PUBLICITAT

El fiscal reclama 25 anys de presó al·legant traïdoria i acarnissament

  • La defensa ho tipifica d'homicidi i presenta a l'acusada com una víctima de violència de gènere
P. G.
ANDORRA LA VELLA

Periodic
L'acusada sortint de l'hospital direcció la presó, l'agost de l'any passat. Foto: TONY LARA

Que va matar el seu marit, no es posa en dubte. El tribunal però, haurà de decidir si la presumpta assassina que va acabar amb la vida del seu marit, l'agost de l'any passat, ho va fer amb traïdoria i acarnissament, com al·lega el fiscal general, o per una alteració transitòria i atac d'ira, deguda a un maltractament psicològic i físic que patia, com diu la defensa. Assassinat o homicidi, per tant. Unes qualificacions de delicte que van dels 25 anys (pena màxima) sol·licitada per la fiscalia als cinc anys (com a mínim) demanats per la defensa. Una decisió que es pronunciarà el proper 31 de gener.

Abans però, el Tribunal de Corts determinarà per aute la pròrroga de la presó preventiva o la llibertat provisional, sol·licitada aquesta última per la part de la defensa.

El segon i darrer dia del judici, celebrat ahir va estar basat en una gran majoria de testimonis aportats per la defensa i els policies que van actuar el dia dels fets i van acudir al domicili, amb la posterior troballa del cadàver i la detenció de la processada.

La jornada de la vista d'ahir va continuar amb el mateix discurs doble, de si l'acusada, era o no una dona maltractada. El fiscal va més que reafermar la seva postura al modificar la qualificació provisional i afegir en lloc d'un, dos circumstàncies agreujants. Segons el fiscal general, la processada va actuar amb traïdoria i acarnissament. «Poques vegades hi ha hagut tanta prova objectiva en un cas com aquest», va explicar a l'inici de la seva intervenció el fiscal. Segons aquesta part la prova pericial forense i les consideracions de la Policia Científica (que va declarar ahir), són les proves objectives que determinen que la víctima es trobava en posició d'indefensió. Però aquesta part va anar més enllà, a més de recordar la personalitat «narcisista, mentidera i fabuladora», com alguns experts mèdics van manifestar durant la vista, el fiscal va al·legar que els fets (els cops al cap i les 50 ferides provocades, 33 d'elles ganivetades) es van fer conscientment. Al darrere de tot, «hi ha un muntatge», va dir.

Aquesta part sosté que el que va moure a matar l'home va ser que la processada no suportava que la deixés per una dona més jove.

El fiscal però, va ser més contundent al dir que va actuar amb «sang freda», ja que després de matar l'home i netejar l'escenari dels fets, va dinar amb la seva filla, «tenint l'home mort embalat en bosses de plàstic a l'habitació del costat». L'argument va consistir en desmuntar moltes de les afirmacions realitzades per la processada, per finalment afirmar que la dona «es va assegurar» alhora de pegar-li. Tots els fets «van ser molt executats, meditats i pensat amb exactitud», va dir. Segons la fiscalia, la víctima va estar durant al menys quatre minuts rebent cops i punyalades i la processada «el va fer patir més del necessari». A més, diu que hi va haver vexació i humiliació perquè presumptament la dona li va tallar la cua del cabell a la víctima.

La fiscalia diu que la dona va començar a calcular tota la coartada de maltractaments i de posar-se a les filles al seu costat a partir de principis d'any, quan l'home va voler posar fre a la seva manipulació i situació familiar, amenaçant-la de separar-se.

«ERA UNA DONA MALTRACTADA» / La lletrada defensora de la processada va iniciar la seva ponència presentant-la com «una dona que ha patit maltractaments durant molts anys però no ho ha denunciat com moltes altres dones», va dir. En aquest sentit, aquesta part va denunciar la justícia i la Policia perquè, segons l'advocada, aquestes «van fallar, buscava protecció i no se li va donar». Per aquesta part, les proves objectives que esmenta el fiscal no són determinants. Segons aquesta part, ningú pot assegurar que hi hagués una baralla prèvia i desencadenant dels fatídics fets. La defensa diu que l'arravatament provocat per un màxim de tensió va ser el que va comportar a la dona a matar el seu marit. El desencadenament dels fets es van desenvolupar «de forma absurda», segons va qualificar la lletrada, per la intenció de traslladar el cadàver amb l'ajuda d'uns pintors,per tant nega cap planejament.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT