• El segelll s'estrena amb una monografia sobre el carrer major de la Seu i presenta dijous una novel·la juvenil

Les mesures dels escoberts, a principis del decenni següent. A la galeria la Portada de "9 mundos" i Ca la Mercè Portella, el Comercio Español, als anys 20. Foto: EL PERIÒDIC

Qui ho havia de dir, en els temps que corren i amb Amazon a punt de donar la puntilla al llibre tradicional. Però encara queden il·luminats capaços de lluitar contra els elements i el pessimisme ambiental. Joan Carles Casal, per exemple, que debuta en la incerta i, en aquest racó de l'univers, mínúscula indústria editorial, amb dues novetats i un sac de bones, molt bones intencions. El nou segell es diu A4 Edicions, és cosí germà de la impremta Gràfiques A4, i constitueix en certa manera un retorn als orígens familiars, perquè l'editor és descendent dels fundadors de Casal i Vall, aquella magna empresa editorial que entre el 1956 i mitjans anys 80 va publicar 235 títols propis –amb la Bíblia en català com a best seller indiscutible– i prop d'un miler més per a d'altres segells. Una barbaritat.

Però aquesta és una altra història. Avui toca parlar d'A4, que s'estrena amb Carrer Major de la Seu, oportunament subtituada Evolució comercial i humana dels darrers 70 anys (1939-2011) i que traça la intrahistòria de la principal via ciutadana de la capital alturgellenca. El volum el firma Carles Dalmau, personatge prou conegut a la Seu i col·laborador de Lo banyut i Cadí/Pedraforca, entre d'altres publicacions, i es troba ja a les llibreries. Constitueix la primera entrega d'una sèrie consagrada a les monografies de regust pirinenc. Però tornem a Carrer Major de la Seu, una autèntica mina d'anècdotes que reconstrueix la vida íntima de les cases i botigues de banda i banda de la via: cal Quico, la carnisseria; cal Don Llorenç, «potser l'edifici més rellevant del carrer», diu Dalmau, i on va parar despatx el pare del pintor Perico Pastor; la confiteria Cadí, regentada fins a la jubilació pel pare de l'escriptor Albert Villaró; el Comercio Español, el basar de la Mercedetes Portella; la ferreteria Mallol, en mans de la família des que el 18798 el va obrir el besavi dels actuals titulars...

La nòmina és exhaustiva, i abans d'acabar amb cal Ponsa, l'última casa del carrer major, al número 89, encara té esma d'evocar el pas del professor Fassman, el celebèrrim mentalista dels anys 50 i 60, per cal Cargolet, la casa de menjars que Antoni Canturri va obrir el 1929 al número 87. L'autor, en fi, acompanya a més el text d'una trentena d'estupendes fotografies dels anys 20 i 30 del segle XX extretes del fons Maravilla, moltes d'elles inèdites fins a la data. La memòria portentosa de Dalmau reconstrueix els canvis de nom, d'objecte i de propietari de les desenes de comerços que s'hi han anat succeint, en rescata un bon grapat de l'oblit i els insufla vida fent-hi desfilar centenars de veïns –amics, coneguts i saludats.

juvenil i il·lustrada / Una rara, entranyable lectura sense pretensions però que ja voldríem veure un dia en versió andorrana. Tot arribarà, perquè Casal ha aterrat en el món editorial amb inusitada empenta. El segon fill d'A4 és als antípodes conceptuals de Carrer major de la Seu: 9 mundos. El origen, una novel·la gràfica d'aventures dirigida al lector juvenil que suposa el debut en la ficció de Lorena García Maneghani –redactora de la revista del Club Piolet– i il·lustrada per un dels nostres dibuixants més internacionals, Jordi Planellas. La primera edició de 9 mundos s'ha publicat en castellà amb la intenció de clavar una pica als mercats espanyol i llatinoamericà, el taló d'Aquil·les dels segells nacionals. Bé, un dels talons, la promoció, la distribució, el llibre electrònic... Però aquesta també és una altra història. Estiguin atents a Casal, perquè això no acaba aquí. En sentiran a parlar. Per cert, Mameghani firmarà exemplars de la novel·la dijous a Illa Carlemany.

Els amants de la història ja tenen el nou volum d'Urgellia a la llibreria. El que fa el número 17 de la col·lecció, que no només ho sembla: és un patracol de quasi 900 pàgines, denses i espesses com és habitual, dedicat en aquesta ocasió al traspassat Manuel Riu –fundador de la Societat Cultural Urgel·litana i prolífic col·laborador de l'Anuari– que s'obre precisament amb una semblança del mateix Riu a càrrec de la directora d'Urgellia, Carme Batlle, i que inclou entre d'altres articles de Carles Gascón (Els senyors de Josa), Manuel Pal (Obra poètica de mossèn Albert Vives), Teresa Font (Aproximació a les pintures mrals de Sant Vicenç d'Estamariu) i un molt prometedor estudi que firma Carme Batlle, una altra vegada: L'època de prosperitat dels jueus de la Seu fins a la pesta negra

Per a més informació consulti l'edició en paper.