Joaquim "Purito" Rodriguez a la seu d'EL PERIÒDIC. A la galeria, "Purito", en el tram on hi serà la meta de l'etapa de la Vuelta 2012. Foto: ÀLEX LARA

Està constipat, però ja ha començat a entrenar per terres andorranes. Deixa el cotxe al Viena, munta en la bici i cap a la Seu.

–¿On va ara amb aquest fred?

–Surto ben abrigat i un cop passes la frontera ja no fa tan de fred. És el meu treball... S'ha de portar roba bona i baixar a tope.

–¿És època de crear la base física?

–Sí, però és també un mes per fer altres esports, i canviar el xip.

–¿També ho combina amb la btt?

–Sí, a Barcelona, però cada vegada li tinc més por. És totalment diferent a la carretera. Els primers tres o quatre dies faig el ridícul, quasi més caminant que no en bici.

–¿Què fa un ciclista a l'hivern?

–Doncs en desembre farem quinze dies de concentració, en gener també, a Mallorca, després comencem ja quan hem d'entrenar molta canya. Llavors anem al Teide.

–I per Andorra, ¿cap on va?

–Per fer dues hores o així no massa lluny. A la Seu, i el dia que m'entra el puntazo vaig cap amunt cap a Puigcerdà o faig la volta petita per Alàs.

–¿Per a quan la primera cursa?

–La Challenge de Mallorca, al febrer.

–¿I en Katusha fins el 2013?

–Acabo aquest any. Tenia gairebé firmat per renovar però com que ha hagut el canvi de mànager ara estem una mica en temps mort. Sempre m'he sentit molt a gust en l'equip.

–Els ha donat molt bons resultats.

–No poden queixar-se.

–¿Té l'espina clavada de la Vuelta?

–Aquest any, sí. L'any passat també se'm va escapar el podi, encara que amb el tema de Mosquera ja veurem. Aquest any, si no hagués caigut hagués estat a prop. Anava molt ràpid, però va ser caure i no aixecar el cap. La Vuelta sé preparar-la, sempre arribo bé i sobretot aquest any que tenim el Mundial a Holanda amb el repecho de l'Amstel que farà molt mal, em vull preparar per la Vuelta però també pel Mundial, a veure si aquest any tinc l'oportunitat de fer-ho bé.

–¿I el Tour?

–No. Hi ha massa cronos i m'he de centrar en objectius lògics.

–El concepte del ‘Purito' és el d'escalador petit i ‘colombià' dels 80 i 90, però en la crono per equips de la Vuelta a Burgos d'aquesta temporada anava vostè amb els ‘tancs' del seu equip a molt bon rendiment.

–A les cronos per equips ho faig molt bé i tinc moltíssima força. La meva tirada la faig bé, però després quan em trobo sol, és altra cosa. Això sí, en els pròlegs ho faig bé. En la Volta a Catalunya vaig fer l'11è, a la París-Niza entre els 15 primers… Si són curtes no està malament, però quan passen de 30 o 40 quilòmetres...

–Aquest any Valverde entre els rivals.

–Tenir un rival que corre com tu és una meravella, perquè és un altre que mourà la carrera. Que et trobis una altra vegada com a la Vuelta, que atacaves i et deixaven perquè anaven tots a ritme, o no trobaves un tio que ataqués amb tu, és complicat perquè tens feina doble.

–Si pugés en carrera el coll d'Ordino o Cortals… ¿a quina velocitat seria?

–Ordino a 22 o 23. Cortals són dues parts, els primers tres o quatre quilòmetres passar de 20 ja és ràpid, i al final és més suau... com Ordino.

–¿Quan fa aquestes ascensions?

–A partir d'abril o maig es pot entrenar per allà sense abrigar-se massa.

–¿En quant temps puja el Coll d'Ordino? Ho dic perquè hi ha una crono…

–Aquesta crono és una cosa que em porta de cul perquè no he pogut mai baixar el rècord que el té Jaume Morales, amb 27min 50s. ¡Un tiempazo! Tot s'ha de dir que mai entreno a tope als ports, però un dia, abans de la Vuelta, en van manar fer un entrenament que era els primers 10 minuts a 350 vats i els últims 10 també a gairebé 400, bastant ràpid, i només vaig ‘descansar' a 300 per la meitat, i vaig fer 28 minuts i escaig, una mica menys de 29, i anava que volava. Els últims tres quilòmetres recordo que vaig superar els vats però em vaig dir d'anar al màxim perquè volia baixar aquest temps, i em va agafar un minut. És flipant. A més, jo agafo el temps des del quilòmetre zero, és a dir passada la rotonda i el pla, i quan giro a l'esquerra que hi ha un cartell, allà faig el lap. Ell ho té des de dalt del poble… ¿En quant ho té el segon?

–En uns 29 minuts.

–No només jo, sinó Losada, Florencio, Dani Moreno, Karpets, Gusev, Vorganov, que han estat també per aquí, fem 31, 32 minuts, també sense passar-nos de pulsacions, amb sèries de 10 minuts i després quan passem de mitja hora, a ritme. Però és que no som capaços de batre'l.

–Si s'hi juguessin una Vuelta…

–Si ens hi posem, ho fem segur, però hauríem d'anar molt, molt ràpid.

–¿Com porta vostè la fama andorrana que els cotxes van molt ràpid?

–Jo estic enamorat d'aquest país. Això sí, és passar la frontera cap a la Seu i t'entra una mala llet… No m'agrada sortir del país. Hi ha vegades que estic entrenant aquí amb un company i diu d'anar cap a França, i li dic: Ves-hi tu, que jo estic molt a gust aquí. És una passada, la tranquil·litat.

–¿Què penseu quan avanceu els cicloturistes amb tanta facilitat?

–Em fa enveja perquè m'agrada sortir tranquil i sempre que veig colles que es paren a esmorzar jo he de mirar el paper amb el que he de fer cada minut, i penso: El dia que deixi la bicicleta seré el globero més gran del món, perquè el millor que hi ha és pujar tan tranquil. Després de la Vuelta estava molt cansat i no tenia ganes d'entrenar però havia de preparar Lombardia i em van dir, mira, només surt en bicicleta i gaudeix. Va ser increïble: pujava a Ordino i veia el paisatge, coses que no veus ni entrenant ni en curses, perquè vas amb les babes. Per mi anar en bici és anar tot concentrat.

–Als professionals, ¿us molesta quan se us posa a roda algú?

–A mi m'encanta. I si em xarren, millor, perquè així no vaig sol. No som 150 per una carretera que ens molestem, per quatre que som…

–¿És aquest contacte amb l'aficionat que no tenen altres esports?

–Tots hem sigut nanos i a mi m'encantava quan em trobava a Mauri per Barcelona. Era l'entrenament del dia. Si tenia per allargar, ho allargava tot el que podia fins que em deixessin tirat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.