• El Col·legi exposa 127 projectes creats a partir del 2004 i que marcaran el to arquitectònic del primer decenni del segle XX
• Des d'avui a la sala de Govern

Illa Carlemany, obra de Pere Aixàs i Esteve i Robert Terradas; projecte de Museu d'Art Modern, de Josep Antonio Montané, i veler insubmergible, de Joan Ignasi Raduan Foto: MÀXIMUS

L'obra emblemàtica de l'últim terç del segle XX va ser Caldea. Fins aquí, és difícil que no hi hagi consens. Però, ¿quin és l'edifici emblemàtic del que portem de mil··lenni? Per resoldre la incògnita, el Col·legi d'arquitectes ha desplegat a la sala d'exposicions de Govern una magna exposició que sota el lema Arquitectura Andorra 2011- Exposició d'arquitectura i nurbanisme –no s'hi han trencat les banyes amb el títol, això està clar– resumeix en un centenar de panells un total de 127 projectes –alguns d'executats, d'altres nonats– firmats per una quarantena d'arquitectes del país a partir del 2004. Es tracta d'una iniciativa amb regust nostrat. Així que no hi són ni el projecte Gehry per al Museu de la Identitat –aquella barraca que ens havia de sortir per 35 mòdics milions d'euros i que Bartumeu es va carregar al crit d'«Això no és Dubai»– ni tampoc els que altres tres patums de l'arquitectura contemporània –Nouvel, Hadid i Perrault– van presentar per la Museu d'Art Modern que havia d'anar a l'antiga caserna de bombers de la capital. Però tornem a la pregunta inicial: ¿quin és l'edifici emblemàtic de l'últim decenni?

Drassanes nacionals

Per al degà dels arquitectes, Alfons Valdés, el que més s'hi acosta és el complex Illa carlemany, que firmen a sis mans Pere Aixàs i Esteve i Robert Terrades. «El Caldea d'aquest segle», diu. Però que l'arbre no ens privi de veure el bosc: l'últim lustre ha sigut especialment pròdig en edificis (i projectes) de transcendència considerable: des de la nova seu del Consell General fins a la remodelació del Centre de Congressos de la capital, el Prat del Roure escaldenc o la proposta per a la reurbanització de les avingudes Martí Alanis i François Mitterrand d'Encamp, probablement –diu Valdés– la parròquia més desestructurada des del punt de vista urbanístic i la que necessita amb més urgència una profunda remodelació. L'exposició es divideix en sis àmbits –Arquitectura i ciutat, Arquitectura d'interiors, Arquitectura i paisatge, Arquitectura i rehabilitació, Arquitectura i urbanisme i Arquitectura diversa. Hi cap, com es veu, de tot: des d'un habitatge unifamiliar del Golf Aravell de l'estudi Arteks que segueix l'estela del gran Wright, fins a la casa Roc de Roure de la capital, obra Miquel Albós; dos dels projectes nacionals que es van presentar al concurs alternatiu per al Museu d'Art Modern –Josep Adsera i Josep Antoni Montané–, la reurbanització del carrer major del Pas i –atenció– els plànols del Narval 40, veler insubmergible dissenyat per Joan Ignasi Raduan, que té potser ben poc a veure amb l'arquitectura strictu sensu però que és probablement la cosa més exòtica que ha sortit de les drassanes nacionals.

Per a més informació consulti l'edició en paper.