• El llegat de l'autora d''Els homes d'aram', dispers per diverses institucions del país

A la plaça Benlloch, encara sense asfaltar, als primers anys 30. Foto: FONS SANDY / ARXIU HISTÒRIC D'ESCALDES-ENGORDANY

L'Arxiu històric d'Escaldes s'apunta en aquesta estupenda moda d'aprofitar les potencialitats d'Internet com a eina de difusió viitual, i s'estrena amb el fons d'Isabelle Sandy. Entrin al portal de l'Arxiu, www.e-e.ad/arxiuhistoric, i punxin, punxin. S'hi trobaran una part considerable de la fins ara inèdita col·lecció fotogràfica de l'autora d'Andorra o els homes d'aram que s'hi conserva: 87 dels 364 documents –entre negatius (160) i còpies en paper (204)– adquirits el 1993 pel Comú i que després de quasi dos decennis veuen per fi la llum. La mostra està dividida en cinc apartats –Isabell, Entorn rural i urbà, Familiars, Retrats i Esdeveniments socials– i ofereixen una curiosa perspectiva en sèpia del context familiar, social i geogràfic de Sandy. La llàstima és que es tracta d'una exposició en brut, acompanyada d'unes breus dades biogràfiques i en què no s'han identificat la majoria dels escenaris i personatges que hi apareixen, excepte les localitzacions més òbvies i els familiars més directes de l'escriptora: l'espós, Pierre Xardel; el fill, Olivier, i la germana, Mathilde. Pel que fa a Andorra, aquesta és una altra de les sorpreses del fons: l'única fotografia fefaentment feta al país és la d'aquí al costat, presa als anys 30 a la plaça Benlloch de la capital i que forma part d'una sèrie prou coneguda.

dispersió documental / I arribem aquí al rovell de l'ou: els fons escaldencs d'Isabelle Sandy, que es completen amb una vuitantena d'exemplars d'obres de l'autora, així com articles de premsa, fascicles i correspondència privada del matrimoni, s'afageixen a la valuosa col·lecció de manuscrits de l'autora conservada a la biblioteca de la Massana –tres llibretes amb l'esbós d'Els homes d'aram–, a les còpies de la pel·lícula basada en la novel·la i dirigida el 1941 per Émile Couzinet avui a l'Arxiu Nacional, i al monumental fons Sandy aplegat per Jean-Claude Chevalier, editor, biògraf i mermessor literari de la novel·lista. Una dispersió que denota la falta d'una política comuna per part de les nostres institucions –arxius i biblioteques– i un ben poc exemplar afany de fer-se la competència els uns als altres. ¿No revertiria en benefici de tots, i sobretot del coneixement de l'obra d'Isabelle Sandy, la unificació d'aquestes col·leccions en una sola mà? Les llibretes que avui constitueixen un dels tresors més preuats de la biblioteca de la Massana, ¿no es revaloritzarien substancialment, es complementarien i fins i tot s'entendrien millor al costat de la pel·lícula de Couzinet i de la col·lecció de fotografia de l'Arxiu escaldenc? I per acabar, ¿alguna institució s'ha interessat mai pels fons –aquests sí, espectaculars, oceànics– pacientment reunits els últims decennis per Chevalier, el primer i probablement únic especialista en Sandy i la seva obra?

Per a més informació consulti l'edició en paper.