El Consell General celebrarà el 40è aniversari del sufragi femení
- El 14 de desembre de 1971 les dones van exercir per primer cop al país el dret a vot
- L'acte preveu una recepció el més àmplia possible de les 378 dones que van presentar la súplica
- Les conselleres generals Meritxell Mateu i Rosa Gili, amb la subsíndica general Mònica Bonell, dirigint-se cap a la sala de premsa per explicar les activitats previstes per celebrar el 40è aniversari de l'assoliment del sufragi femení. Foto: ANA / A. R.
El 18 de maig del 1967, 378 dones van presentar una súplica al Consell General reclamant el seu dret a vot, així com el de ser elegides i els drets polítics dels fills de les no pubilles. El 14 de desembre del 1971 feien realitat la seva demanda i van votar per primer cop. 40 anys després, el Consell General farà un homenatge a aquestes dones en un acte al nou edifici, i una exposició de fotografies i documents de l'època.
L'acte consistirà en una recepció presidida per la subsíndica general, Mònica Bonell, i una exposició a la sala dels passos perduts del nou edifici del Consell General que constarà de fotografies, documents i material divers relacionat amb aquella fita històrica del 14 de desembre del 1971 -com algunes de les urnes que es van fer servir-.
Entre els documents exposats s'hi comptarà el decret dels delegats permanents del 14 d'abril del 1970 concedint el dret a vot a la dona, però no el dret a ser elegida el qual no va arribar fins el 24 de maig del 1973 després d'una moció presentada pels consellers generals Òscar Ribas Reig i Jaume Bartumeu Canturri.
Es vol que a l'acte hi assisteixin el màxim nombre possible de les 378 dones que van signar la súplica que es va lliurar al Consell General el 15 de maig del 1968. A les assistents se'ls obsequiarà amb un recull de documents i retalls de premsa relacionats amb la demanda. Més endavant, amb una data sense concretar, es farà una conferència, amb el ponent també per determinar.
Mònica Bonell, en una roda de premsa acompanyada per les conselleres generals Meritxell Mateu i Rosa Gili, ha dit que el que el Consell General vol fer amb aquest acte és un reconeixement i "agraïment a les 378 dones que ho van fer possible". Ha afegit que si no hagués estat per elles "potser avui no hi hauria un Consell tan paritari". El Consell General té 15 conselleres generals i 13 consellers, però tot i ser majoria, encara els homes ocupen una majoria de càrrecs orgànics.
Meritxell Mateu, consellera general de DA, ha fet un repàs a la història que va començar el 18 de maig del 1967 amb l'autorització del Consell General a recollir signatures per assolir tres objectius: el vot de la dona, el drets polítics dels fills de les dones no pubilles, i el dret a ser elegides.
El 15 de maig del 1968 es va lliurar la súplica al Consell General amb 378 signatures. Un any més tard, sense tenir notícies a la seva demanda van fer una nova súplica, i el 4 de juliol del 1969, en un Consell de Sancogesma van accedir a les dues primeres peticions de la súplica.
El 14 d'abril del 1970 va sortir el decret dels delegats permanents i el 14 de desembre del 1971 es van fer les primeres eleccions al Consell General en les quals les dones van poder votar. El dret a ser elegides no va arribar fins el 24 de maig del 1973 gràcies a la moció presentada pels consellers generals, Òscar Ribas Reig i Jaume Bartumeu Canturri.
La primera dona consellera general va haver d'esperar onze anys a entrar al parlament i va ser Mercè Bonell Bertran, el 20 de novembre del 1984, substituint Ventura Riberaygua Miquel. I la primera consellera electa va ser Maria Teresa Armengol el desembre del 1985.
Tot aquest procés, Rosa Gili consellera general del PS, l'ha definit "com la primera iniciativa legislativa popular" i ha declarat que el dia 14 "celebrem un procés llarg i que no s'assoleix la normalitat democràtica fins el 1973".
L'acte consistirà en una recepció presidida per la subsíndica general, Mònica Bonell, i una exposició a la sala dels passos perduts del nou edifici del Consell General que constarà de fotografies, documents i material divers relacionat amb aquella fita històrica del 14 de desembre del 1971 -com algunes de les urnes que es van fer servir-.
Entre els documents exposats s'hi comptarà el decret dels delegats permanents del 14 d'abril del 1970 concedint el dret a vot a la dona, però no el dret a ser elegida el qual no va arribar fins el 24 de maig del 1973 després d'una moció presentada pels consellers generals Òscar Ribas Reig i Jaume Bartumeu Canturri.
Es vol que a l'acte hi assisteixin el màxim nombre possible de les 378 dones que van signar la súplica que es va lliurar al Consell General el 15 de maig del 1968. A les assistents se'ls obsequiarà amb un recull de documents i retalls de premsa relacionats amb la demanda. Més endavant, amb una data sense concretar, es farà una conferència, amb el ponent també per determinar.
Mònica Bonell, en una roda de premsa acompanyada per les conselleres generals Meritxell Mateu i Rosa Gili, ha dit que el que el Consell General vol fer amb aquest acte és un reconeixement i "agraïment a les 378 dones que ho van fer possible". Ha afegit que si no hagués estat per elles "potser avui no hi hauria un Consell tan paritari". El Consell General té 15 conselleres generals i 13 consellers, però tot i ser majoria, encara els homes ocupen una majoria de càrrecs orgànics.
Meritxell Mateu, consellera general de DA, ha fet un repàs a la història que va començar el 18 de maig del 1967 amb l'autorització del Consell General a recollir signatures per assolir tres objectius: el vot de la dona, el drets polítics dels fills de les dones no pubilles, i el dret a ser elegides.
El 15 de maig del 1968 es va lliurar la súplica al Consell General amb 378 signatures. Un any més tard, sense tenir notícies a la seva demanda van fer una nova súplica, i el 4 de juliol del 1969, en un Consell de Sancogesma van accedir a les dues primeres peticions de la súplica.
El 14 d'abril del 1970 va sortir el decret dels delegats permanents i el 14 de desembre del 1971 es van fer les primeres eleccions al Consell General en les quals les dones van poder votar. El dret a ser elegides no va arribar fins el 24 de maig del 1973 gràcies a la moció presentada pels consellers generals, Òscar Ribas Reig i Jaume Bartumeu Canturri.
La primera dona consellera general va haver d'esperar onze anys a entrar al parlament i va ser Mercè Bonell Bertran, el 20 de novembre del 1984, substituint Ventura Riberaygua Miquel. I la primera consellera electa va ser Maria Teresa Armengol el desembre del 1985.
Tot aquest procés, Rosa Gili consellera general del PS, l'ha definit "com la primera iniciativa legislativa popular" i ha declarat que el dia 14 "celebrem un procés llarg i que no s'assoleix la normalitat democràtica fins el 1973".