• Els barcelonins tornen a la capital amb 'Principis', el seu primer compacte

El septet Caracola; avui seran quintet. Foto: EL PERIÒDIC

Entre totes les rumbes que hi ha al món, la de Caracola és una de les més compromesa. Festa, gresca i disbauxa, sí, però també missatge intercultural que no solament prediquen --amb un còctel musical que coqueteja amb el hip-hop, el funk i la música amb arrels--, sinó que també practiquen: cada exemplar del primer disc, titulat molt oportunament Principis, inclou --atenció-- llavors d'una varietat local de tomàquet de penjar com a aportació particular de Caracola a la croada contra els aliments transgènics. No només això: un euro de cada CD venut ingressa directament en el compte de la plataforma Som lo que Sembrem. Aquest és el compromís de Caracola, cúmbia catalana de ja considerable trajectòria --es va crear al 2004-- però que tot just ara debuta en la selva discogràfica: "Som una banda de maduració llarga. Ens hem cuit a foc lent i creiem que ara començàvem a fer xup-xup. I davant de l'evidència que si esperes que et fitxi un segell et pot sortir barba, hem optat per l'autoedició", diu Dani Moren, gui- tarrista i veu de la banda. El resultat és Principis, que es va presentar al febrer al festival BarnaSants.

La d'aquesta nit serà el segon bolo de Caracola a La Fada Ignorant. Avui compareixen, però, en format quintet --i no el septet original. Això sí, la recepta és igual d'eclèctica que aleshores: influències magribines --el tema Qmaar, parcialment en àrab--, la versió cantada d'un clàssic d'Elèctrica Dharma (Catalluna), la rumba més ortodoxa de Suca pa amb tomàquet i fins i tot una escapada hip-hop, a Llórala. També hi ha engrunes de tango, polsims de flamenc i tastets de bolero. Al fons de tot, però, regna la figura tutelar del gran Gato Pérez, pare de la rumba catalana contemporània --amb el permís de Peret-- amb qui Caracola comparteix, a més, arrels: part de la banda és originària de Sentmenat, la localitat on és enterrat l'autor de La corva del Morrot. "Ens agradaria poder-nos considerar els seus nebots artístics". No és mal parentiu, en absolut. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.