• El Ministeri enllesteix el lifting de l'edifici, després de vuit mesos d'obres i una inversió de 663.000 euros

El flamant aspecte del nou Rosaleda: sense mansardes i amb els balcons reformats. Foto: TONY LARA

Mirin bé la fotografia d'aquí al costat: feia moltes llunes que el Rosaleda no lluïa aquesta fila tan estupenda. Quasi un decenni, si ens fixem només en l'aparatós desplegament de tanques amb què la propietat el va embolicar, allà cap al 2003, i mig segle llarg si filem més prim i observem la teulada de l'edifici: n'han desaparegut per fi les mastodòntiques mansardes que hi van brotar als anys 50 del segle passat, en el que ha constituït la intervenció més aparent de les obres urgents que el Ministeri de Cultura hi va emprendre el febrer. Nou mesos i un canvi de ministre després, el nou titular de Cultura, Albert Esteve, dóna per acabada la primera i urgentíssima fase de consolidació del Rosaleda, una de les joies de l'arquitectura del granit, projectat per l'arquitecte català Adolf Florensa i inaugurat el 1943. Una rara joia que el 2003 va entrar –recordarà el lector– en un kafkià via crucis que va concloure el gener amb el traspàs de la possessió de l'edifici al Ministeri, previ dipòsit del 6,3 milions d'euros del preu d'expropiació i mentre la Batllia no resolgui els recursos interposats pels propietaris.

Fins aquí, el laberíntic, tediós context judicial que afecta el Rosaleda. Mentrestant, i aquesta és la bona notícia, Cultura ha fet el que li tocava: és a dir, frenar la galopant degradació de l'edifici –no ens oblidem d'aquell inquietant episodi del 2003, quan una mà anònima va seccionar un pilar del soterrani i va estar a punt d'ensorrar l'edifici– i evitar-ne la ruïna imminent. La intervenció es va pressupostar en 663.000 euros, i a banda d'eliminar les mansardes de la teulada i deixar-hi les dues petites, discretes llucanes originals projectades per Florensa, ha consistit en el desenrunament de l'edifici, el sanejament de l'estructura, la reconstrucció de les façanes, la reparació dels forjats, la recuperació dels paviments i l'obturació de les obertures en espera de la rehabilitació definitiva. Perquè, convé no oblidar-ho, es tractava d'una intervenció urgent que tenia com a objectiu salvar literalment el Rosaleda i restituir-li al màxim possible l'aspecte original.

el futur, en l'aire / Les mansardes eren les excrescències més evidents i les que més li havien canviat la fesomia, però els balcons presentaven un lamentable estat de deixadesa, amb forats a l'enrajolat. També això s'ha subsanat, i s'ha impermeabilitzat a més la coberta –la mateixa mà anònima que va tallar el pilar del soterrani es va entretenir a retirar el llosat, deixant el cap de casa a la intempèrie, s'ha substituït el piplar –una complexa operació d'enginyeria que va requerir aixecar amb gats hidràulics una secció de 100 metres quadrats de l'edifici– i, per acabar, es van cosir les fissures de la façana lateral que dóna al pati interior.

Ara només queda saber què se'n farà, amb el Rosaleda. Sigui el que sigui, no serà el 2012, quan es decideixi, perquè el projecte de pressupost del Govern només li reserva un pessic de 205.000 euros. Així que paciència. És clar que, després de deu anys, ja no ve d'aquí.

Per a més informació consulti l'edició en paper.