Ladislau Baró, a la plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria. Foto: TONY LARA

Després d'uns mesos de la nova legislatura, Baró valora el funcionament del grup que presideix i repassa l'agenda de qüestions que hi ha damunt la taula.

–D'entrada, una mica de valoració del que portem de legislatura.

–La valoració és positiva. Entenc que hem començat amb fermesa, gestionant bé la nova composició parlamentària i tant el grup parlamentari com el Govern intentant, a partir d'un diagnòstic seriós de la realitat, ser valents en quant a les mesures que cal prendre tant a curt com a mig i llarg termini.

–L'aritmètica parlamentària, en aquest cas, facilita molt les coses.

–És cert que la possibilitat de governar amb una majoria absoluta sí que dóna una tranquil·litat. D'altra banda, també et fa sentir més de prop el pes de la responsabilitat. Però sí, des del punt de vista de l'estabilitat, que de vegades en la política andorrana no sempre es dóna, en aquest cas està garantida. És una condició necessària pel bon funcionament. L'estabilitat no només pot venir donada per una majoria absoluta, però amb aquesta és més automàtica com si diguéssim. Però és una condició necessària però no suficient. Hi ha d'haver més coses a l'hora de legislar i implementar decisions polítiques.

–Teniu la votació garantida al Consell General, però a nivell intern, ¿gestionar un grup, en aquest cas presidir, de 22 consellers porta molta feina de comunicació?

–Sí. Bé, la feina ve donada pels imperatius legislatius i de seguiment i desenvolupament de l'acció de govern, i pels imperatius legislatius del propi grup parlamentari, de l'agenda que es tingui. Per un costat hi ha aquest treball més material. De l'altra banda hi ha també el treball de parlar, de diàleg intern, d'afinar la sintonia dels 22 membres del grup, de complementar-la també amb la sintonia de l'equip de govern i lligar-ho amb un partit que s'ha constituït fa poc. Per tant sí que hi ha molta feina, molta gestió de persones i molta feina a l'hora d'establir ponts de diàleg i parlar les coses.

–Un cop s'ha accedit al Govern s'han vist necessitats i mesures urgents a prendre que no s'incloïen al programa. El cap de Govern n'anuncia de contundents en un discurs a la televisió. ¿Va comportar hores i reunions per posar-s'hi d'acord?

–Sí. Evidentment hi va haver feina prèvia a l'hora de definir les mesures, però bé, cal dir que les coses van anar raonablement bé i ràpides en aquest sentit perquè ja des de la campanya, des de la formació de DA, es tenia molt clar quines eren les línies polítiques que agafaríem i les mesures que la realitat financera del Governi l'Estat exigien. Per tant no va venir de nou i ja hi havia molta discussió prèvia.

–Hi ha qui no volia ni sentir a parlar de qüestions com l'IRPF, per exemple, i ara s'accepta i s'entén que s'ha d'aplicar. ¿Quin missatge enviaríeu a la població que fins ara no ho ha vist clar i fer-li entendre aquesta necessitat?

–Hem de partir de la base que amb la legislació ja vigent en matèria d'impostos directes, una part del que és l'IRPF ja està desenvolupat. D'un costat tenim l'impost de societats, que afecta les persones jurídiques i no les físiques, però ja està en vigor avui en dia una imposició sobre l'activitat econòmica de les persones físiques, que és una de les peces essencials de l'IRPF. D'altra banda, el capital immobiliari també està gravat, amb el qual queda el capital mobiliari i la renda del treball. Dos elements que serien nous. Tot i així també cal afegir que la renda del treball, hi ha interpretacions que asseguren que en certa forma la cotització a la CASS ja podria ser assimilable a una tributació directa de la renda del treball. Per tant ja el dibuix que tenim vigent, que ara s'introduiran lleus modificacions amb les lleis que estan a tràmit, ja ens hi acosta bastant. Però a la vegada també hem entès que si calia un esforç a l'hora d'assumir determinades reduccions de la despesa pública, també calia acabar de fer l'esforç per completar el mapa fiscal, l'esquema des del punt de vista dels ingressos. I aquesta és una mica la nostra filosofia.

–¿És aquesta una de les mesures valentes a les que es referia abans?

–És una de les mesures valentes, el que passa és que n'hi ha bastantes de mesures valentes. Per un costat hi ha el completar un sistema tributari eficaç, just i alhora competitiu, que mantingui una baixa tributació en relació als països veïns. D'altra banda, un esforç important en contenció de la despesa pública, que s'ha d'intentar reflectir ben aviat. El pressupost del 2012 ja contempla en bona part aquest esforç però en els propers anys s'ha de continuar mantenint. També, malauradament, de moment una inversió pública força restringida. Esperem que això sigui el més conjuntural possible i que el pressupost del 2013 i el del 2014 ja puguin tenir un major esforç en quant a la inversió pública. Això en quant als esforços que fem en matèria d'intentar assolir en aquesta legislatura l'equilibri pressupostari, que ens ho hem fixat com un objectiu estratègic important, no només per sortir de la crisi sinó que hauria de ser una pauta que marqués ja la futura política pressupostària del país. Però també hi ha esforços paral·lels, dels quals destacaria ara la voluntat d'obrir l'economia. Obrir l'economia perquè entenem que el desenvolupament estratègic d'Andorra passa per aquesta possibilitat. Però això també entenem que porta, en determinats sectors, un cert esforç.

–¿Però s'és prou valent a l'hora de plantejar aquesta obertura? Hi ha sectors en els que ja s'ha dit que no s'obririen i potser són els que la societat més demana que s'obrin.

–No hi ha encara una concreció total sobre la definició exacta de l'obertura. Però els sectors que de moment s'ha dit que no s'obririen estan molt vinculats a qüestions que hem definit com sectors d'interès nacional o estratègics, o la possibilitat de ser prudents en quant a l'obertura total en relació als béns immobles. Més que res per intentar preservar, en certa forma, el fet que el capital estranger no pogués comprar en grans lots edificis i terrenys. Seguint una mica les dues limitacions, n'hi pot haver alguna altra –perquè això de limitacions en funció de l'interès nacional és una mica un calaix de sastre–, però el que es pretén és evitar comprometre una ocupació massiva per part de pocs grups o d'un grup interessos monopolístics de l'economia andorrana. Això sí voldríem mirar-ho de preservar. Però a partir d'aquestes dues limitacions, la voluntat és obrir l'economia al màxim nombre de sectors possible, fer-ho des de la seguretat jurídica, des d'un marc fiscal també estabilitzat, però obrir.

–¿És la solució a tots els mals? Sembla que s'està plantejant com a tal.

–No, l'obertura és una peça més, però entenem que és una peça important. Nosaltres volem fer un esforç per mantenir els sectors madurs de l'economia andorrana: turisme; comerç; tenim també un sector primari amb molta tradició, potser amb poca presència dins el PIB, però també el volem mantenir; un sector financer força competitiu; la construcció és ara potser el sector que està passant per una situació més compromesa però entenem que també ha de continuar sent un element important dins l'economia andorrana. Per tant, mantenir la nostra estructura econòmica fonamentada en els pilars vigents fins ara, però obrir cap a nous sectors. L'obertura és fer créixer, desenvolupar nous sectors d'activitat. Això, si no ho fem des de l'esquema jurídic d'obertura a les inversions estrangeres, no ho farem. Per tant, tornem a allò de les condicions necessàries però no suficients, pensem que l'obertura, per ella mateixa tampoc farà créixer l'economia del país, però sí és condició necessària per poder desenvolupar determinats sectors. Ara la feina que cal fer és seleccionar molt bé quins són els sectors que estratègicament convenen a Andorra en quant a aquest desenvolupament futur, i un cop estiguin ben seleccionats, s'està treballant en aquest sentit, però de moment no avancem res...

–Ja ha vist la següent pregunta...

–Un cop estiguin seleccionats el que farem és ser proactius i no només tenir el marc jurídic perquè puguin venir, sinó anar-los a buscar, intentar convèncer possibles sectors de cara a la seva implantació a Andorra.

–¿Segur que no ens vol avançar quins són aquests sectors?

–No, no.

–Però s'havia parlat de l'educació i de convertir Andorra en un centre universitari d'alguna manera. Hi ha dos projectes d'universitat privada i cap de les dues prospera.

–Sí. Una prèvia en quant als sectors. Sí que a nivell genèric s'ha parlat del sector educació, de determinats aspectes dels serveis, vinculats a l'oci i a la salut, però això és des d'un punt de vista molt genèric. Quan deia de seleccionar bé els sectors em referia a intentar acotar-ho molt més. I és cert, en quant a l'ensenyament privat, que el procés d'instal·lar universitats privades s'ha allargat més del compte. Per un costat pot haver-hi una part derivada de la dinàmica interna de les pròpies institucions que es volien o que es volen implantar al nostre país, i també, en certa forma, de les exigències del nostre ordenament jurídic, que en el cas de l'ensenyament superior exigeix que hi hagi una llei de creació de les universitats privades. Això lògicament, per un costat sí que és un element de seguretat jurídica important, perquè hi ha una reserva de llei en aquesta matèria, però d'altra banda també alenteix una mica el procés. Caldria mirar, de cara a la implantació de nous sectors, que els imperatius de la seguretat jurídica no fossin tant costosos en temps.

Per a més informació consulti l'edició en paper.