• La plantilla actual és més modesta, té un altre estil de joc i uns números similars a casa i a domicili

Emil ?de cara? celebra un gol amb Carlinhos i Jona contra el Jaén Foto: TONY LARA

Amb 50.000 euros menys de pressupost i una plantilla molt més modesta que la de la temporada 2010-2011 l'Hotels Plaza Andorra està traient un rendiment a la plantilla espectacular. Un equip que estava cridat a patir per la permanència està sorprenent-se a tots i fins i tot a ell mateix fins el punt d'ocupar la segona posició de la taula en el primer terç de la fase regular. El propi Xavier de la Rosa no esperava un inici així d'un equip pràcticament nou i sense tanta qualitat com al darrer curs: «Ni de conya esperàvem estar com estem», admet amb orgull.

Aquest equip, a més, està sent més regular que el BP del curs passat; després d'onze jornades ha perdut els mateixos partits a casa que fora –2– i n'ha guanyat quatre i tres, respectivament. El de l'any passat era més fort a casa –11 guanyats, 3 empatats i 4 perduts– però a domicili es desinflava amb més facilitat –6 guanyats, 5 empatats, 7 perduts– i era dels que més gols marcava, però també dels que més encaixava. En 36 partits va fer 141 gols i en va rebre 116. Aquest any no hi ha tanta pólvora en atac i tot i així no estan lluny dels números en la campanya 2010-2011: 40 gols marcats en 11 partits. Quant a gols encaixats la diferència és notable: 32 encaixats, el segon millor equip només superat per l'Oxipharma Granada.

El secret de l'èxit podríem dir que és un, tot i que hi han molts altres elements que l'envolten i que analitzarem a continuació.

QUATRE HORES DIÀRIES / Les hores de feina. Aquesta és la clau principal. Un entrenament matinal d'un parell d'hores i un altre a la tarda de dues hores més ocupen el dia del gruix dels jugadors. Només es respira futbol sala. Sense jugadors de renom com Moisés, Aranburu, Ludo, Paulinho, Marc Fernández i Marimón –els dos últims van marxar al mercat d'hivern– el cos tècnic va fitxar Davide Marfella per ajudar De la Rosa a reconstruir l'equip. Sense diners van venir a prova Yuki, Heredia, Toni, Ricciotti, Soty i Emil. Res a veure amb la qualitat dels que van marxar però és el que hi havia amb la precària situació econòmica. Política de fitxatges basada en jugadors joves i amb ganes de fer-se un forat en el món professional del futbol sala.

LA VELLA GUÀRDIA / De la Rosa diposita tota la responsabilitat en la vella guàrdia que formen Aitor, Carlinhos, Nacho Llamas i Cabinho. Emil, juntament amb aquests cinc, ronda els 25 minuts per partit. Jona és el comodí més utilitzat més o menys amb els mateixos minuts que Soty (18), Ricciotti i Heredia cada vegada tenen més presència i Júnior, Toni González i Yuki estan encara en formació. «Guanyem molts partits per la preparació física que tenim. Normalment arribem al tram final més sencers que els rivals», diu el tècnic.

LETAL A PILOTA ATURADA / La pilota és un dels elements que envolten el secret de l'èxit de l'Hotels Plaza. En cada partit aquest equip fa diana mitjançant un servei en llarg d'Aitor, de banda, còrner o falta. «Entrenem més de tres quarts d'hora al dia. Marfella i jo som uns malalts de l'estratègia, analitzem els rivals per saber com atacar-los en aquesta faceta i com defensar-nos. Però l'execució és el que més costa i en això els mèrits són els jugadors», explica De la Rosa.

L'ESTIL DE JOC / El BP tenia un estil definit basat en la possessió de la pilota gràcies a la qualitat dels jugadors. L'Hotels Plaza no té figures però com va dir De la Rosa: «Sabem qui som, on estem i on podem arribar. No menyspreem a cap rival i anem al màxim sempre». És un equip just, humil però amb ganes. Els menys habituals entrenen i juguen els partits «a mort» i creen competència –sana– amb els habituals, que també han de donar el màxim. Per exemple la setmana passada a l'Hospitalet, amb 2-0 en contra, Paulinho –millor amb els peus– va sortir per Aitor en la segona part i es va guanyar per 3-2.

Tothom és i se sent important. El vestidor és un grup d'amics fora de la pista i ningú no vol parlar encara de fites més altes que la permanència. Però tenen il·lusió i el més difícil: l'han encomanada als seguidors.

Per a més informació consulti l'edició en paper.