Xavier Prats (38 anys), es degà del Col·legi d'Economistes d'Andorra des del març passat. Ha estudiat Empresarials i Administració i Direcció d'Empreses. Des de 1997 treballa a GM Consultors. Com a expert fa un diagnòstic de la situació de l'economia andorrana. Visió negativa perquè encara queda temps però amb consells per millorar o almenys ressistir al tsunami de la crisi.

–Al Col·legi hi ha dos tipus d'economistes, els que exerceixen la professió liberal i els que no. Al col·legi ara som 110 col·legiats, i la gran majoria no exerceixen de la professió liberal, treballen a empreses del sector públic i privat, i en diferents àrees de l'empresa. Per als que estan exercint la professió liberal, la crisi és nota perquè els teus clients, les empreses i també el sector públic tenen menys recursos i per tant inverteixen menys en els teus serveis. L'altra part dels economistes que no estan exercint, en funció de l'activitat en la que estiguin treballant tindran més problemes que en d'altres.

–No, penso que no exerceixen perquè no volen. Jo penso que no és un sector tocat per la crisi. De fet considero que s'han creat empreses des del 2009 cap aquí fruit de la nova legislació i de les noves normes comptables, tot això ha fet que s'hagin creat empreses. No són tant del sector economista sinó més bé del de la comptabilitat. Aquesta branca d'assessorament fiscal sí que ha tingut un augment de creació d'empreses, on treballen economistes.

–Era una reforma necessària. Hi ha una sèrie d'impostos directes que s'han creat, el de societats i el d'activitats econòmiques i l'impost de la renda de no residents, aquest últim ja està en aplicació des de l'abril, i a partir del gener vinent esperem que entrarà en aplicació els altres dos. Actualment hi ha una modificació a tràmit parlamentari bastant extensa i que caldrà veure finalment com s'aprova. Hi haurà esmenes i s'ha de veure com s'acaba.

–La valoració és positiva. Andorra no podia seguir vivint d'un sistema fiscal indirecte que està sufragat bàsicament o en una gran part pels ciutadans i aquest és un model que no és suficient, que s'ha acabat i que fiscalment tampoc és prou just. La fiscalitat directa és més justa que la indirecta i en aquest sentit és positiu. A més ens permetrà tenir un sistema fiscal més homologable amb els estàndards internacionals i ens permetrà poder signar convenis de no doble imposició amb diferents països per tal que l'empresa andorrana es pugui obrir al món.

–Jo el que diria, de manera genèrica, és que l'impost no pot ser molt complicat d'aplicar perquè a Andorra tenim poca cultura impositiva. S'han de donar facilitats a les empreses, sobretot perquè el 90% d'elles són petites o microempreses, ja no parlem de mitjanes. No podem complicar molt el tema fiscal a la majoria de teixit empresarial andorrà perquè després el que passa és que no tindran els mitjans per poder complir amb aquestes obligacions i tampoc hem de caure en el sentit contrari, és a dir, simplificar-ho de tal manera que això generi molta oportunitat d'estalvi fiscal. Ja que posem un impost hem d'estar segurs del què podrà aportar aquest impost com a ingressos a l'Estat.

–És una pregunta que des de l'any 2006 ens hem anat fent i la veritat és que jo no ho tinc clar. És a dir, fa un temps podies veure alguns elements que semblaven que la cosa podia anar a millor i d'això n'han passat gairebé quatre anys. No penso que quedi poc camí a fer. Probablement ens quedi encara un temps important per superar aquest esglaó de la crisi i parlar d'anys concrets és llençar coloms al vol. No tenim ni la bola del vidre i els mercats internacionals i totes les economies estan tan complicades que no es pot dir una data fins que no tinguem elements objectius.

–Evidentment. Andorra depèn de fora i bàsicament d'Espanya. No oblidem que els 75% dels què vénen de fora provenen d'Espanya. L'economia andorrana està molt enfocada al sector del turisme, hoteleria, comerç, estacions d'esquí. Són molt importants i ho han de seguir sent, però el que s'ha d'aconseguir és un cert diferencial amb els països de l'entorn. S'ha de cuidar l'atenció al client, que aquí a Andorra tradicionalment no se n'han cuidat massa i ara sí que hi ha major consciència per treballar en aquest sentit.

–Canviar aquesta dependència és canviar tot el sistema productiu de l'economia andorrana. Hi haurà sectors que es mantindran forts, com el financer, el turisme, l'hoteleria, la restauració, el comerç, les estacions d'esquí, però això ho haurem de complementar amb la implantació d'una sèrie d'activitats en uns sectors productius orientats als serveis que facin que puguis crear ocupació. Ja s'ha dit que a Andorra es perden 1'5 llocs de treball cada dia. Segurament als països de l'entorn això és ridícul, però la massa salarial andorrana ja està en un nivell molt just i el que hem de ser capaços és de captar jovent i poder-li donar feina perquè no marxi d'Andorra.

–Jo diria que tornar a aquells temps és molt difícil, tant des del punt de vista turístic com des de la construcció, del comerç. El que hem de fer és mantenir aquests sectors d'una manera forta amb un diferencial amb l'exterior i crear nous sectors d'activitats que permetin generar valor afegit, que puguin treballar orientats fora. Generar valor afegit i no especulació. Hem de donar seguretat jurídica, seguretat fiscal. Avui en dia no queda molt clar que passarà d'aquí cinc o deu anys amb la fiscalitat. Quan una empresa important multinacional es vol establir a Andorra vol tenir molt clar en els propers 10 anys que haurà de pagar a nivell impositiu i quines condicions hi haurà. El que passa ara és que aquestes condicions són massa canviants i això genera inseguretat.

–Hem de ser capaços de tenir aquest diferencial amb els països de la Unió Europea com a mínim. Ara bé, això vol dir que aquest baix nivell impositiu obliga a generar molta més riquesa al país perquè et compensi el fet de no generar un tipus impositiu més alt, i s'ha de tenir suficients recursos de l'Estat per seguir mantenint un estat del benestar com el que tenim actualment i si pot ser millor.

–L'Estat ha ofert un nivell de benestar molt bo, sobretot en temes de sanitat i educació i això té un preu, i aquest cost actualment no se'l pot permetre. S'han de buscar solucions. És com l'economia domèstica, un pot gastar en funció del què guanya i si el que guanya baixa haurà de gastar menys. Actualment la sanitat té un pes important sobre l'Estat i per a l'any vinent la CASS representa 60 milions d'euros. Això vol dir que si no posem els mitjans urgents per resoldre aquests temes podem tenir d'aquí uns anys uns problemes molt greus. Jo penso que actualment el problema de la CASS ja és molt greu. No el tema de la branca general, però sí el de jubilacions. D'això se'n parla molt seriosament i molt a fons ara, però des de finals dels anys 90 que ja es tenien dades que deien que el sistema de la CASS es tenia que reformular. És un sistema que ve de l'any 68 i que no s'ha actualitzat pràcticament mai.

–Evidentment, s'han de posar els mitjans de control i de racionalització de la despesa sanitària i que no se'n faci abús. Probablement el tema del copagament s'haurà d'anar pensant i les persones que puguin contribuir més hauran de contribuir en major proporció a la despesa sanitària. A Andorra estem molt acostumats a què el ciutadà tingui molts serveis i de molta qualitat i a un preu molt baix, com per exemple els serveis esportius i de lleure dels comuns. Aquests preus baixos per a tothom també dificulta l'establiment de l'empresa del sector privat.

–A qualsevol nivell, habitatge, alimentació, vestit, lleure, tothom s'ha tingut d'adaptar perquè la gran majoria de les famílies d'aquest país actualment té unes rendes inferiors a les que tenia fa tres o quatre anys i s'han adaptat. Algunes passen per dificultats econòmiques molt complicades on un membre de la família s'han quedat sense feina o els han reduït la jornada laboral, i això implica una baixada del nivell de vida important.

–A Andorra hi ha poques facilitats pels emprenedors. S'hauria de potenciar des del Govern el fet que hi hagi emprenedors, que hi hagin projectes empresarials que es creen a Andorra i que siguin capaços de crear activitats i llocs de treball. L'empresari andorrà sempre se n'ha sortit. Ara hi ha moltes empreses que porten cinc anys amb dificultats econòmiques i que suportar això, i per a l'empresari també és complicat. Té els mitjans de reduir les despeses però també té això un cost.

–Jo crec que les dues coses. El que hem d'intentar és captar empresa de fora que vingui a establir-se aquí i que es quedin. Per això se'ls ha d'oferir una certa qualitat de vida, perquè fer un canvi de país costa.

–S'ha passat d'un extrem a l'altre. No només a Andorra, en general. Primer hi havia unes aixetes molt grans i estaven obertes al màxim i el que han fet és posar unes aixetes més petites i tancar-les al màxim. Al principi potser van pecar d'un excés d'optimisme i ara potser d'un excés de pessimisme. La morositat de la banca andorrana jo diria que és relativament baixa, però sí que és veritat que des del punt de vista d'un emprenedor sí que és molt difícil obtenir finançament, i fins i tot per a empreses establertes també és complicat obtenir finançament.

–La banca ha de començar a fer confiança a l'empresari andorrà i sobretot analitzar bé els diferents projectes que se'ls hi presenten per decidir si aquests tenen una viabilitat futura més o menys segura perquè puguin donar suport financer. És evident que si la banca veu que aquests projectes no tenen futur difícilment els hi donaran finançament.

–Jo penso que la banca és un dels sectors d'Andorra que està més regulat. Una altra cosa és que l'Estat incideixi perquè la banca sigui més flexible a l'hora de donar aquests crèdits. Hi ha també projectes de l'Estat que faciliten el finançament. Jo no sóc partidari que l'Estat intervingui de manera forta la banca perquè s'obri el finançament. Ja hem vist que la banca està tancant el finançament al sector privat però també al públic, a comuns i al Govern.

–També hi ha hagut una emissió de deute de l'Estat i diversifica el deute. La cosa negativa que té el diversificar el deute és que el cost s'ha incrementat i com hi ha nous elements finançadors el cost del deute s'incrementa, i l'avantatge és que hi ha una diversificació del deute i la banca andorrana el que fa és assumir menys risc.

–Des del punt de vista de l'oferta, jo no penso que hi hagi molt d'interès de bancs d'establir-se aquí a Andorra, i no crec que ni hagi cap a establir-se per orientar-se al mercat andorrà. I que vulguin establir-se aquí per orientar-se al mercat internacional sí que podria ser una opció. L'obertura econòmica des del punt de vista de la demanda a la banca sempre serà positiva. El fet de què vinguin nous empresaris a establir-se a Andorra suposa que hauran de treballar amb bancs andorrans i si aquests bancs tenen lligams a fora d'Andorra, també facilitarà.

–La llei d'inversions estrangeres actual ja es va fer en aquest sentit, obrir-se a uns sectors i a d'altres no. Tota una sèrie de traves administratives i jurídiques que fan que generin inseguretats i per això no ha vingut practicament ningú a establir-se aquí. Ara l'orientació és bona, és obrir-se en la totalitat dels sectors, però penso que també hi ha d'haver un cert control en alguns sectors, com pot ser el de les telecomunicacions, el de l'energia, el financer i també els professionals liberals, hi ha d'haver un cert ordre. A curt o mig termini l'obertura dificultarà la situació econòmica dels sectors actuals que estan en el mercat andorrà. Si s'obre el sector d'economistes, els que estem aquí tindrem menys mercat. Aquí la clau està en poder captar mercat internacional.

–El votant el que ha de demanar és una millora de la gestió i de la racionalització dels recursos dels comuns. Ha de demanar evitar la duplicitat de serveis entre comuns i també entre comuns i Govern. I han d'intentar el màxim possible fer inversió que si pot ser no generi una despesa futura. Això amb l'estat de les finances comunals actual és molt difícil, perquè ja portem uns anys on la inversió és molt baixa, i això fa que també s'aturi l'economia productiva. Allò ideal és que l'Estat s'endeuti, faci d'activació del motor econòmic per generar PIB però ho ha de fer en la mesura que sigui possible tornar el deute, perquè sinó passen situacions com la que tenim amb Grècia, amb Itàlia, amb Portugal i possiblement en un futur a Espanya.

–Poden afectar moltíssim. Ja hem vist com un país petit en el pes dins de la UE té un efecte en cadena amb la resta dels països de la UE, i fins i tot de l'economia mundial i això vol dir que hi ha una sensibilitat molt forta a qualsevol problema que sorgeix. Segurament el de Grècia és un problema molt greu. Aquí la solució haurà de ser la condonació de bona part del deute i possiblement Grècia hagi de sortir de l'euro. El problema que tenen alguns països és que dins de l'euro hi ha alguns que necessiten aplicar unes mesures econòmiques molt diferents a d'altres. Alemanya va a un ritme i Grècia a un molt diferent i les polítiques econòmiques són les mateixes. És molt complicat de resoldre sense tenir que deixar l'euro. Ara això serà un cop molt fort.

–Si afecta als països més propers com Espanya, Portugal o França, on l'economia d'aquests països està en una forta recessió, també ens afectarà a nosaltres.

–Sí, a Espanya estan al voltant del 20% d'atur i al voltant del 47% de persones menors de 30 anys, i per tant la meitat de la gent jove no té feina. Això és molt greu. A Andorra ja hem vist que des del 2007 la massa salarial està baixant i això genera un primer problema a les famílies i també al sistema de la CASS, molt sensible a la massa salarial.

–Aquestes primeres mesures estan més encaminades a la contenció de la despesa de la branca general. La branca de jubilació jo crec que s'ha de tractar de manera diferent i la solució serà més complicada i més traumàtica. S'haurà d'acabar per incrementar les cotitzacions progressivament, s'haurà de veure el diferencial de venda i el de compra del punt, però també s'haurà de veure l'edat de jubilació, ampliar-la segurament, i potser també limitar un màxim la pensió. Tota una sèrie de mesures molt impopulars i difícils de dur a terme.

–Les coses positives és que Andorra ha de ser capaç de reaccionar ràpid, tant des del punt de vista públic com el privat. Ser capaços de captar més visitants, donar una volta a la baixada del nombre de visitants i oferir productes diferenciadors i de qualitat que permetin a la gent estar a Andorra més d'un dia. Una altra cosa positiva és que ara totes les forces polítiques, la ciutadania, l'empresariat, tothom està d'acord en anar en una mateixa direcció.