• Veu diferències en ser un jugador més a l'ACB, a ser un referent al River de Plata

Dmitry Flis és un home especial. Callat, introvertit, poc expressiu a la pista i fora d'ella, i se'l veu com si estigués trist. Deu ser el semblant, perquè ell considera que la seva integració a l'equip i a Andorra és «bona», tot i que assumeix les diferències. El problema està en saber concretar el seu rol dins del grup que dirigeix Joan Peñarroya. Encara no se sent acoblat del tot: «M'he d'adaptar, tinc marge de millora físic i mental. Vinc d'un equip –DKV Joventut, d'ACB– on no era protagonista, porto dos anys amb problemes de lesions i pocs minuts i ara he passat a tenir molta responsabilitat, i això també s'ha d'entrenar».

El defensa el seu entrenador, un Peñarroya que destaca que el més important «és que està en progressió», tot i assumir l'evidència: «Li està costant». Amb tot, el tècnic creu que la seva «adaptació al grup» és «excel·lent». ¿Què falla? Doncs diverses coses: «Tenim set cares noves», diu Peñarroya, «i no es fàcil trobar complicitats, els rols, però això no vol dir que no estiguem en condicions de guanyar els partits». També s'ha de dir que Flis va començar la temporada amb el peu canviat, perquè en el primer partit es va carregar massa ràpid de faltes i la seva presència va ser menor del que es pretenia per part dels tècnics i d'ell mateix. De fet, el jugador és el sisè de tota la lliga que més faltes ha comés després de cinc jornades, amb 14 i una mitjana de 3,5 per partit. «Ja vaig dir que venia a Andorra a trobar-me com a jugador», va assegurar Flis ahir. És tot pura qüestió de «confiança».

Per a més informació consulti l'edició en paper.