• La cantant mexicana Alondra, estrella del pop als 80, converteix el Principat en plataforma de llançament del seu nou disc, 'Desorbitada'

La cantant mexicana posa amb la torre de Caldea al fons. Foto: MAXIMUS

Va ser una estrella pop al Mèxic dels primers anys 80. Una gran estrella. Atenció al currículum, que avui lluu tretze discos al sarró, milions de còpies venudes, més una nominació al Grammy llatí pel disc Alondra 2004: cantant infantil d'èxit, nominada com a millor artista debutant al Billboard del 1981, madrina de Menudo –el grup que va servir com a plataforma de llançament a Ricky Martin, poca broma–, reincident al festival de l'OTI, on va participar en quatre ocasions, i segona classificada –només per darrere de Celine Dion– al Festival Yamaha de Tòquio del 1982. I no s'acaba aquí: a mitjans del decenni es reconverteix en actriu de culebrons (Cartas sin destino, Rosalía, La tierra grande), abans de penjar el micròfon i deixar els escenaris per consagrar-se, diu, «a la família».

Això passava a finals dels 80. Quinze anys després, Alondra renaixia de les cendres i sorprenia amb un disc que d'aires folklòrics amb què va flirtejar –ja s'ha dit– als Grammy llatins, i des d'aleshores s'ha prodigat amb un disc anual i un gust marcadament eclèctic que arrenca del pop però que el mateix tasta els ritmes caribenys que el dance i l'electrònica. Doncs aquesta estrella internacional és la nova sòcia del Concurs internacional de piano. Una sòcia inusual, la veritat, i que mereix una explicació: Alondra es va instal·lar a Escaldes ara fa cinc mesos. Diu que va descobrir el país mentre girava per Europa amb el seu nou disc sota el braç –Desorbitada–, que Andorra li va robar el cor, que la va atrapar, i que aquí es queda, aprofitant que les obligacions discogràfiques passen per la seu de la seva productora a Barcelona.

La col·laboració amb el concurs de piano ja ha donat un primer fruit amb el fitxatge de Cristina Ortega com a madrina del certamen. I l'idil·li promet allargar-se perquè Alondra té entre cella i cella dos projectes ben plausibles: d'una banda, enregistrar a Andorra el vídeo del primer single de Desorbitada. «Només falta que nevi, perquè volem aprofitar els paisatges nevats del país», diu. De l'altra, aixecar un concert de música electrònica amb gran desplegament de llum i so i amb cos de ballarins inclòs. Un espectacle de gran format que, si es concreta, podria situar Andorra al mapa llatí. I no descart implicar-se de forma més directa en pròximes edicions del concurs de piano. Tot plegat és tan prometedor com sorprenent. Així que ja es veurà. La llàstima és que Alondra no aparegués per aquí al temps de les vaques magres, quan encara lligàvem els gossos amb llonganisses i ens semblava que enterrar 150.000 euros en Eurovisió era un bon negoci. Qui sap si amb ella no hauríem passat d'una vegada a la final del festival.

Per a més informació consulti l'edició en paper.