• La Declaració de París, aprovada ahir, aposta per una sortida conjunta de la crisi actual

Un moment de la sessió plenària del Congrés dels Verds, ahir. Foto: E.A.

Refundar el projecte europeu. Aquest és l'objectiu que els Verds Europeus han fet explícit en el decurs del 4t Congrés de la formació, una trobada que ha tingut lloc aquest cap de setmana a París i en la qual han participat més de 1.000 delegats d'una cinquantena de països –entre els quals, la presidenta i el vicepresident dels Verds d'Andorra, Antònia Escoda i Josep Mas. La diagnosi del Partit Verd Europeu és que «estem patint les conseqüències d'un model de desenvolupament insostenible, centrat exclusivament en el creixement econòmic, ignorant les restriccions ecològiques i socials i impulsat per un endeutament públic i privat excessiu». Això hauria portat a «l'erosió de la cohesió social i la desintegració política del continent».

Però no n'hi ha prou amb la diagnosi. Els Verds Europeus van aprovar ahir la Declaració de París, un document que planteja «la refundació del projecte europeu», amb la participació de la ciutadania. No s'entendria d'una altra manera: «La recent mobilització massiva de ciutadans a tot Europa demostra que el futur del projecte europeu s'ha de decidir amb ells i no pas per sobre d'ells», diu el text.

La vocació dels Verds Europeus és, doncs, marcadament europeista –amb independència de la relació amb la Unió Europea i l'Eurozona de cadascun dels països representats aquest cap de setmana a París a través dels delegats dels respectius partits verds. La presidenta dels Verds d'Andorra va insistir ahir en la importància de «trobar una solució conjunta a la situació actual, recuperant l'esperit d'unió, de solidaritat en el si d'Europa». Andorra va fent passes per arribar a un acord d'associació amb la Unió Europea i els Verds d'Andorra, amb paraules d'Escoda, tenen molt clar que el futur d'aquest projecte passa perquè «no només sigui una unió econòmica, sinó una unió política i social».

Els valors que han d'inspirar l'Europa del futur queden recollits al títol del 4t Congrés dels Verds Europeus: estabilitat, justícia i sostenibilitat –La sortida verda de la crisi: cap a una Europa estable, justa i sostenible. A partir d'aquí, 12 propostes. A curt termini: aconseguir que la càrrega pel deute de Grècia sigui sostenible; que el Fons Europeu d'Estabilitat Financera sigui un suport efectiu que eviti l'especulació futura sobre el deute sobirà; recapitalitzar els bancs europeus i reequilibrar les mesures d'austeritat pressupostària, que fins ara han estat «socialment cegues», amb la utilització dels fons de cohesió per estimular l'activitat econòmica.

A mitjà termini, les propostes dels Verds passen per «una forta re-regulació» de la indústria financera europea; una estratègia fiscal comuna a tot Europa; l'establiment d'un Fons Monetari Europeu, que respongui democràticament davant del Parlament Europeu; la revisió del marc de seguiment macroeconòmic per tal que sigui més operatiu i equilibrat; la concepció del pressupost de la Unió Europea com a instrument de política econòmica i, finalment, la implementació d'un Green New Deal per Europa: una estratègia econòmica que sigui indestriable de la cohesió social i la sostenibilitat mediambiental. En aquest sentit, els Verds Europeus aposten per invertir en la transformació energètica, «de manera que s'avanci progressivament cap a un futur d'energies renovables, fora del model energètic basat les nuclears i els combustibles fòssils».

Finalment, dues propostes que persegueixen l'objectiu d'una Europa «més democràtica i més políticament integrada»: les polítiques econòmiques i fiscals orientades actualment per la Comissió Europea haurien de convertir-se, segons els Verds, en pautes d'actuació política, establertes pel Consell i el Parlament europeus, i caldria reformar el Tractat de la Unió Europea, a partir d'una Convenció «per a una nova Europa, que inclogui fórmules innovadores de representació».

Una crida a la confiança

La conclusió a què arriben els Verds Europeus en el Congrés de París és que a Europa li cal confiança: «Confiança entre els actors econòmics i els governs, confiança en les institucions europees, però per sobre de tot confiança dels ciutadans en els seus bancs, en la seva economia, en els seus governs, en el seu futur». Per aconseguir aquesta confiança, proposen «un gran salt cap a una integració europea més política i democràtica, cap a una transformació de les societats que garanteixi la justícia social i la sostenibilitat mediambiental».

Per a més informació consulti l'edició en paper.