• Una investigació inèdita a la Vall del Madriu mostra la seva evolució en els darrers 7.000 anys

El VII Fòrum Auriga, ahir al Comú d'Escaldes-Engordany. Foto: ÀLEX LARA

Durant els darrers vint anys, el creixement de l'activitat arqueològica al Principat ha millorat el coneixement històric, qüestionant la percepció generalitzada que la muntanya i, sobretot, l'alta muntanya han estat àrees marginals, poc habitades o de frontera. Un exemple d'aquesta recerca és el projecte inèdit realitzat a la Vall del Madriu, i que va presentar ahir Josep Maria Palet, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, al VII Fòrum Auriga, celebrat al Comú d'Escaldes-Engordany amb motiu de la capitalitat de la Cultura Catalana 2011.

Aquest estudi, realitzat a partir de sediments extrets de l'estany Forcat, l'estany Blau i d'un conjunt de cinc torberes de la Vall, ha permès reconstruir l'evolució del paisatge i de l'impacte humà en els darrers 7.000 anys. Les dades demostren que des del neolític va ser una zona molt aprofitada, primer per la ramaderia i, posteriorment, en època romana, es van diversificar les activitats.

Tot i aquest avenç en el coneixement, Abel Fortó, del Departament de Patrimoni Cultural del Govern d'Andorra, va explicar «que es perfila una veritable edat fosca al Principat durant el primer mil·leni a.C. fins al segle V d.C.», que correspondria a l'Edat del Ferro i la integració en el món romà, i va destacar la importància de «posar en primer pla el registre local, per tal de generar un marc de referència adequat».

Certament, els espais de muntanya a l'antiguitat es caracteritzen per un dèficit de coneixement i no acostumen a entrar en les lliçons d'història. Els perquès es podrien dibuixar en dues línies generals. La primera, «per la dificultat pròpia de la investigació arqueològica dels espais de muntanya», comentada per Palet; la segona, «pel gran desequilibri territorial, en favor de l'àrea del litoral i pre litoral», esmentada per Xavier Llovera, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Va ser precisament Llovera qui va concloure que, potser en el marc de crisi econòmica, social i cultural, «és moment de posar cert ordre i prioritzar la zona d'interior i els Pirineus».

Crisi és l'acció de triar

El VII Fòrum Auriga, organitzat anualment per la revista Auriga, reuneix persones que desenvolupen alguna activitat relacionada amb el llegat grecoromà a Catalunya. A l'acte d'aquets any hi han assistit una trentena de persones, la majoria relacionades amb el món de l'arqueologia i la història.

De la Vall del Madriu al castell del Falgar a la Garrotxa, passant pel Festival Laietania del Maresme i visita al Parc Arqueològic de Guissona. Els participants i oients del Fòrum van poder extreure ahir una visió general a través de projectes concrets sobre el món clàssic en terres catalanes i andorranes. I per tots aquells que no hi van poder assistir, Ramon Ten, Cap del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, va presentar el nou portal Tribuna d'Arqueologia, on s'hi poden trobar els vídeos de totes les conferències, textos i un fòrum per fer preguntes. També obre la porta a tots aquells arqueòlegs i paleontòlegs que hi vulguin publicar els seus articles.

El món antic no s'escapa de la crisi global. En la taula de tancament, Món antic i crisi, la professora Francesca Mestre va explicar que «en grec ‘crisi' significa l'acció de separar, destriar, és un punt d'inflexió», i va afegir que «tota la història de la humanitat, està formada per una cadena de crisis». H

Per a més informació consulti l'edició en paper.