• El Tarascon remunta els andorrans un 14-3 i els enfonsa en la classificació, on encara no hi ha cap triomf

El Tarascon celebra l'últim assaig que sentenciava el matx, mentre els andorrans a terra mostren la decepció Foto: ÀLEX LARA

Una cosa és nedar en l'aigua i veure que de mica en mica t'enfonses, tot i saber, en el fons del pensament, que sempre hi ha opció de reflotar, i altra de molt diferent és intentar mantenir-se a la superfície mentre les cames estan en un fangar i de mica en mica caus una poc més fins el tronc, el pit, i al final la pasta marró acaba per arribar a l'altura del coll. En aquest cas, les alarmes han de sonar totes i ben fortes, i llavors traure l'artilleria pesada, el plan B, el C, el Z o el que sigui, per recuperar la vida sigui com sigui. Aquest és el panorama que té el VPC Andorra a Honor, on després de cinc partits encara no coneix la victòria. I ahir va ser encara més sagnant si es té en compte que els andorrans guanyaven al Camp del Consell per 14-3 i el Tarascó va remuntar fins posar-se, a tres minuts del final i sense gairebé opcions per reaccionar per part local, amb un estupefacte 14-17.

Les cares dels jugadors i del cos tècnic –el cabreig del tècnic Michael Broad era monumental– reflectien la profunda decepció en un projecte que no rutlla de cap manera. Fins i tot des de la presidència del club alguna cosa ha de rumiar-se perquè la situació, ara mateix, és insostenible. De fet no valen excuses, ni tan sols que el camp fos un patatal –la pluja, ja se sap, i també el matx previ de l'equip B, també amb derrota–, perquè el VPC va mostrar una millor contundència a l'hora de sumar en el partit. De fet, cal dir que el Tarascon va fallar sis penalitats, mentre que els andorrans transformaven gairebé tot el que intentaven. Això és, també, que en accions d'atac tampoc no hi va haver gaire cosa: només l'assaig de Magallón en el 43, obra en gran part d'Abelló, preciosa la cavalcada, fantàstica la circulació, de llibre la resolució del 15.

Aquest era el 14-3, després d'una primera part que va acabar 9-3 amb tres penalitats de Hinds i una de Sánchez per als francesos, amb aquests errant tres. En la represa, l'assaig local va semblar sentenciar el duel, però quina mentida més gran i més dolorosa, perquè el Tarascon va sumar un assaig just tres minuts després, i aquest transformat, i llavors el 14-10 va portar la por.

De fet, nou minuts més tard els francesos fallaven altra penalitat, i dos minuts després, una altra, i així el VPC seguia viu fins i tot amb ganes de matar, perquè en el 70 va arribar una de les jugades més interessants: un atac en diagonal de Hinds en veloç carrera, que al final passa a Magallón i aquest no l'agafa. La resposta a la jugada quasi val l'assaig francès, que amb tot va arribar en el 77, amb transformació que deixava el VPC en un fangar amb el 14-17.

Per a més informació consulti l'edició en paper.