• En la mort de Joan Agut, Carlemany 2003

El 6 de novembre moria a Caldes de Montbui l'editor i novel·lista Joan Agut. Un traspàs que ha passat absolutament desapercebut a Catalunya i també, no havíem de ser menys, en aquest racó de món nostre. A més d'un aquest nom no li dirà res, però resulta que Agut forma part de la nòmina del Carlemany: se'n va endur l'edició del 2003 –i els 36.000 euros amb què estava dotat aleshores– amb Pastís de noces. Si l'evoquem avui en aquest tros de paper és perquè la indiferència per la seva trajectòria posterior i el seu traspàs silenciós constitueixen un clar símptoma del pecat capital dels premis literaris que tan generosament dota el ministeri de Cultura. Ras i curt: l'administració es limita a afluixar la pasta, el ministre de torn posa a la foto, es convoca una presentació clandestina a la qual assisteixen quatre gats, i s'ha acabat la història fins a l'any que ve. Els 42.000 euros amb què, a l'època de les vaques magres, estava dotat el Carlemany, ¿no donaven dret a sentir-se ni que fos tangencialment partícips de la trajectòria posterior de l'autor premiat? A la vista dels fets, la resposta és que no. Res més s'ha sabut de Jordi Coca, Antoni Pladevall, Julià de Jòdar i Bea Cabezas, per cenyir-nos només als guanyadors de l'últim lustre. És clar que no ens hauria d'estranyar si tenim en compte que mai no ha existit un lloc web oficial del premi, que Viquipèdia reenvia a les bases del 2007, i que fins i tot el portal del Govern diu encara que la dotació puja a 42.000 euros. Potser farien bé a trucar a la porta del costat perquè els expliquessin en què consistex el nou Carlemany. Però si el premi no interessa ni els que l'organitzen, si la desídia i la indiferència és l'únic sentiment que el Carlemany genera al ministeri, la pregunta és òbvia: ¿cal que existeixi? ¿De veritat?

Per a més informació consulti l'edició en paper.