• La mestra i les infermeres del centre penitenciari expliquen com és el dia a dia del tracte amb els presos

Rosa LLobet, mestra, Desiré Fernández i Ingrid Millat, infermeres, amb les indumentàries amb les que treballen a una sala del centre penitenciari.

Foto: ÀLEX LARA

La dona que ha estat jutjada aquesta setmana passada per haver matat el seu marit és una dels gairebé 50 interns que estan reclosos a la Comella. Alguns tenen penes de mesos, altres de pocs anys i altres d'una durada més prolongada . Sigui com sigui, les 24 hores que té el dia al centre penitenciari passen més lentes. Tots compleixen penes per delictes diversos, però un cop dins, les diferències desapareixen. A tots se'ls mutila la llibertat. Malgrat tot, no cal oblidar que són persones, i més encara individus que algun dia han de sortir i, de nou, integrar-se a la societat. Per tot, tenen els seus drets. Rosa, Desiré i Ingrid són tres dones que passen gran part d'aquest temps lent amb els presos. Elles però, després de la jornada laboral, tornen a les seves cases i vides personals fora dels forrellats. Les tres ens ajuden a comprendre com es viu entre els murs i la necessitat de la tasca de la reinserció.

Tant l'educació com la sanitat són «un pes important en la professionalització i resocialització dels interns», segons explica la mateixa mestra del centre, Rosa LLobet. Cal destacar l'evolució de la institució penitenciària i la importància d'aquesta reinserció futura «perquè tots, més tard o més aviat, acaben sortint» al carrer, diu Llobet.

UNA ESCOLA ATÍPICA / Llobet acudeix cada dia al centre penitenciari. En arribar es col·loca la bata i comença a organitzar-se els grups. A les 9.30 comencen les classes. No és una formació reglada, per nivells. Aquí tot canvia. Els grups es formen per condició del reclús. Hi ha grups dels homes que compleixen penes preventives, un altre de dones preventives, un d'homes penats, un de dones condemnades, i un de menors. La formació és sobretot d'alfabetització del català i del castellà. «Es creen grups de conversa, les sessions tenen una durada d'una hora. Es tracta d'un ensenyament molt individualitzat, val a dir que hi ha gent de més de 10 nacionalitats diferents», va explicar Llobet.

L'assistència a aquestes classes és voluntària. La tipologia dels delictes no és excloent d'aquests serveis o drets. Ni Llobet, ni les seves companyes d'infermeria, volen saber la raó o el delicte pel qual estan dins els seus alumnes o pacients. Clar que ho saben d'alguns, però prefereixen oblidar-ho perquè dins de la Comella, l'etiquetatge dels presos s'elimina.

Llobet ens informa que els interns procedents dels països de l'est solen tenir una formació alta, «perquè han tingut una educació obligada fins als 18 anys, i tenen molt coneixement d'altres llengües». Amb el temps «he canviat la imatge que tenia del romanès, georgià o dels letons, de vegades aprens coses d'ells», comenta. Els menors, diu Llobet, «solen ser joves derivats del fracàs».

Per tot, a les seves sessions , Llobet intenta fer atractives les seves classes, «perquè aquí el temps passa molt lent».

El que més omple a Llobet és trobar-se un pres que ja ha complert la pena i que la saludi i li digui que ha començat o està estudiant alguna formació.

365 DIES 24 HORES / Desiré Fernández i Ingrid Millat, són les infermeres del centre penitenciari. Per elles passa qualsevol urgència o fet mèdic i elles el coordinen perquè els presos tinguin assistència sanitària els 365 dies de l'any i les 24 hores del dia. Són les dues infermeres fixes, funcionàries de l'administració, que compten amb més efectius mèdics, com altres dos infermeres contractuals que funcionen de comodí, dos metges consultors, un psicòleg que acudeix un cop a la setmana, un psiquiatra que és consultor. A més per emergències, es compta amb el psiquiatra de guàrdia de l'Hospital. Els presos compten també amb un dentista, un cop per setmana.

«Nosaltres som el referent sanitari dels presos», explica Fernández. Les funcions de Fernández i Millat són l'assistència, la gestió i administració del servei, amb tot allò referent al magatzem i la farmàcia, però també fan tasques d'educació per a la salut.

Molts dels presos han patit algun tipus d'adició a substàncies tòxiques i en general, la gran majoria pateixen problemes de salut mental. En aquest sentit, val a dir que les dues infermeres treballen de la mà amb la Unitat de Conductes Additives (UCA) de l'hospital.

Des d'aquest departament estan a l'espera de poder aplicar campanyes de vacunació i preventives de salut. Només es fa la de la grip i des de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), es va aconsellar potenciar tot tipus de campanyes de salut als centres penitenciaris.

Les tres professionals, funcionàries al centre penitenciari coincideixen en què eviten pensar i saber per quins delictes estan penats cadascun dels presos. Elles han de treballar i tenir contacte diari amb ells i no volen que res ho condicioni. També expliquen que molts cops els mitjans de comunicació no fem justícia en el tractament d'informacions sobre els judicis. Dins, al centre, elles expliquen que les persones canvien.

De fet s'atreveixen a explicar que molts cops la imatge pública que es definida a la premsa no és la que correspon, o elles veuen.

Elles es converteixen en el referent exterior que tenen les persones privades de llibertat. «Hi ha mòduls que no tenen finestres de cara a l'exterior i quan vénen a la consulta, de vegades es queden mirant per la finestra i es queden admirats quan veuen un cotxe passar», comenta Fernández.

sentiment de seguretat / Malgrat treballar amb gent que ha comés delictes, les professionals del centre penitenciari se senten segures. Les mesures del centre són adequades i hi ha tot un protocol d'obertura i tancament de portes així com també de l'estada en una sala amb els reclusos. De fet. elles van amb uniforme. Llobet, amb la bata d'educadora i les infermeres vestides sempre o amb bata o samarreta blanca. Els agents penitenciaris també es coordinen amb les professionals mèdiques i educadores per cobrir les necessitats del dia a dia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.