• Cinca replica Bartumeu i diu que la compra-venda d'immobles s'ha de gravar, en tot cas, amb l'IRPF

En primer terme, el ministre d'Economia, Jordi Alcobé, i el cap de Govern, Antoni Martí; darrere, consellers demòcrates i socialdemòcrates, minuts abans d'iniciar la sessió del Consell, ahir Foto: TONY LARA

Ja no hi ha excusa: el Consell General va aprovar ahir la modificació de les lleis fiscals –impost sobre societats, impost sobre la renda de les activitats econòmiques i impost sobre la renda dels no-residents fiscals–, de manera que l'entrada en vigor de l'IS i l'IRAE es farà efectiva l'1 de gener i permetrà agilitzar la negociació dels primers convenis per evitar la doble imposició –això és, amb els estats francès i espanyol. Tant des del Govern com des del grup parlamentari demòcrata es va subratllar la necessitat d'implementar un marc tributari que sigui «clar, àgil i el màxim d'entenedor possible per als obligats tributaris», tenint en compte la «pràcticament nul·la» tradició fiscal del Principat. Per part del grup socialdemòcrata, en canvi, s'entén que algunes de les modificacions introduïdes a les lleis, aprovades originalment un any enrere, faciliten l'elusió fiscal.

La majoria demòcrata va tombar una a una les reserves d'esmena dels socialdemòcrates. En tots els casos, l'encarregat de defensar-les va ser el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, que va posar l'accent en què les reformes plantejades pel Govern devaluen, en la seva opinió, l'esperit dels textos originals. Bartumeu va assegurar que, sota el pretext d'agilitzar els tràmits, s'eliminen «paràgrafs sencers de la normativa que estan fixats precisament per evitar comportaments abusius d'elusió fiscal».

Alguns dels aspectes que van generar més debat van ser la consideració de les retribucions de consellers i administradors de societats –amb el risc, segons Bartumeu, que les persones no tributin i, en canvi, les societats dedueixin aquests imports–, així com la compra-venda de béns immobles –i el topall a partir del qual es considera activitat econòmica.

La cara i la creu / El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va iniciar el debat del Projecte de llei de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l'impost de societats expressant la seva disconformitat amb la tramitació parlamentària del conjunt de reformes a les lleis d'imposició directa. Després d'insistir en la bona predisposició que havia mostrat el seu grup a tramitar-les amb celeritat, el cap de l'oposició es va queixar que, finalment, la tramitació s'havia fet «a una velocitat supersònica», que s'havien complert tots els passos «per pur tràmit» i que mai fins al moment no s'havien rebaixat els terminis «sense l'acord de tots els grups» –en referència a la rebaixa del termini de cinc dies per examinar els texts que van sortir de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost.

L'altra cara de la moneda la va mostrar el ministre Jordi Cinca, que va agrair explícitament l'esforç de la Sindicatura per accelerar la tramitació i permetre, d'aquesta manera, que l'impost sobre societats i l'impost sobre la renda de les activitats econòmiques entrin en vigor l'1 de gener de l'any vinent. Cinca va reiterar que l'objectiu que persegueix la imposició directa és triple: disposar d'un marc fiscal homologable al dels països de l'entorn, que doni seguretat jurídica i faciliti l'obertura econòmica en tots dos sentits; diversificar els ingressos de l'Estat, que actualment depenen «en excés» dels impostos indirectes sobre el consum; i complir un paper redistributiu de la riquesa, en favor de la cohesió social.

El titular de Finances va defensar la implementació del nou marc fiscal, tenint en compte, però, la poca cultura tributària del país. Segons Cinca, això passa per oferir «la màxima simplicitat» de cara als administrats i garantint una gestió «que no sigui costosa» per a l'Administració.

El que no va acceptar Cinca són els retrets de Bartumeu. En el cas de la compra-venda de béns immobles –els socialdemòcrates critiquen que no es consideri activitat econòmica fins que no se superen les cinc transaccions–, el ministre va argumentar que «només que algú vengui el seu habitatge, ja està venent un pis, una plaça d'aparcament i un traster» i que el que la llei persegueix és distingir casos com aquest del que sí que és veritablement una activitat econòmica. I encara va afegir que, si el que es vol és gravar una persona física que té un ingrés extraordinari, això s'hauria de regular mitjançant l'IRPF –i va recordar, de passada, que el Govern vol introduir-lo dins de la present legislatura.

Pel que fa a les modificacions de l'impost sobre la renda dels no-residents fiscals, els demòcrates van assenyalar que es tracta de l'únic dels tres tributs que ja està en vigor –ho està des de l'1 d'abril passat i aquest any permetrà ingressar un 4 milions d'euros– i que la reforma pretén corregir algunes deficiències tècniques que s'han pogut observar durant els primers mesos d'implementació.

Per a més informació consulti l'edició en paper.