,4 graus en la temperatura mitjana mundial. Un fet que, segons els científics, podria desencadenar canvis irreversibles i d'ampli abast al planeta».

LA METODOLOGIA DEL CENMA / El Centre d'Estudis de Neu i de Muntanya fa ja anys que analitza els efectes del canvi climàtic al Principat. El treball és possible gràcies als registres de les estacions meteorològiques de FEDA, amb informació valuosa dels darrers 80 anys. El que ha fet el CENMA, va explicar Esteban, ha estat «un procés d'homogeneïtzació» de les dades. És a dir, detectar possibles anomalies que no estiguin relacionades amb la meteorologia (errors, avaries, etc.) i un cop corregides, establir corbes de tendència fins a l'actualitat.

A més de temperatura, el CENMA també analitza les precipitacions. En aquest sentit no es pot demostrar que l'efecte del canvi climàtic hagi comportat un descens de pluja. El que sí que es corrobora és que des del 1970 «sí que s'ha accelerat» la baixada. Els propers anys caldrà determinar sí la tendència es manté i si per tant, és conseqüència de l'escalfament global.

Per a més informació consulti l'edició en paper.