• Ella reconeix haver-li pegat els primers cops al cap amb una peça però no se'n recorda de més de 30 ganivetades

Nombrós públic entra a la sala on es va celebrar el judici, ahir. Foto: TONY LARA

La presumpta assassina que va matar el seu marit el mes d'agost de l'any passat a un domicili de l'avinguda Fiter i Rossell d'Escaldes-Engordany va ser jutjada ahir en una primera sessió, ja que el judici, que conté més de 3.000 folis de sumari, continua avui amb més testimonis. La intenció i l'estat de consciència en el moment dels fets, i si aquest ve determinat per una situació de maltractaments, és l'argument central en el què es va basar la discussió d'ahir entre el ministeri fiscal i la part defensora. El primer, i el segon o tercer cops que van provocar contencions a la víctima són els únics fets que reconeix l'acusada. La resta de ferides (50 lesions, més de 30 d'elles ganivetades), diu que no se'n recorda.

Un altre punt àlgid del debat judicial està centrat en el caràcter i personalitat de la processada, de si es tracta d'una persona maltractada per violència de gènere, presumptament per la pròpia víctima. La part de la defensa centra el seu argument en aquest sentit, en centrar que la presumpta autora del delicte d'assassinat és una dona maltractada i que fruit d'una baralla es va produir el fatídic incident. Per la seva part, el fiscal general, Alfons Alberca, va ser molt directe en la seva acusació des del primer moment de la vista. «El pitjor que es pot fer és fer simulacions en la violència de gènere», «vostè ha fet un muntatge per quedar com a víctima del seu marit», «vostè està fabulant i avui el protagonista no és el mort sinó vostè perquè vol ser una dona maltractada».

El presumpte l'assassinat / Els fets van ocórrer entre el sis i el set d'agost de l'any passat. La parella es trobava en període de separació tot i que l'home encara es trobava en el domicili familiar en el què també va dormir la filla menor. Aproximadament a la una de la matinada es van produir els fets. Segons l'acusada, va ser com a conseqüència d'una baralla entre el matrimoni, i quan ella es va sentir humiliada perquè «sempre havia de demanar-li perdó agenollada», va ser quan va agafar una peça de gimnàs, que ella tenia en la taula de nit perquè feia exercicis per enfortir un braç ja que en l'altre patia una lesió al muscle , i li va pegar al cap. Fins aquí, s'acaba la declaració coherent de l'acusada, perquè a partir d'aquí va dir que no recordava res.

Aquesta versió va ser contradita per la pròpia filla menor del matrimoni que aquella nit dels fets es trobava dormint en la seva habitació però al·lega que no va sentir res (el pis té 240 metres quadrats). Segons la filla ella va arribar alhora i va anar a donar la bona nit als seus pares que estaven dormint al llit. La, aleshores menor d'edat, diu que va arribar alhora acordada i que per tant el seu pare no li va remugar, com va afirmar la seva mare que va dir que l'arribada tardana de la filla va ser el motiu de la discussió amb el final desgraciat.

La víctima presentava més de 50 lesions, 30 d'elles incisives causades per dos ganivets que es van trobar en el domicili. L'acusada no recorda com es van donar aquests fets, ni tampoc el que desprès va fer en el cadàver. El cos mort va ser lligat amb cordes i embolicat amb borses de brossa negres i grans. La presumpta autora dels fets va voler desfer-se del cadàver cridant a uns pintors per dir que volia pintar la seva casa. Els pintors, tot i ser diumenge, van acudir al domicili per pressupostar les feines, i ella els va demanar de baixar unes borses. Ella els va explicar que allò (el contingut de les borses) era una escultura de paper maché.

Quan els pintors es van adonar que allò que ells van traslladar per l'ascensor pesava molt, van tocar alguna cosa que semblava un genoll, i van veure un bassal de sang que havia deixat a l'ascensor, es van espantar. «Ella ens va dir, esteu bojos si penseu que anava a carregar-vos un mort», va dir un dels pintors, ahir. Tot i això, els pintors van ser els que van avisar a la Policia, que hores després al domicili va detenir a la dona. Aquesta, minuts abans s'havia prés 300 miligrams de Bàlium, com a presumpte acte de suïcidi.

POSICIÓ DE LA VÍCTIMA / Més de dues hores va durar el testimoni dels tres forenses que van estudiar el sumari. El discurs es va centrar en la posició de la víctima. La defensa planteja la possibilitat de què es va produir una baralla de peus en l'habitació de la parella. Per altra banda, dues versions dels tres forenses plantegen que les primeres contusions sofertes van ser segurament en posició estirada al llit, o segut o en posició totalment d'indefensió. Les taques de sang a les parets «són incompatibles amb una baralla de peu», va dir una forense.

Per altra banda, l'acusada en el moment de la detenció va manifestar ser víctima d'agressions sexuals i les proves pertinents van negar aquest supòsit. Així com també l'autòpsia va contradir la versió de la dona que deia que el seu home era un alcohòlic i un consumidor de drogues.

HISTRIÒNICA, HISTÈRICA I MITÒMANA / La primera sessió del judici, que continuarà avui, va acabar amb la intervenció de cinc doctors per donar un perfil psicològic de la processada.

L'acusada té estudis de Filologia Grega (encara que ella va explicar alguns d'ells que era doctora) i tres anys de Psicologia. Filla d'un jutge. Per tot, és considerada com una persona amb un perfil acadèmic alt. Coordinadora de cossos policials, i gerent de molts negocis, alguns d'ells exitosos. Per tot, cap doctor va detectar cap patologia mental, això sí va ser qualificada com una persona amb una ment histriònica «que li agrada cridar l'atenció, fabular, vol ser el centre d'atenció», va dir un especialista. La doctora Moreno també va manifestar que en el mateix qüestionari fet a la presó la processada va intentar «manipular» l'entrevista.

Per altra banda, alguns doctors van justificar la postura de l'acusada com una amnèsia psicòpata, que li bloqueja recordar-se de fets traumàtics. El psicòleg del centre penitenciari va ser el que va diagnosticar que l'estrès postraumàtic es podia qualificar com a propi d'una dona maltractada.

Tot i això, la majoria van manifestar que l'acusada feia versions diferents dels fets. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.