• L'entitat destina cinc milions a préstecs a retornar amb l'estalvi

Cunill i Cairó, ahir, durant la presentació de la Jornada. Foto: ANA / M. C.

Crèdit Andorrà ha obert una nova línia de finançament bonificat per a la rehabilitació d'edificis que fomenti l'eficiència energètica. Es tracta del Crèdit Ecoeficiència, préstecs «amb un preu més competitiu» que els destinats a finançar altres qüestions, segons la directora de l'Àrea de Banca Comercial de l'entitat financera, Sílvia Cunill. A aquesta línia de finançament, que es presentarà de manera oficial al públic el proper 25 de novembre en el marc de la Jornada sobre rehabilitació i eficiència energètica a Andorra que organitza la Taula de Gremis de la Construcció i Crèdit Andorrà, d'entrada s'hi destinarà un total de cinc milions d'euros, i no es descarta ampliar-la en cas d'esgotar-se.

Els préstecs s'hauran de sol·licitar acompanyats d'una auditoria energètica que apunti l'estalvi que s'assoliria de fer les reformes, i el banc en facilitarà el finançament en un 80% del pressupost de les obres fins a un màxim de 175.000 euros. El Crèdit Ecoeficiència té un termini màxim de sis anys i un tipus d'interès que oscil·la entre l'euríbor anual més un 1,5% en cas de garantia hipotecària, i d'euríbor anual més un 2% si la garantia és personal. La idea és que l'estalvi que comporti les reformes serveixi per «pagar l'amortització del deute», va exposar Cunill.

Segons els càlculs dels experts, exposats pel representant del Col·legi d'Enginyers d'Andorra, Jordi Llovera, es disposa de tecnologia per reduir el consum energètic fins a un 90%. Si el consum de gasoil de calefacció de mitjana per família es situa als 1.600 euros anuals –càlcul realitzat a partir de dades del Butlletí Mensual de Conjuntura–, en un edifici reformat per fer-lo eficient energèticament aquesta despesa podria baixar als 300 euros anuals i fins i tot als 160 euros.

Amb aquest nou producte financer, a més de contribuir a la sostenibilitat mediambiental –que si bé als inicis era una qüestió de la que només es preocupaven «verds i hippies», ara ja la majoria de la població s'ha adonat de la seva importància i d'aportar cadascú el seu propi gra de sorra, «o no ens en sortirem»– i a la millora de la qualitat de vida que se li suposa a la rehabilitació d'edificis per assolir una major eficiència energètica, l'entitat financera confia aportar el seu gra de sorra també a la reactivació econòmica, si més no del sector de la construcció, segons va apuntar la directora de l'Àrea de Banca Comercial.

Més enllà, el representant de la Taula de Gremis de la Construcció, Josep Cairó, després de valorar que tots els edificis de més de 20 anys necessiten una rehabilitació per guanyar en estalvi energètic, va afegir com a avantatge de tals obres «l'estètica». Segons va exposar, «la imatge que donem no és l'adequada», i amb aquestes reformes es milloraria també aquesta, que d'alguna manera també ajudaria a atreure turisme.

D'altra banda, Cunill va reconèixer que malgrat el Govern ha tingut iniciatives en el mateix sentit que el Crèdit Ecoeficiència, aquestes són un «primer pas» que no és suficient. Així mateix, va valorar que els sectors públic i privat van sovint de la mà, el privat és «més àgil» a l'hora d'emprendre aquestes iniciatives.

REFORMES LEGISLATIVES / Cairó va exposar que la Taula de Gremis fa un any que treballa i que està a l'espera que el Govern realitzi canvis en les normatives per sobre eficiència energètica. Així, va explicar que el juliol passat es va lliurar a l'Executiu un esborrany de llei d'inspecció tècnica d'edificis, amb el qual s'ha anat treballant a nivell tècnic.

Per a més informació consulti l'edició en paper.