• 378 dones van signar l'any 1968 per reivindicar el dret de vot, un dret que exercirien finalment el 14 de desembre de 1971

Mateu, Bonell i Gili, a punt de presentar l'acte de commemoració, ahir Foto: ANA / A. R.

El dia 14 de desembre farà 40 anys que les dones van poder votar per primera vegada a Andorra. Aconseguir-ho no va ser fàcil: en primer lloc, van haver d'adreçar una súplica al Consell General per tal de tirar endavant una recollida de signatures. L'objectiu de les seves promotores –un grup de dones, algunes de les quals havien estudiat fora– era triple: aconseguir el dret de vot per a les dones; el dret de ser elegibles i, finalment, el dret de vot per als fills i filles de les cabaleres. Va ser el 15 de maig de 1968 que aquestes dones, amb la força de 378 signatures –que en aquell moment representaven el 5% dels andorrans i les andorranes–, van fer la petició formal al Consell. La resposta trigaria més d'un any a arribar, i va ser només una victòria a mitges: llum verd al dret de vot, però res del dret de les dones de ser elegibles.

Curiosament, aquest 2011, quan es compleixen 40 anys de les primeres eleccions en les quals les dones van poder votar, hi ha hagut unes eleccions –les del 3 d'abril– que van desembocar en una composició del Consell General amb majoria de dones. Una majoria que s'ha trencat recentment amb la renúncia de la consellera Montse Gil, que concorre a les comunals.

La commemoració d'aquesta efemèride, amb una recepció el dia 14 a la sala dels passos perduts del nou Consell General, pretén ser una mostra d'agraïment a aquelles dones que es van rebel·lar contra una situació que les discriminava políticament, tal com va subratllar la subsíndica general, Mònica Bonell. Bonell va aprofitar la presentació de l'acte per fer una crida no només a les impulsores de la recollida de signatures, sinó a les 378 dones que van signar la petició i a les quals se'ls deu el fet d'haver aconseguit el sufragi femení a Andorra. «Els volem agrair la feina que van haver de fer i, encara que no hem trobat la manera de contactar amb totes elles, esperem que se'n puguin assabentar a través dels mitjans i que vinguin aquell dia», va insistir la subsíndica.

La primera «ILP»

Bonell va fer la presentació acompanyada de les conselleres generals Meritxell Mateu i Rosa Gili. Mateu va fer un repàs a la història de la reivindicació per part de les dones. El 17 de maig de 1973, els consellers Òscar Ribas Reig –que havia obtingut el dret de vot l'any 1971– i Jaume Bartumeu Canturri van presentar una moció per tal que les dones poguessin ser elegibles, moció que va ser aprovada una setmana més tard malgrat la «sàvia prudència» adduïda quatre anys abans per negar-los aquest dret.

Gili va remarcar que «en certa manera, es tracta de la primera iniciativa legislativa popular» . 378 signatures, 378 dones, que van canviar la història política d'Andorra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.