Josep Montané i el president de l'AESE, Joan Carles Grau. Foto: ANA

L'Associació d'Entitats del Sector Energètic (AESE), entitat que agrupa les mútues elèctriques del país, ha presentat aquest dilluns al matí el projecte d'energies renovables que inclou la viabilitat de construir sis centrals hidroelèctriques que podrien arribar a produir l'11,67% de l'energia que es consumeix a Andorra. La inversió, que seria 100% privada, s'estima en 72,1 MEUR i inclou la construcció d'un túnel de vuit quilòmetres de llarg per a transvasar aigua del cabal del riu Valira del Nord a l'alçada de l'oratori de Sant Antoni a la Massana fins a Aixovall.

L'Associació d'Entitats del Sector Energètic -integrada per les mútues Nord Andorra, Unió Elèctrica d'Encamp, Sercensa i Mútua Elèctrica de Sant Julià- ha presentat aquest dilluns al matí el projecte de construcció de sis centrals hidroelèctriques, elaborat per l'empresa francesa Coyne et Bellier del grup GDF-Suez, en el marc del pla d'energies renovables que té l'associació.

En un acte celebrat a les Fontetes de la Massana, amb presència d'un públic bàsicament vinculat al sector i on no hi han faltat polítics i candidats a les properes eleccions comunals, el portaveu de l'AESE, Joan Carles Grau, ha explicat que les centrals poden estar totes a ple rendiment en sis anys i que produirien 57GWh a l'any, és a dir, que es cobriria el 9,36% de l'energia a Andorra, cosa que representa unes 7.900 llars. Aquesta xifra, però, es veuria augmentada fins a 72GWh a l'any (l'11,67% d'Andorra) amb la construcció de dipòsits d'aigua que permetrien generar energia en períodes punta.

Les centrals projectades estarien ubicades a Sorteny, Arcalís, Arinsal, la Massana-Aixovall, Aubinyà i a l'EDAR Sud. De totes elles la més ambiciosa és la quarta que preveu la construcció d'un túnel de 8,2 quilòmetres de llarg que faria de transvasament del cabal del riu Valira del Nord des de l'oratori de Sant Antoni fins a Aixovall, i un dipòsit d'aigua de 245.000 metres cúbics.

El cost d'aquesta central seria de 51.256 MEUR, el 70% del qual estaria destinat a la perforació del túnel, però també seria al que tindria una producció més elevada: 47,55GWh a l'any i una potència de 22MW. Si s'obviés la construcció del dipòsit d'aigua, la inversió baixaria fins a 37,7 MEUR, però la potència també seria menor (7MW) i la producció baixaria fins a 33,45GWh a l'any.

Per fer viable la totalitat del projecte cal que hi hagi modificacions legislatives, ja que amb l'actual, l'AESE només pot construir tres de les sis centrals hidroelèctriques que estan per sota dels 500 KW de potència que marca la llei. Aquestes centrals més petites són les situades a Arcalís (220KW), Arinsal (430KW) i Aubinyà (420KW), amb una producció prevista d'1,5 GWh,  2,2 GWh i 2,16 GWh respectivament. El cost de les tres juntes ascendeix a 2,3 MEUR.

La segona de les centrals amb inversió, potència i producció és la que es construiria a l'EDAR Sud amb 16,4 MEUR, 3MW i 13,9 GWh a l'any. I la de Sorteny, central que s'ubicaria al Serrat, tindria un cost de 2,14 MEUR, una potència de 840 KW i una producció de 4,3 GWh a l'any.

L'objectiu d'aquest projecte s'adiu als del Govern en matèria energètica. Ho han explicat tant el portaveu d'AESE com el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca. D'una banda, aprofitar els recursos que té el país per produir energia elèctrica i reduir la dependència energètica. Andorra compra actualment el 80% de l'energia fora del país, i aquesta està en procés d'encariment.

Perquè el projecte funcioni, Grau ha explicat que ha d'haver-hi la implicació de tots els actors: Govern, comuns, FEDA, les subministradores i el sector privat. El portaveu d'AESE ha dit que el sector privat ja hi està disposat, tant que s'hi veu un rendiment d'entre el 8% i el 16% anual, cosa que significa que en deu anys poden estar rendibilitzades. A més, segons Grau, ja hi hauria privats interessats a posar els diners per tirar endavant el projecte més ambiciós i que només faltarien les modificacions legislatives. Joan Carles Grau també ha explicat que estan fets els estudis mediambientals i d'impacte en la disminució del cabal del riu que suposaria la construcció de les centrals.

Paraules a les quals ha donat suport el ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, que ho ha emmarcat en un dels grups de treball del projecte Fòrum Energia i Futur que vol tenir enllestit la primavera del 2012 el llibre blanc de l'energia a Andorra. Això permetria durant la resta de l'any 2012 fer els canvis legislatius necessaris per fer viable la totalitat del projecte de les sis centrals hidroelèctriques.

Pel que fa a la inversió i explotació de les centrals anirien a càrrec d'una societat privada de nova creació, però que comptaria amb la participació de les institucions públiques, tant el Govern com els comuns, independentment de si aporten diners o no. De fet, el projecte deixa la porta oberta a què pugui haver-hi capital públic. AESE, en el projecte, també proposa la creació d'una nova societat depenent de FEDA que s'encarregaria de gestionar tota l'energia, la de producció pròpia (FEDA, AESE i Ctrasa) i la importada d'EDF i Endesa.