Puigcercós, durant l'entrevista. Foto: ÀLEX LARA

Puigcercós va anar a El Hierro per continuar engrandint la seva gran passió, els volcans. Els avisos sísmics pronosticaven que l'illa havia deixat d'estar adormida. No s'ho va pensar dues vegades. La seva visita, a principi d'octubre, va coincidir amb les primeres manifestacions visibles que alguna cosa s'estava movent a sota del mar.

–Anem per parts, vostè estava a El Hierro quan l'illa es va fer famosa...

–Sí. Vaig decidir visitar-la perquè era conscient que hi havia possibilitats d'erupció. Des del juliol hi ha hagut més de 8.600 petits terratrèmols. Vaig tenir sort, perquè va ser llavors quan tot es va activar i van decidir evacuar el població de La Restinga. Vaig ser-hi una setmana.

–¿Diu que va tenir sort?

–Sí. Canàries és tot volcànic, format per magma. Aquest procés no s'ha acabat del tot, però ara està anant tot més lent. Des de feia 40 anys que no es produïa cap manifestació volcànica.

-¿Què va veure?

–Estava donant una volta per l'illa i a dalt d'un turó vaig veure la taca. El volcà havia entrat en erupció. Vaig desplaçar-me fins a La Restinga, la població més propera al volcà. Les properes hores i dies posteriors la taca es va anar fent gran. Estava produïda pel sofre, un gas que surt conseqüència de l'erupció marina.

–¿Perillava la població de La Restinga?

–Sí, és normal que per precaució se l'evacués. El sofre va arribar a tocar la costa i quan els vents bufaven en contra se sentia la forta olor. Al cap d'una setmana de la taca en sortien bombolles. Era irrespirable.

–¿Com va reaccionar la població?

–Molt bé. Tots van col·laborar molt tot i que es tracti d'una situació traumàtica per ells. Viuen de la pesca i del submarinisme. Ara de moment no poden fer res d'això. Si realment aquest volcà és perillós o no, no se sap, és difícil saber fins a on pot ser-ho.

–Per tant, és impossible determinar què passarà a partir d'ara...

–Exactament. Pot passar de tot. Teòricament és un volcà model strombolià i per tant, pot ser que no passi res, que només es tracti d'un reajustament de plaques. O pot passar que torni a activar-se, que surti a la superfície i que es creï una nova illa. Ara també hi ha terratrèmols a l'altra banda de l'illa. Per tant, el volcà fins i tot pot sortir a la terra ferma, al Hierro.

–¿Per quina possibilitat aposta, vostè?

–Un volcà no es controla, només es mira. No hi ha res a controlar. No es pot preveure què passarà. El que passarà al Hierro és la gran incògnita.

–La vida marítima, s'extingeix

–Sí, és normal. Però no es veuen peixos morts a la superfície. En el fons són com els humans. Quan veuen perill fugen. El problema el tenen els habitants de La Restinga, que viuen de la pesca i el submarinisme. És una illa rural, sense infraestructura turística. Jo els deia que tinguessin paciència, que això anirà per llarg

–¿Vostè hi tornarà a l'illa?

–Mentre el volcà estigui com ara, sota el mar, m'esperaré. Si pren força, si apareix a la superfície, hi tornaré. És una experiència fantàstica. Veure sortir un volcà del mar no ho he vist mai. De fet ho ha vist molt poca gent. Veure el naixement d'un nou volcà és una experiència única. ¿Però el què passarà a partir d'ara? Aquesta és la gran pregunta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.