• El Pont d'Arcalís protagonitza la primera gran vetllada dels Vespres d'Estiu
• Repassaran vint anys de trajectòria un lustre després de l'última visita

Blasco, assegut, amb la resta del Pont d'Arcalís, en una imatge promocional del disc Aigua, més aigua!. Foto: EL PERIÒDIC

Ho advertíem ahir: els Vespres d'Estiu prometen aquest any sensacions fortes. I la primera --amb el permís de Youkalis, ahir a Sant Julià-- ja la tenim aquí: El Pont d'Arcalís torna aquesta nit després de cinc anys sense trepitjar terra andor- rana. I ho fa a més en un escenari inèdit, la plaça de les Arcades de la capital, que aquest curs s'incorpora als Vespres. La ja veterana banda, pionera indiscutible en la recuperació del cançoner tradicional del Pirineu, celebra aquest 2010 el vintè aniversari --al febrer van rebre merescut homenatge al Palau de la Música Catalana-- amb un repertori que repassa els set discos publicats fins a la data, des del fundacional Balls i cançons del Pirineu fins a El Pont d'Arcalís i les Violines. I atenció, perquè el vuitè s'està gestant: es publicarà a l'hivern i durà per títol un oportuníssim Foc al tribunal, renec clàssic del Cadí que --adverteix Artur Blasco, l'ànima de la formació-- "no té res a veure amb la sentència del Constitucional espanyol".

El repertori del Pont d'Arcalís es nodreix de la portentosa aventura d'arqueologia musical que el mateix Blasco va emprendre als anys 50, de casa en casa i de poble en poble, recollint de llavis dels padrins del lloc el cançoner tradicional. El poc que en quedava, vaja, perquè l'últim segle s'ha perdut més del 80% del patrimoni oral pirinenc. I la culpa, diu ell, és del tractor, de la mecanització del camp. Els resultats d'aquesta feina de formigueta els ha recollit a A peu pels camins dels cançoner, monumental obra en dotze volums on transcriu la partitura i la lletra dels temes que ell mateix ha rescatat d'un destí que semblava escrit: "En certa manera, es pot dir que retornem a la gent un patrimoni que ells mateixos no sabien que existia, o que estaven a punt, a punt d'oblidar". El projecte editorial va arrencar al 1999 (Les valls d'Àneu), i fins a la data ja han ensenyat la poteta els volums consagrats al Cadí, el Moixeró i el Pedraforca; al Ripollès i la Garrotxa, a l'Alt Urgell, i el titulat Les cobles del Peirot, que recull cançons populars de la Ribargorça, els Pallars i --atenció-- Andorra.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.