Jordi Casellas, al despatx on treballa, dijous passat. Foto: TONY LARA

–Expliqui'm quina és la missió de FADEA i el canvi fet els últims temps.

–La missió és promocionar l'esport entre la gent discapacitada, amb problemes sensorials, discapacitat motriu i paràlisi cerebral. I el canvi en els últims dos anys és que ens hem dedicat més a promocionar la base, a buscar afiliats per ser el màxim de gent possible. Abans estava més enfocat a competició i nosaltres el que volem fer és ser el màxim de gent per fer-los gaudir de l'esport i que tinguin millor qualitat de vida, que finalment és el que aporta l'esport. Que et trobis bé, companyerisme, fer amics i, definitivament, sortir de casa, perquè el problema que tenim és que sortir ens costa.

–¿Per què és tan important que aquesta gent practiqui esport, quan hi ha qui sense tenir aquestes diferències no en practica?

–No clar, també n'hi ha que no en practiquen dels que estem així. El que és sabut és que tant pels que són, diguem, normals com pels discapacitats, si practiques esport tens millor qualitat de vida, longevitat i menys problemes associats a la salut. L'OMS recomana fer esport. Llavors tan és vàlid pels discapacitats com per persones sense discapacitat. Tots els que puguem fer que facin esport regularment doncs, segons els estudis que hi ha, sempre tardarà més a anar als metges i el Govern o la CASS de torn tindrà menys despesa. Normalment la gent que fa esport és més difícil que es posi malalta, que tingui problemes de salut, sempre s'allarga, es retarda.

–¿I quines dificultats es troben a l'hora de dur a terme aquesta missió?

–Dificultats com a tot arreu, que són de finançament. Però bàsicament, dificultats és poder convèncer les persones que és un bé per ells, de poder normalitzar-los també i que no se'ls vegi amb inferioritat. A part del finançament, que això ja se sap que sempre fan falta els calés, com més diners tinguéssim més coses podríem abraçar. Però tal com està el pati, també hem de fer amb el que tenim i mirar de trobar més finançament, és el que costa.

–¿Com va la recerca d'amics, col·laboradors, patrocinadors? ¿Quina resposta heu tingut?

–Vam estar a la Fira d'Andorra la Vella i vam trobar uns quants voluntaris. Per col·laboradors, estem acabant de fer uns books per poder anar als bancs i empreses per veure si algú ens pot ajudar. Hem de citar Illa Carlemany, que ens ha donat entrades per al cinema, tenim col·laboracions que no són econòmiques sinó que faciliten les coses. Anyós Park també ens deixa gratuïts els espais. Col·laboracions grans o econòmiques no en tenim cap, però sí petites empreses que ens faciliten molt les coses. I estem organitzant reunions per anar-nos donant a conèixer. Bàsicament estem obrint al coneixement que existim, perquè fins ara, és que ni les mateixes federacions d'Andorra ens coneixien. Vam anar a uns cursos de futbol per cecs que ens va enviar la Federació Internacional i els hi va enviar a la federació de futbol d'aquí, i no sabien ni que existíssim, i estem al costat. Doncs per això fem difusió que hi som, que estem per ajudar els discapacitats a fer esport. No es pot tractar com una federació normal que hi ha clubs, que lluiten en competicions. Nosaltres evidentment també fem competició, però hem posat la prioritat a l'esport base. El que fem és diversificar i els recursos destinar-los a més gent.

Per a més informació consulti l'edició en paper.