• La solidaritat d'una empresària cap a una família necessitada es converteix en el pitjor malson

La sala de la Batllia. Foto: TONY LARA

Va actuar de bona fe. Va prestar el seu suport, social i econòmic. Va tenir «confiança cega» cap a aquesta parella, tal i com va reconèixer ahir durant la vista de Tribunal de Corts. Però tota aquesta solidaritat se li va girar en contra. El que era una parella treballadora i amb problemes econòmics es va convertir en dos fugitius en parador desconegut. Van deixar-ho tot després de premeditar tot d'actuacions. I van deixar enrere un deute de 40.000 euros.

L'afectada, empresària andorrana, va explicar que l'any 2006 va contractar a la dona com a secretària del seu despatx. Es tractava d'una família amb problemes econòmics i un passat traumàtic, amb dos fills petits. Va decidir ajudar-los. L'any 2008 va donar feina també al seu marit, el qual havia de començar a treballar en un hotel a punt d'obrir. Els va donar un pis, que era del fill de l'empresària, amb totes les despeses pagades. I encara més, es va oferir com a avaladora d'un préstec de 45.000 euros sol·licitat l'octubre del 2006.

Fins aquí tot correcte. Però tot va canviar el febrer del 2008. «Vaig cometre l'error de confiar en aquestes dues persones». Però de cop, un matí, van anunciar que deixaven la feina. Tots dos i sense donar explicacions. I van desaparèixer. «Els vaig intentar localitzar per convèncer-los que s'ho repensessin», va testimoniar. Però no hi va haver manera.

Unes setmanes més tard va rebre una trucada. Era el banc. I va començar a encaixar peces i a recordar aquell aval. Li demanaven que quan pagaria les quotes, que l'acusada els havia avisat: «Jo ja no pagaré res més, ja tinc a qui m'avali». Però no va ser l'única jugada. La Batllia va embargar els comptes i els béns de la dona. Dies després, van dipositar els diners que devien a la Batllia més els interessos. Uns mil euros en total. I tot just sortir-ne, van iniciar els contactes per canviar de nom els seus béns: dos cotxes i una motocicleta. L'operació va ser gràcies a una tercera persona i amic de la parella, també inculpat en la causa. Ahir, però, el Ministeri Fiscal en va demanar l'absolució després d'escoltar el seu testimoni. Va al·legar el mateix que la perjudicada, que va actuar per ajudar-los, perquè sabia que tenien problemes econòmics.

Resultat final. La parella va marxar i ara ningú sap on són. I el deute el va haver d'assumir l'empresària. «Aquest octubre acabo de pagar l'última quota». En total, 40.000 euros.

I de la solidaritat al malson. Des de febrer del 2008 la perjudicada ha obert tres causes contra la parella. Una pel deute que va haver de pagar; la d'ahir, per ocultació de patrimoni; i una tercera, per com van deixar el pis que els hi va prestar. «Van trencar coses (...) i es van endur electrodomèstics que no eren seus».

La pena demanada

La fiscalia va demanar 18 mesos de presó condicional per la dona i nou per a l'home. Però per l'afectada ja no és un tema de penes, ni possiblement de diners. És una lluita personal per no deixar de creure en la solidaritat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.