• Les Mútues garanteixen que reuniran 72 milions d'euros, per a un projecte que el Govern veu factible

Cinca, Cereza i Camp escolten les explicacions d'un membre d'AESE, ahir. Foto: ANA / D. R.

Va començar com una idea, una il·lusió entre els membres que engloben AESE (Mútua Elèctrica de Sant Julià, Nord Andorrà, Sercensa i Unió Elèctrica-La Molina). Però ahir a les Fontetes de la Massana, davant un nombrós públic entre el qual hi figuraven representants comunals, del Govern, de FEDA i empresaris interessats en aquesta idea de negoci, el projecte es va fer més real que mai. El president d'AESE, Josep Montané, i el portaveu de l'associació, Joan Carles Grau, va exposar davant tots ells la intenció de construir, en el període de sis anys, sis centrals hidràuliques a partir d'una inversió de 72,1 milions d'euros. Gran part d'aquesta inversió, 51 milions, va destinada a una central a la Massana, de la qual n'erigirà un túnel de vuit quilòmetres que transportarà aigua des de l'oratori de Sant Antoni a Aixovall.

Grau va assegurar que la instal·lació esdevindrà «un projecte emblemàtic pel país», la qual permetrà produir 47,55 GWh. En total el projecte de centrals per a generar energia a partir dels salts d'aigua han de produir 71,27 GWh. O el que és el mateix, l'11,67% de l'energia que es consumeix al país. D'aquesta manera la producció nacional podria ascendir fins al gairebé 30%. Una bona notícia, tenint en compte la constatació que el preu de l'energia augmentarà fins a nivells complicats d'assumir, va reconèixer el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca.

Juntament amb aquesta gran central, que preveu un dipòsit per acumular aigua, n'hi ha previstes cinc més: una a Sorteny, una a Arcalís, una a Arinsal, una a Auvinyà i una a l'EDAR sud, just a tocar de la frontera. Seran construccions, asseguren des d'AESE, que s'integraran a l'entorn natural i que no generaran impacte mediambiental. Però sí que hi haurà impacte visual als cabals dels rius per efecte de la captació d'aigua. Per exemple, disminuirà el riu Valirà en el seu pas per Escaldes i Andorra la Vella, ja que el túnel captarà l'aigua per portar-la a Aixovall.

Amb tot, Grau va assegurar que han informat del projecte al Ministeri de Medi Ambient i que aquest li ha donat un primer vistiplau.

canviar la normativa / Això sí, per dur a terme la gran inversió d'AESE caldrà canviar l'actual legislació energètica, que contempla únicament la producció, fora de l'àmbit de FEDA, de 500 KW. Cinca va assegurar que aquestes modificacions hauran de ser avaluades prèviament al Fòrum d'Energia i Futur, el qual comença a treballar la propera setmana. En qualsevol cas, els canvis legislatius haurien d'estar apunt durant l'any vinent, va assegurar Cinca.

Si se segueix aquest calendari, AESE es mostra convençuda de tenir tot el projecte funcionant d'aquí a sis anys. Les primeres centrals es començarien a construir la primavera de l'any vinent, per estar operatives ja al 2013. Estaríem parlant, va explicar Grau, de les més petites (la d'Arcalís, la d'Arinsal i la d'Auvinyà), ja que al produir menys de 500KW no requeririen dels canvis legislatius anunciats.

Pel que fa al funcionament d'aquesta societat, el portaveu d'AESE va explicar que es tractarà d'una societat mixta, amb capital privat i públic provinent del Govern i dels comuns, a través de cànons o d'accions. El que queda clar és que AESE vol que el sector públic tingui representació al Consell d'Administració.

Aquesta societat donarà l'energia a FEDA, la qual actuarà com a gestora. És a dir, s'encarregarà de repartir l'energia produïda per AESE, la seva pròpia central i el CTR, i de comprar-ne a l'exterior quan sigui necessari.

Grau va assegurar, però, que en qualsevol cas la inversió primària serà 100% privada. De fet, va assegurar el portaveu, «ja hi ha interessats i fins i tot privats que s'han ofert a realitzar ells tota la inversió». Entre aquests possibles demandants hi figuren bancs i també empreses de fora del país. Aquest interès es deu, en part, a la seguretat de les mútues que aquest projecte generarà beneficis des del primer any, «amb rendiments que aniran del 8 al 16%» cada any, va assegurar Grau.

el govern, favorable / El projecte, la inversió i la rendibilitat ja estan sobre la taula. Ara AESE espera el pas ferm del Govern. Cinca va assegurar que aquest pla energètic privat és «factible» i «encaixa» amb el que ara per ara busca l'Executiu. És a dir, «guanyar autonomia productiva» per no dependre tant de l'exterior, i «realitzar inversions privades que el Govern no pot fer». L'anàlisi a partir d'ara serà veure si la incidència mediambiental és suportable i si és viable econòmicament, va plantejar Cinca. Cal constatar que el Govern socialdemòcrata s'havia mostrat contrari a la iniciativa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.