• Només la meitat de la població, però, considera que les mesures tindran efectes positius en l'economia

Micó presenta els resultats de l'enquesta, ahir al CRES Foto: ANA / M.C.

La ciutadania ha parlat. Ha sotmès a examen el nou Govern (sis mesos després de prendre possessió del càrrec), i ha analitzat una per una les mesures anunciades pel cap de Govern, Toni Martí, durant el discurs emès a ATV el passat 19 de setembre. La sensació general és que la població accepta el paquet anticrisi, tot i que el grau d'aprovació varia en funció de les actuacions a dur a terme. La necessitat d'efectuar un més ampli control de les baixes, per exemple, té una aprovació del 95%. Però en canvi, l'aplicació d'un IRPF només és acceptada pel 51,7% de la població.

L'enquesta és el fruit del treball de camp efectuat entre el 30 de setembre i el 14 d'octubre pel Centre de Recerca d'Estudis Sociològics (CRES). Un període prou pròxim al discurs televisat de Martí. De fet, del total de la mostra el 70% assegura conèixer aquest paquet de mesures. En total el CRES va sol·licitar la valoració de 14 propostes que l'Administració Central vol dur a terme, «fent servir les mateixes paraules del propi cap de Govern» durant el discurs, va informar el director del CRES, Joan Micó.

En relació a les reformes del model fiscal, el ja esmentat 51,7% està a favor d'instaurar un IRPF i el 33% en contra. La xifra d'aprovació puja fins al 60% en el cas de l'aplicació de l'impost sobre les activitats econòmiques. Pel que fa a l'IVA, el 52,2% es mostra d'acord amb la seva instauració, i el 30% el desaprova. Finalment, el 74,8% està a favor de l'obertura a la inversió estrangera en tots els sectors i professions.

Micó va explicar que aquestes dades representen tots els segments poblacionals (per nacionalitat, sexe, edat, estudis i situació laboral), i que el grau d'acceptació de les mesures fiscals és més elevat entre la població andorrana. El percentatge també puja entre la població amb més estudis i amb una categoria professional més elevada.

De fet, aquesta tònica es manté força similar a la resta de categories. Com per exemple, l'aprovació d'una llei del joc, una mesura que té un 69,5% d'aprovació, però un 72% si només es tenen en compte als andorrans. Micó va reconèixer que els nacionals «aproven més totes les actuacions» anunciades per Martí.

En relació a la CASS, la ciutadania es mostra a favor de les mesures encarades a prestar millors serveis, però en canvi no són tan partidaris d'aquelles que representen pagar més. Per exemple, gairebé el 80% accepta estendre la cobertura als estudiants majors de 25 anys, el 85% està a favor d'assegurar les persones desocupades i el 74,7% a la rebaixa de la cotització dels autònoms. En canvi, només el 45% està a favor de pagar un percentatge més alt en alguns medicaments, per un 43,5% que està en contra. On hi ha més unanimitat és en exercir un control més exhaustiu sobre les baixes i en revisar les prestacions per baixes mèdiques, amb un 95% i un 88,6% d'aprovació respectivament.

a favor de la retallada salarial / En el terreny de l'Administració Pública la polèmica reducció dels salaris més alts dels funcionaris té majoria favorable (el 84,6%). En canvi, la reducció dels pressupostos de les parapúbliques només és ben vist pel 54,3%. Micó va voler precisar en aquest camp que el 7% dels enquestats van respondre espontàniament que només hi estarien d'acord segons la parapública (ATV, SAAS, FEDA...).

Finalment, la mesura ja aprovada de construir un heliport no genera massa expectació entre els ciutadans. El 55% s'hi mostra a favor, però el 28,7% està en contra. A més, només és en aquesta pregunta on els andorrans favorables se situen per sota de la mitja (un 53% d'aprovació), va destacar Micó.

INCERTESA EN L'ÈXIT DE LES MESURES / Ara bé, una cosa és donar el vistiplau, i l'altre es creure-hi. O el que és el mateix, una cosa és acceptar les actuacions del Govern i l'altre és pensar que tindran èxit. Només la meitat de la població considera que les actuacions anticrisi seran efectives per reactivar l'economia. I un de cada quatre ciutadans es mostra pessimista a l'hora de valorar-ne la seva incidència.

La incredulitat augmenta a l'hora de preveure quan s'aplicaran totes aquestes actuacions. El 25% assegura que no serà durant aquesta legislatura, i el 44% es mostra confiat que veuran la llum durant abans del 2015.

Per a més informació consulti l'edició en paper.