• El CENMA ha fet un treball de camp al sector de Cal Borró els dies 22, 23 i 24 de novembre

L'aparell basat en la tècnica GBSAR per mesurar el moviment als vessants de les muntanyes, instal·lat al sector de Cal Borró del Forn de Canillo Foto: GOVERN D?ANDORRA

El Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra (CENMA) de l'Institut d'Estudis Andorrans i l'empresa Euroconsult, també andorrana, participen en el projecte de Monitorització de despreniments de roques i esllavissades amb interferometria SAR terrestre, que es desenvolupa en el marc dels projectes de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP). L'objectiu final de l'estudi és obtenir un aparell que rastregi de forma ràpida els vessants de les muntanyes i els seus moviments per tal de determinar-ne el grau d'inestabilitat, a partir de la tècnica GBSAR (Ground Based Synthetic Aperture Radar). En aquest context, es va dur a terme una campanya els dies 22, 23 i 24 de novembre al sector de Cal Borró, on se situa la part més inestable del Forn de Canillo.

L'aparell que s'està testant és un radar que emet ones i que permet detectar moviments al vessant de la muntanya, amb un marge d'error d'un mil·límetre. Més enllà de verificar la fiabilitat de l'aparell en qüestió, la voluntat dels promotors del projecte és desenvolupar-ne les aplicacions tecnològiques que, entre altres, haurien de servir per agilitzar i abaratir els costos dels mesuraments d'aquest tipus. «Actualment, per saber si un vessant es mou, es fan servir inclinòmetres i el procés pot durar quatre mesos; amb aquest aparell es pot rastrejar de forma ràpida tot el vessant i obtenir informació molt acurada en dos mesos», va explicar ahir en declaracions a EL PERIÒDIC el director tècnic del CENMA, Ramon Copons. Un dels àmbits en què es podria aplicar aquesta tecnologia, tal com va assenyalar Copons, és l'obra pública –per exemple, quan s'ha de construir o ampliar una carretera– que, de retruc, també s'abaratiria.

L'aparell utilitzat, que és propietat de l'Institut de Geomàtica de Catalunya, emet senyals radar des del vessant oposat al que es mesura i recull senyals de retorn. D'aquesta manera, i un cop fets els càlculs corresponents, es poden saber les distàncies amb un error inferior al mil·límetre i comparar-se amb mesuraments posteriors. És a dir, les mesures, si es verifiquen els resultats de l'aparell, han de permetre observar els canvis mil·limètrics que es produeixen en els vessants i que són imperceptibles a l'ull humà.

INNOCU PER A LA SALUT / Copons va voler deixar clar que l'emissió d'ones de radar no és perillosa per a la salut. De fet, els sensors utilitzats són similars als que estan instal·lats en molts satèl·lits: «Si les ones que emeten fossin perilloses per a la salut, a hores d'ara ja estaríem tots fregits», va bromejar el director tècnic del CENMA.

El projecte, que dóna continuïtat a un primer estudi que es va realitzar entre els anys 2009 i 2010, està servint per afinar l'aparell i s'allargarà fins a l'any vinent. «Ara estem mirant que funcioni també en superfícies cobertes amb vegetació», va assenyalar Copons després de posar en relleu la dificultat que suposa: el creixement de les plantes és un «soroll» que pot portar a lectures errònies.

El projecte es desenvolupa en el marc de la CTP. Això vol dir que, a banda de la part andorrana, hi ha implicats organismes estrangers: l'Institut de Geomàtica i l'empresa Georisc per la part catalana, i l'Intituto Geológico y Minero de España per la part aragonesa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.